Avui us vinc a parlar del meu avi. Però primer hem de començar parlant des del principi… Quan vaig néixer estava tota la família al voltant meu. Un d’ells era el meu avi “Simon”.

El meu avi estava casat amb la meva àvia Antonia, la qual encara era viva. En Simon era molt amable i li agradava molt cuinar. Sempre anàvem a la seva casa i ell cuinava paelles. També quan era la temporada, amb l’ajuda del meu pare, feien una calçotada molt apetible. Ell sempre estava cuidant el seu hort i tenia una panxa molt, però molt, gran. Els meus avis i la meva família sempre anàvem al port de Canyelles a participar en el concurs de pesca i el de cuinar palles. El meu avi jo el recordo perquè tenia un ànec que sempre es posava a dalt de la panxa del meu avi.

Desgraciadament, un dia al meu avi va tenir un atac al cor. Quan vam saber la notícia jo i la meva família vam anar amoïnats a urgències. Vam esperar fins a les 0.00 que sortís un metge. De cop i volta un metge va sortir i ens va dir que tenia una mala notícia. El meu avi s’havia mort. Ara, després de 3 anys, 2 mesos i 4 dies, encara recordo el meu avi i tot el que li agradava fer.

Pseudònim: Capricornio

NIL CASAÑÉ, 2A4