Avui em desperto molt emocionada, ja que avui és la festa major del poble on es troba aquest campament, i encara que no fa gaire sol fa molta calor. Com es nota que estem en ple agost!

Ja m’he vestit, m’he pentinat i també he esmorzat per això surto al prat central ja que hi ha moltes paradetes que venen coses del s.XVIII. Vaig cap a la paradeta de la roba on hi ha una monitora del campament que es diu Marta.

– Hola! Com estàs? – em va preguntar.

– Molt bé. Aquesta és la roba que portaven al s.XVIII? – li vaig preguntar amb molta curiositat.

– Sí. Les dones havien d’anar així perquè les obligaven, encanvi els homes encara que també anaven molt iguals podien elegir – em va contestar una mica emprenyada.

– M’hagués agradat estar en aquella època i poder canviar les coses – deia mentres anava cap a saludar en Joan i en Marc.

En Joan i en Marc m’han explicat que al s.XVIII sempre menjaven el mateix ino posaven ni sal ni ebre ni cap espècie. També maltractaven els animals. Després de parlar de com devia ser aquest poble al s.XVIII tots tres estàvem d’acord que ens agradaria viatjar al passat canviar una mica la manera de viure al s.XVIII.

De cop em vaig començar a marejar i finalment em vaig desmaiar. Al despertar-me estava en un lloc bastant estrany; la gent anava vestida igual i jo també! En Joan i en Marc estaven allà amb mi, quan van despertar vam anar a investigar una mica al poble i van observar que havien viatjat al passat.

Jo vaig anar a veure a la costurera del poble i vaig explicar-li les meves idees pero no em va escoltar. Desprès d’insistir molt vaig decidir anar amb en Joan i amb en Marc a explicar-los el meu pla per millorar el poble.

– El meu pla és que a la nit canviem la roba aburrida per una de més bonica i colorida – els hi vaig explicar.

– Molt bé però que farem per millorar el menjar? – va preguntar en Marc.

– Pots cuinar un plat amb moltes espècies i amb molt de sabor – va sugerir en Joan.

– Perfecte! – va dir en Marc – i tu Joan, pots convencer el caçador que no mati els animals i que també tenen sentiments com el humans.

Tots estàvem d’acord i vam començar a preparar tot per millorar el poble. L’endemà el matí ja havíem acabat i van anar a dormir ja que havíem estat tota la nit treballant.

Al despertar-me, vaig obrir els ulls i estava rodejada de campistes i monitors, en Joan i en Marc ja estaven desperts. Vam explicar el que ens havia passat però ningú ens creia, tot i això mai ho oblidarem.

Pseudònim: 701CCT

CLÀUDIA CARRIÓN TARRADELLAS, 2A3