Category Archives: L’hort

TOMÀQUET

L’origen d’ aquesta planta la trobem a la zona tropical de centre i Sud-Amèrica. Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no va ser fins el segle XVIII que es va cultivar.

El tomàquet es un fruit amb un elevat contingut de vitamines i minerals.

El tomàquet pertany a la família de les solanàcies el nom científic de la tomaquera és Lycopersicum lycopersicum pernne. Nosaltres la cultivem com una planta anual doncs les baixes temperatures no permeten que sobrevisqui durant l’hivern. La tija creix de forma rastrera degut al pes del fruits.

Les varietats més utilitzades al nostre país són les següents: tomàquet d’amanir, de branca, Cherrie, de penjar, de Montserrat i pera.

La tomaquera és una planta de clima càlid, per tant s’ha de cultivar a la primavera i l’estiu. Normalment se sol fer de planter tot i que també podem sembrar-lo directament de llavor a les zones costaneres. Als dos mesos del trasplantament ja tindrem els primers tomàquets i la planta no deixarà de produir tomàquets durant tot l’estiu fins que arribi el fred.

 

PÈSOL

El pèsol és una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. Els antics grecs i romans cultivaven els pèsols i el consumien habitualment.

El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals. Es poden consumir tendres o secs.

El nom llatí es Pisum sativum, pertany a la família de les lleguminoses. És una planta anual. Són plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d’alçada. El fruit del pèsol és una tavella a l’interior de la qual hi ha llavor. És una planta que no li agrada les altes temperatures de l’estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l’hivern.

Les varietats de pèsol es classifiquen segons el creixement de la planta.

Es cultiva a partir de la llavor tot i que també es pot realitzar planter. Per accelerar la germinació és útil deixar la llavor en remull unes hores. En general, són bones èpoques de sembra el setembre-octubre i el febrer-març.

 

PEBROT

Es original de la zona dels Andes a Amèrica. És cultiva des de molt antic fa més de 9.000 anys.

És molt ric en vitamines especialment la vitamina C i també A, E i B. Té un elevat contingut en antioxidants. És consumeix fresc o cuit.

De la família de les solanàcies, el nom científic és Capsicum annuum. Existeix una gran diversitat d’espècies i varietats de diferents formes, colors de fruits i mides.

Les varietats de pebrots són molts diverses. La primera diferenciació seria entre varietats dolces i varietats picants.

Li agraden les temperatures altes i es cultiva a l’estiu. La planta és bastant gran. La collita pot començar a partir d’un mes del transplantament i s’allarga fins a la tardor.

ORENGA

És una planta autòctona de les regions mediterrànies i que ha estat utilitzada des d’antic per les diferents civilitzacions de la regió per a usos medicinals i culinaris.

És un dels condiments més usats a la cuina mediterrània, tant en sopes, pasta, pizzes o amanides.

És una planta de la família de les labiades i el seu nom llatí és Origanum vulgare. Té pèls secretors d’essències, de les quals provenen les seves propietats aromàtiques i medicinals.

Es multiplica de llavor a la primavera. És una planta de ple sol. En climes molts freds s’asseca amb el fred i sol rebrotar a la primavera.

MONGETA

És una planta originària de les zones tropicals d’Amèrica del sud i central. Se sap que ja era cultivada fa 10.000 anys per les civilitzacions precolombines. A partir de principis del segle XVI es va porta a Europa i arreu del món.

És una verdura rica en proteïnes, fibra, vitamina A, C, E i minerals com el calci, el magnesi, el potassi i el ferro.

El nom científic és Phaseolus vulgaris. El fruit és una tavella que es pot collir tendra pel consum en fresc. Si es deixa madurar es pot collir la mongeta seca. La mongeta verda cal collir-la abans que la llavor sigui massa gran i el llegum massa fibrós.

Hi ha dos grans grups de varietats, les varietats enfiladisses, que poden arribar a créixer fins a 4 metres i les varietats nanes que també es coneixen com de mata baixa .

Es una planta de clima càlid. Vol temperatures suaus i duració del dia llarg, per tant, és de cultiu estiuenc. Es sembra directament de llavor a la primavera o principis d’estiu. La collita comença a partir del 60 dies de la sembra.

MENTA

Algunes espècies eren conegudes i utilitzades des d’antic a Àsia i Àfrica. És una planta molt rica en essències amb propietats medicinals. A la cuina combina bé amb fruites, sopes fredes o sucs. Les mentes són plantes herbàcies perennes de la família de les labiades, que broten cada any després de l’estació desfavorable (l’estiu en zones molt caloroses o l´hivern a les zones més fredes). La denominació menta fa referencia a diverses especies del mateix gènere, que es fan servir com a plantes aromàtiques, medicinals i per condimentar . Si no limitem el creixement de les arrels, la mata de menta s’anirà estenent per tot el recipient. S’adapta bé al cultiu en ombra o semi ombra. Després de la floració és aconsellable realitzar una poda severa arran de la superfície del substrat. La menta normalment es reprodueix per divisió de mates, abans que rebrot o quan ha començat a rebrotar.

MADUIXA

A Occident es considera la ´´reina de les fruites“. A més de poder-se menjar crua es pot consumir com a compota, melmelada,… Són fàcilment digestibles i tenen un gran efecte laxant a causa de la seva fibra, pigments, àcids i enzims. La seva riquesa en minerals bàsics li confereix la propietat d’estimular el metabolisme. Emprada amb finalitats medicinals ja que posseeix excel·lents propietats que ajuden a preservar la salut. La maduixa va créixer durant molt temps espontàniament en els boscos. Se sol recollir a principi de l’estiu. Les maduixes i els maduixots són poc calòrics. Constitueix una excel·lent font de vitamina C. La maduixa pertany al gènere Fragaria. Es tracta d’una planta perenne.

 

LA PATATA

La patata era un aliment bàsic de les cultures Andines de Sudamèrica i va ser portada a Europa el s.XVI però el seu cultiu no es va estendre fins ben entrat el s.XVIII. És un aliment ric en hidrats de carboni, minerals i vitamina B i C. És de la família de les solanàcies. El seu nom científic és Solanum Tubersum, indica que es una planta que forma tubercles, tiges subterrànies on acumula reserves que son la part comestible de la planta.

Existeixen infinitat de varietats. Diferenciem les varietats pel seu ús (per coure o per fregir) i pel color de la carn (groga o blanca). La patata tolera bé el fred i es pot cultivar en diferents èpoques de l’any, tot i que la més fàcil és la primavera. És reprodueix a partir d’un tubercle o un tros de tubercle si la patata és molt gran. La recol·lecció es realitza quan les fulles comencen a assecar-se.

FAVA

La fava és un cultiu que forma part de l’agricultura mediterrània des de l’edat del ferro.

Les faves tenen un contingut en proteïnes elevat. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2. Les flors tenen propietat antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. Es consumeixen cuites al vapor o bullides.

El nom llatí és Vicia fava. Pertany a la família de les lleguminoses. És una planta anual, el seu cicle de vida no dura més d’un any. Pot créixer de 80 a 180 cm d’alçada. El fruit de les faves és una tavella a l’interior de la qual hi ha la llavor.

Les varietats de fava es classifiquen per la duració del seu cicle i per la mida de la planta.

A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. Es sembra la llavor entre setembre i desembre. Es sembra en forats de 4-5 cm de profunditat i a uns 30-40 cm de distància.

ENCIAM

Ja era conegut per les antigues civilitzacions romanes i gregues però sembla que van ser els egipcis els primers que la van cultivar. Actualment és un cultiu molt extens arreu del món. Té un elevat contingut en vitamines del complex B, vitamina A i, en algunes varietats, un cert contingut en vitamina C. Pel que fa als minerals té un elevat contingut en potassi. Es pot consumir fresca o cuita. Forma part de la família de les compostes. El seu nom científic és Lactuca sativa. És una planta anual que forma un cabdell més o menys premut amb fulles de formes i consistències molt diferents, segons la varietat. Existeixen moltes varietats d’enciam, les més utilitzades al nostre país són: enciam romà, francès, iceberg, meravella i fulla de roure. El cultiu és força ràpid i es pot fer quasi tot l’any sempre que no hi hagi perill de glaçades.