La meva àvia es diu Victòria, era una dona molt atractiva, molt treballadora i amb molt de caràcter. Va néixer a Sanlucar de Barrameda, a Cadis, i va viure la seva infància a El puerto de Santa María. Tenia 21 germans i va haver de començar a treballar als 8 anys.

Ella, quan era jove, sempre va treballar de netejadora o de cambrera. En un treball de netejadora va haver d’anar a Viladrau a netejar un hotel. Allà va conèixer el meu avi. El meu avi es diu Joaquim, era un home molt tossut i no molt atractiu. Es van casar a l’ermita de Viladrau, fa 56 anys. Van tindre al meu tiet que es deia Xavier. Més tard van tindre al meu pare que es diu Daniel. Tenien dues botigues de marroquineria que es deien, “Bolsos Victòria ́ ́ i “Bolsos Molas ́ ́.

Fa 16 anys, el meu tiet va morir en un accident laboral. Allò va marcar molt a la meva família, ja que tenia una filla de 2 anys. Els meus avis, van deixar les botigues i es van mudar, ja que vivien en una casa massa gran i no es podien encarregar de tant. Jo allà he viscut molts estius que mai oblidaré. Una de les raons per les que es van mudar és perquè a la meva àvia li van diagnosticar d’Alzheimer. Va canviar radicalment el seu caràcter, la seva personalitat. Ja no era la mateixa persona.

Ara té 79 anys i tot just em reconeix, encara que es posa molt contenta quan em veu. Té cuidadores i està molt ben atesa, però el meu avi està molt dolgut perquè ja no pot disfrutar el seu matrimoni amb ella. La trobem molt a faltar.

Pseudònim: Pepita Flores.

 LAIA MOLAS MAINAR, 1A3.