Aquella era la nit, el cop que podia canviar-me la vida per complet. Ho tenia tot planejat, com entrar, què agafar i com sortir sense cap complicació, o això és el que em pensava…

Feia setmanes que estudiava la mansió Frigola, hores d’entrada de la família, del personal, alarmes, etc. Aquella mansió semblava perfectament irrompible, sense ningun error, però jo vaig saber trobar aquell defecte que em permetria entrar i sortir amb la vida resolta.

Ho tenia tot preparat, estava llest tant físicament com mentalment, i em vaig dirigir cap a uns dels barris més rics de la zona. La mansió es veia buida, sense llum, sense sorolls, tal com havia planejat, era la meva oportunitat.

Vaig entrar, seguint el pla al peu de la lletra. Observava totalment en silenci i veia el meu futur tan brillant com les joies de sobre el moble de l’habitació principal.

De sobte, vaig escoltar un petit badall que provenia del pis de dalt, però vaig pensar que el meu subconscient m’estava passant una mala jugada, així que vaig continuar amb la meva feina.

Volia sortir, i just vaig observar una fotografia d’una noia que m’era familiar, i intentava recordar. Mentre pensava, vaig tornar a escoltar un badall acompanyat d’algunes passes cap al pis de baix. Em vaig espantar i vaig treure l’arma d’emergència. Només veure l’ombra vaig disparar, sense pensar, i just quan el tret va donar-li, aquell crit va ressonar dins el meu cap, aquella veu aguda femenina em sonava, com si coneixes aquella veu. Em vaig acostar a veure el rostre d’aquella noia, vaig apartar-li la cabellera de la cara, i la vaig veure. Aquella noia, la nit anterior, em va fer l’home més feliç, va ser un amor a primera vista, vam estar fins a la matinada parlant, una conversa que va durar hores però em va semblar com si fossin segons. El penediment que sentia en aquell moment em va inundar l’ànima, i la culpa va fer que m’entregués en aquell mateix instant.

Aquell sentiment de penediment m’ha canviat la vida per complet.

Lynx

CRISTINA CARBONELL, 1r batxillerat