És una planta originària de zones tropicals de Centre Amèrica. Ja era cultivada a la zona de l’actual Mèxic cap l’any 7000a.C. D’Amèrica es va estendre arreu del món. Actualment és el tercer cereal més important del món després del blat i l’arròs, i segueix essent un aliment bàsic per a molts pobles. És ric en hidrats de carboni i fibra. També un cert contingut en vitamina B, vitamina C i carotenoides que són les substàncies que li donen el color groc. És de la família de les Gramínies. El seu nom científic és Zea mays. És una planta anual. Hi ha infinitat de varietats de grans, de diferents grandària i color (morat, blanc o groc). És una planta típica de l´estiu. Agraeix les elevades temperatures i la llum sempre que no li falti aigua.

L’api era conegut d’antic però el seu cultiu no es va practicar fins el S.XVI a Itàlia . És molt ric en substàncies i olis essencials que li donen un aroma molt característic . Es pot consumir fresc o com a condiment. Pertany a la família de les umbel·líferes. El nom científic és Apium graveolens. És una planta bianual. Durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles carnoses que són les que s’aprofiten pel consum . Durant el segon any la planta floreix. Hi ha dos grups de varietats. Les varietats verdes creixen molt, són més rústiques i se solen lligar per blanquejar les fulles. L’altre grup de varietats són les varietats daurades que no cal lligar-les ja que blanquegen soles. Es cultiva a la primavera. També aguanta bé les baixes temperatures i es pot cultivar a la tardor. Es sol començar amb planter ja que la germinació és lenta.

L’all es cultiva des de molt antic. Els antics egipcis i grecs ja l’utilitzaven com a planta medicinal. L’all és l’hortalissa amb més propietats medicinals doncs conté gran quantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per la salut. L’ús principal del l’all és com a condiment en qualsevol tipus de plat o salsa.

El seu nom científic és Allium sativum produeix un bulb a partir de les reserves acumulades a la base de les fulles. El bulb de l’all es diferencia perquè es desfà en unes unitats anomenades dents. Per formar el bulb necessita temperatures suaus i una duració del dia llarg. Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. La plantació es fa a partir de les dents d’all. S’adapta molt bé a diferents climes i tolera l’hivern. Se sol cultivar de manera que la formació del bulb coincideixi amb la primavera. Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

Ve d’Àsia i la porten els àrabs a Europa sobre l’any 1.300. És rica en fibra, vitamines, minerals i molt baixa en calories. Es consumeix cuita, fregida o a la brasa. Existeixen moltes varietats. Es solen diferenciar per la forma del fruit i pel color. És l’hortalissa a la que li agrada més el sol i la calor. Es cultiva a l’estiu, a partir del maig. Se sol fer a partir de planter. D’una sola planta se’n pot collir 10kg. durant tot l’estiu.