La ceba és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. És coneguda des d´antic per la cultura egípcia.

La ceba té un contingut molt ampli de nutrients, vitamines, glúcids i fibra; el més valuós és el contingut en substàncies fitoquímiques li donen el seu característic gust. Es consumeix de moltes maneres, crua, cuita, en conserva i com a condiment.

La ceba és una planta de família de liliàcies, el seu nom científic és Allium cepa. És una planta bianual. El bulb de la ceba es forma durant el primer any per l’acumulació de reserves a la base de les fulles.

Hi ha molts tipus de cebes. Es classifiquen per la forma del bulb, el cicle de cultiu o l’adaptació al clima. Les cebes necessiten un mínim de duració del dia (fotoperíode llarg) per induir la formació del bulb. Es classifiquen en: varietats d’estiu i varietats d’hivern. També es classifiquen segons si es cullen seques i tendres o de manat. El color del bulb és una característica per agrupar les varietats. Hi ha varietats de bulb blanc, groc o vermell, com la ceba de Figueres.

És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. És fa de planter.