L’origen d’ aquesta planta la trobem a la zona tropical de centre i Sud-Amèrica. Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no va ser fins el segle XVIII que es va cultivar.

El tomàquet es un fruit amb un elevat contingut de vitamines i minerals.

El tomàquet pertany a la família de les solanàcies el nom científic de la tomaquera és Lycopersicum lycopersicum pernne. Nosaltres la cultivem com una planta anual doncs les baixes temperatures no permeten que sobrevisqui durant l’hivern. La tija creix de forma rastrera degut al pes del fruits.

Les varietats més utilitzades al nostre país són les següents: tomàquet d’amanir, de branca, Cherrie, de penjar, de Montserrat i pera.

La tomaquera és una planta de clima càlid, per tant s’ha de cultivar a la primavera i l’estiu. Normalment se sol fer de planter tot i que també podem sembrar-lo directament de llavor a les zones costaneres. Als dos mesos del trasplantament ja tindrem els primers tomàquets i la planta no deixarà de produir tomàquets durant tot l’estiu fins que arribi el fred.

El pèsol és una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. Els antics grecs i romans cultivaven els pèsols i el consumien habitualment.

El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals. Es poden consumir tendres o secs.

El nom llatí es Pisum sativum, pertany a la família de les lleguminoses. És una planta anual. Són plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d’alçada. El fruit del pèsol és una tavella a l’interior de la qual hi ha llavor. És una planta que no li agrada les altes temperatures de l’estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l’hivern.

Les varietats de pèsol es classifiquen segons el creixement de la planta.

Es cultiva a partir de la llavor tot i que també es pot realitzar planter. Per accelerar la germinació és útil deixar la llavor en remull unes hores. En general, són bones èpoques de sembra el setembre-octubre i el febrer-març.

Es original de la zona dels Andes a Amèrica. És cultiva des de molt antic fa més de 9.000 anys.

És molt ric en vitamines especialment la vitamina C i també A, E i B. Té un elevat contingut en antioxidants. És consumeix fresc o cuit.

De la família de les solanàcies, el nom científic és Capsicum annuum. Existeix una gran diversitat d’espècies i varietats de diferents formes, colors de fruits i mides.

Les varietats de pebrots són molts diverses. La primera diferenciació seria entre varietats dolces i varietats picants.

Li agraden les temperatures altes i es cultiva a l’estiu. La planta és bastant gran. La collita pot començar a partir d’un mes del transplantament i s’allarga fins a la tardor.

És una planta autòctona de les regions mediterrànies i que ha estat utilitzada des d’antic per les diferents civilitzacions de la regió per a usos medicinals i culinaris.

És un dels condiments més usats a la cuina mediterrània, tant en sopes, pasta, pizzes o amanides.

És una planta de la família de les labiades i el seu nom llatí és Origanum vulgare. Té pèls secretors d’essències, de les quals provenen les seves propietats aromàtiques i medicinals.

Es multiplica de llavor a la primavera. És una planta de ple sol. En climes molts freds s’asseca amb el fred i sol rebrotar a la primavera.

És una planta originària de les zones tropicals d’Amèrica del sud i central. Se sap que ja era cultivada fa 10.000 anys per les civilitzacions precolombines. A partir de principis del segle XVI es va porta a Europa i arreu del món.

És una verdura rica en proteïnes, fibra, vitamina A, C, E i minerals com el calci, el magnesi, el potassi i el ferro.

El nom científic és Phaseolus vulgaris. El fruit és una tavella que es pot collir tendra pel consum en fresc. Si es deixa madurar es pot collir la mongeta seca. La mongeta verda cal collir-la abans que la llavor sigui massa gran i el llegum massa fibrós.

Hi ha dos grans grups de varietats, les varietats enfiladisses, que poden arribar a créixer fins a 4 metres i les varietats nanes que també es coneixen com de mata baixa .

Es una planta de clima càlid. Vol temperatures suaus i duració del dia llarg, per tant, és de cultiu estiuenc. Es sembra directament de llavor a la primavera o principis d’estiu. La collita comença a partir del 60 dies de la sembra.