Hi Hi havia una vegada tres amics que van anar a un bosc; aquells amics es deien Jan, l’Àlex i Júlia. El bosc on anaven era un lloc on moltes persones es perdien. Van anar a investigar per veure què passava, i… tot normal fins que la Júlia va cridar:
– Veniu aquí!
Quan l’Àlex i en Jan van anar on la Júlia, van trobar una porta en un arbre.
-Què punyetes fa una porta en un arbre!? -va dir l’Àlex una mica estranyat.
Van entrar d’un en un; la Júlia va ser la primera, però a l’escoltar a la Júlia cridar, van mira què passava.
Van veure un forat amb una llum al final. L’Àlex es va tirar sense pensar-ho.
-Què fas!?-Va dir en Jan espantat.
Ell es va tirar i va cridar. Al veure que es faria mal en caure a terra, però va aterritzar sense fer-se mal.
-Jan, vine a veure això!
En Jan va veure una ciutat destruïda amb un núvol fosc a sobre d’aquesta.
-Què ha passat? -va dir en Jan
-Deixeu-me explicar -va dir una veu molt greu…
-Qui ets!? -Va dir l’Àlex.
-Sóc el que mantenia aquesta preciosa ciutat -Va dir aquella veu misteriosa.- Fa 10000 anys, tres forces unien aquest món: Natura, Mar i Foc, però n’hi havia una en especial que les mantenia: l’Ombra. Totes les forces estaven en pau, fins que un dia, l’ombra va sortir fora de control i va atacar enfosquint-ho i dominant-ho tot. L’única manera de parar l’ombra, era trobar 3 persones del món real.
-Llavors com anomeneu aquest món? -va interrompre l’Àlex.
-S’anomena, el món Elemental. Per solucionar aquest problema, el món Elemental necessita 3 herois provinents del món real. Si l’ombra aconsegueix el seu objectiu, també corromprà el vostre món. Hi ha tres armes al territori de l’ombra: l’arc de foc, l’escut marí i per últim, l’espasa natural.
– D’acord però… -va dir el Jan- per què no les poseu aquí i ja està?
-Perquè sinó… -va seguir la veu- les armes no guanyaran potència, perquè si les guardem aquí no sabran com derrotar l’ombra en aquestes situacions.
-Com si fossin persones… -va dir la Júlia.
-Val, i com podem arribar al territori de l’ombra? -va preguntar l’Àlex.
-Està al centre de tot, però no estareu sols. Hi ha aliances de l’ombra.
-D’acord- va dir l’Àlex.
I així, és com van començar el seu camí.
-En compte!! -va dir la Júlia en veu baixa…
-Què passa?
-Jan, calla, mira allà -la Júlia va assenyalar unes ombres en forma de persones amb els ulls brillant de blanc.
-Crec que són les aliances de l’ombra -va dir l’Àlex.
Van seguir el camí sigil·losament, fins que el núvol d’ombra va llençar vapor on estaven ells. De sobte, els ulls de les aliances de l’ombra es van tornar vermells, i un va dir:
-S∩I┴ƆƎsqO S˥Ǝ ┴∀Ɔɹ∀W ∀ ∩Ǝp Ǝɹ┴SON ˥Ǝ
Els van començar a perseguir, però ells eren més ràpids i havien d’anar al centre. Quan ja els havien perdut de vista, van trobar-se les tres armes elementals, es trobaven al centre després de 5 minuts de córrer.
-Ràpid agafem-les! -va dir en Jan.
Quan les van agafar, van notar uns núvols de vapor de diferent color. Un era blau, un altre vermell i un de verd.
Cada núvol es va ficar a dins de les seves armes. Les armes brillaven espectacularment i els nois es van adonar que les aliances anaven a per ells, però van aconseguir eliminar les aliances de l’ombra amb les armes elementals i el núvol d’ombra es va debilitar més i més, però el núvol es va transformar en una aliança encara més gran.
-Què podem fer!? -va dir la Júlia.
De sobte, el fum de les armes van sortir d’aquestes i van aparèixer tres aliances, però no de l’ombra, sinó dels tres elements. Aquelles tres aliances elementals van derrotar a l’ombra.
Tot va tornar a la normalitat i els tres amics van tornar en aquell bosc on havia començat tot. A les mans duien les tres armes elementals, però en miniatura, i eren de fusta. Aquesta aventura no l’oblidaran mai i, segurament, tu… tampoc.
GRAU GELPÍ, 1r d’ESO