Hola, sóc la mare d’Emily. He rebut la vostra carta. M’agradaria que m’ajudéssiu amb el cas de la meva filla. Us explico la història de la meva filla, Emily.

Emily és una noia agradable, simpàtica, alta, molt amistosa… Però des que es va despertar, ha canviat molt. Pot ser que amb l’institut hagi canviat (això és el que diuen els metges). Però jo que soc la seva mare i la conec molt bé, sé que no és l’institut, és una altra cosa. I jo crec que no és d’aquest món.

Avui dia 25/02/1999 la meva filla m’ha dit i ha fet unes coses molt, però molt rares. Ha començat a parlar-me amb un altre idioma. Era llatí, no ho sé segur. Després, ha començat a posar els ulls d’una manera rara, els posava blancs… Això ha durat uns minuts. Quan ha tornat a ser ella, li he preguntat que per què feia tot això. M’ha dit:

“Jo no he fet res, o almenys no ho recordo.”

En aquell moment em vaig quedar sorpresa, però no vaig voler preguntar-li més. Ja era de nit, quan l’Emily em va venir a despertar al llit. Venia espantada. Li vaig preguntar què passava. Em va dir que no parava de somiar coses que no sabia què eren.

Li vaig preguntar quins eren els somnis. I em va dir: “Surt sempre un home, a vegades em parla. El fons dels somnis, sempre és el mateix. És un lloc fosc, amb poques persones…”

Al dia següent la vaig portar a una senyora especialista en aquests temes. Li vaig explicar tot el que havia passat. I em va dir que li faria una mena… No sé com explicar-ho, però va ser una cosa molt ràpida.

Va funcionar, perquè en aquests dies va parar de somiar tot això. Però ara és un altra cosa. Ara no vol sortir al carrer, diu que com no pot somiar amb l’home, ell ara vol agafar-la pel carrer.

L’he portat a molts llocs, però a cap lloc m’han dit el que li passa. Per això vull la teva ajuda.

Espero la teva resposta. Atentament, mare de l’Emily.

Pseudònim: Ventafocs

NIARA LIÉBANA, 1r ESO