Tot va començar quan una parella d’enamorats, en Joan i la Laia, van acabar de planejar les seves vacances de lluna de mel a una illa luxosa després d’haver celebrat el casament que feia tant de temps portaven esperant.

Era un dijous i tots dos es van llevar per anar aviat a l’aeroport, ja que l’avió enlairava a les quatre de la matinada i quan van veure l’hora, ja eren les dues.

Ràpidament van agafar totes les seves pertinences i van marxar cap al cotxe amb moltes ganes i il·lusió, ja que des de ben joves, és a dir, al començament de la relació, portaven parlant sobre on viatjarien després del seu casament. Un cop a l’aeroport, van veure que hi havia molta gent que marxava cap a la mateixa direcció que ells. Al principi els hi va preocupar, ja que unes setmanes abans hi va haver un greu atemptat a la ciutat, però després no li van donar gaire importància. L’avió va enlairar sense cap mena de problema, deixant de banda les turbulències que van aparèixer tot seguit. Després d’una estona, quan ja estaven arribant al destí, les coses es van començar a complicar. L’avió estava ple d’homes emmascarats amb passa-muntanyes i carregats amb metralletes que anaven disparant a tothom sense pensar-s’ho dues vegades. No hi havia cap escapatòria, així que quan van arribar on estaven ells, en Joan es va posar davant la Laia però no va aconseguir salvar-la; ell va resultar ferit al braç però no es van adonar que ell no havia mort. Uns minuts més tard, no quedava ningú viu i, després de tot l’escàndol que van provocar aquells terroristes, van deixar caure l’avió i ells van saltar d’ell gràcies als paracaigudes que portaven. Quan en Joan va obrir els ulls, va veure el panorama del qual estava envoltat i no va suportar el dolor i la tristesa que li provocava la pèrdua de la seva dona. Així que, després d’haver estat una bona estona sense cap classe de menjar ni de beguda, el seu cos i la seva ànima estaven tan cansats que va tancar els ulls i va esperar que caigués en el somni més profund.

De sobte, va escoltar el soroll de l’alarma. Ja eren les tres de la matinada i havien de marxar perquè si no perdrien el viatge més esperat de les seves vides. La Laia va notar estrany a en Joan, i ell li va explicar que no havia dormit bé, ja que havia tingut un malson; el pitjor somni de la seva vida.

Pseudònim: Barina

IRINA BARSEGHYAN, 1r batxillerat