El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra.Un tronc que, al cremar , donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures,neules,torrons.

El tió es un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que dóna els seus regals per nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d’animal fantàstic es reforça a partir d’afegir al tronc unes potes i aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, i així trobem el tió tal com el coneixem ara, d’una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps : primer eren bàsicament dolços, neules, torrons  allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a  fer presents de més envergadura.

El tió es fa cagar, segons el  costum de cada casa la nit de nadal- tradicionalment, després de la missa del pall-o el mateix dia de nadal.

A diferència d’altres cpostums i personatges, procedents  de cultures d’altres països, dels quals només en coneixen la forma més superficial (arbre de nadal, pare noël, etc) el tió ha conservat tot un ritual tradicional , fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o petita comunitat (escola,colla d’amics) que consisteix en el cant d’una o més cançons caracteristiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

CANÇÓ

Caga tió d’avellanes i torró;

tant si cagues com si no

et donaré un cop de bastó

Caga tió!!!

Jorge Mejía 4t d´ESO Aula d´Acollida