El Ratpenat Bernat
En sortir de la seva llarga letargia hivernal, el Ratpenat Bernat es va treure ràpidament la son de les orelles. Van ser llargs dies de fred i foscor per a tots. Ni tan sols la Dora ni en Vador havien sortit al pati i, en arribar la nit,el llapis i el bolet, s’arraulien sota les bates dels gegants per a passar-hi la nit.
Es pot dir que hi havia hagut més activitat diürna que no pas nocturna. Ii aquesta havia estat protagonitzada pels nens i nenes, les mestres, els mestres, que ara n’hi havia una colla, els pares, els conserges, l’escola de música, els cuiners i monitors, les senyores de la neteja i, de tant en tant, algun que altre visitant. Fins i tot un dia es va acostar a veure l’ escola un Conseller de la Generalitat. Aquell dia va ser tot un esdeveniment. La Dora i en Vador es van posar tan nerviosos que no van aclucar l’ull en tota la nit i, l’endemà, patien per si sortien amb ulleres en algun diari. Sort que no va ser així. Tan presumits com són!
Doncs bé, per fi, un raig de sol intens va despertar al Ratpenat i li va enviar tota l’energia necessària per a posar-se en acció. El Ratpenat va fer una ullada a les novetats que havien arribat a la biblioteca i va sortit a saludar als gegants i als capgrossos abans de deixar-se veure pels nens. Es moria de ganes de saludar als amic!. La Dora i en Vador, com sempre, estaven palplantats a l’entrada de l’escola, com si el pas del temps no els fes ni fred ni calor.
– Bon dia Dora! Com va tot per l’escola?
– Bufa, quina sorpresa! Quants dies sense veure’t!
– Doncs sí, he fet una llarga dormida per a recuperar forces.
– Vols que et posem al dia de tot el que ha passat des de la tardor? – li va dir en Vador.
I la Dora, sense esperar resposta, tant xerrameca com és ella,exaltada i emocionada,va començar un llarg monòleg. Gairebé no parava ni per a respirar. De tant en tant, en Vador hi afegia un”Oh, i tant!”, un “Ah, sí!” i poca cosa més. Mentre escoltava, mirava pel seu voltant, tot cercant algun canvi. I… No va trigar gaire a interrompre.
– Qui és aquest cua llarg que penja del sostre?
– Ah, perdona! No te l’hem presentat encara! És el Drac de l’escola. Té poders. Pot viatjar pel temps i l’espai!- Va contestar ràpidament en Vador abans que la Dora comencés de nou un discurs.
– Perfecte! Ara ja tindré algú que m’obri la porta al món, a la història i a la fantasia. De vegades penso que també podria aprendre molt fora dels llibres de la Biblioteca. Perquè ja sabeu que a mi el que més m’agrada és llegir i llegint s’aprenen moltes coses. Però també escoltant i d’orella fina ningú em guanya!
– I tant que sí! – va contestar el drac que fins llavors havia estat escoltant i observant en silenci.
Ja n’hi havien parlat del Ratpenat Bernat i esperava amb inquietud poder-lo saludar en persona. Pensava que junts podien fer un bon tàndem per a investigar i descobrir moltíssimes coses i, potser viure aventures d’allò més inquietants. Tanmateix sentia molta curiositat per veure’l. Li havien explicat coses estranyes dels ratpenats: que si n’hi ha que són vampirs, que si feien encanteris, que si participaven activament a les pel·lícules de por…
– Ja sé què en penses de mi! – Li va etzibar el Ratpenat Bernat abans de deixar-lo parlar.
– De tot el que t’han explicat hi ha coses que són veritat i altres pura llegenda. Jo no xuclo la sang de les meves preses, i menys dels meus amics. Això ho fan un parents llunyans meus que viuen a Centre i Sud Amèrica.
– I és veritat que hi veus en blanc i negre i que emets ultrasons que ningú pot sentir? – Va preguntar el Drac
– Doncs sí que t’han informat bé! També ajudo a pol·linitzar les flors i controlo les plagues d’insectes. Ja ho veus, no sóc tan dolent com diuen a les pel·lícules! Fins i tot a la Xina em consideren un símbol de felicitat i prosperitat! – Va afegir el ratpenat Bernat que volia donar una bona impressió al drac. Estava segur que junts podien viure bones aventures.
Van continuar xerrant animadament fins que la Dora i en Vador es van endormiscar. Explicaven coses d’un i altre que ells ja coneixien i se’ls feia un xic pesada la conversa. El Drac li va ensenyar les manualitats que estaven fent aquest curs, els projectes, les informacions que havien cercat… fins que es van aturar davant un ordinador. Algú se l’havia deixat engegat. Si se n’assabentés la mestra d’informàtica!
Es van mirar i tots dos van tenir el mateix pensament. Van començar a remenar-hi. Van veure el Lipdup, les notícies de darrera hora de l’escola, les fotografies, la revista de l’AMPA del Ratpenat Bernat… fins que van arribar a les aules virtuals. Sense dubtar-ho gaire van decidir capbussar-s’hi. Un cop allí, van poder arribar a cadascuna de les cases dels nens i nenes de l’escola Salvador Sanromà. En silenci, van tafanejar-los l’habitació, les joguines i la motxilla i els deures. Van passar així la resta de la nit, fins que va començar a clarejar. Era hora de tornar a l’escola!
En arribar la Dora i en Vador els esperaven intranquils. No sabien quina n’haurien fet; però sospitaven que junts podien ser un perill.
Els van explicar l’experiència . Aquella excursió els havia semblat una idea fascinant. No volien pas espantar als nens. El que pretenien era ajudar-los!
A partir d’aquell dia, tots els nens de l’escola podrien demanar ajut al Drac i al Ratpenat Bernat perquè els ajudin a concentrar-se per estudiar, a motivar-se per aprendre, a inquietar-se per a descobrir… De tot això ells en són uns especialistes!
MONTSERRAT MARTÍNEZ CERDAÑA
MESTRA DE L’ESCOLA SALVADOR SANROMÀ
LLINARS DEL VALLÈS, ABRIL 2011
