La nostra professora de música ens a possat una tasca on haviem de inventarnos una melodia de dues, tres o quatre frases:
A-B
A-B-A
A-B-C-A etc…Com vulquesi, amb pregunta i resposta la vam fer en dues o tres setmanes.També com que era una de les mes boniques la nostra professora de música va propossar que la toquessim al certamen literari de Sant Jordi.Esperem que hos agradi, aqui la teniu:
[slideshare id=1495584&doc=lisbeth-090527081859-phpapp02]
ELS JUGADORS:
Abans del partit es van saludar amb els jugadors de l’ equip contrari.Acceptaven les decisions de l’àrbitre.Amb els seus companys s’animaven una mica i van fer un gest per calmar al públic.Al final del partit entre ells es van feliçitar bastant i també van mostrar bastant comportament de lloc net i esportivitat.
EL PÚBLIC: CONDUCTESDE JOC BRUT
Van aplaudir bastant les jugades de l’equp contrari i van acceptar bastant les decisions de l’arbitre.El Barça quan van començar perdent el públic el va animar molt i quan anaven guanyant encara més i els aficionats algúna que altre vegada feien l’ona.
ELS ENTRENADORS I LA DIRECTIVA:
Abans del partit els dos entrenadors es van saludar bastant.Els dos entrenadors mostraven un gran comportament amable i serè.Van acceptar bastant les decisions de l’àrbitre.
ELS PERIODISTES I COMETARISTES:
La majoria dels periodistes i cometaristes van aplaudir i acceptar les decisions de l’arbitre.
ELS JUGADORS:
Els jugadors de l’equip que anava guanyant no van simular cap lesió greu ni llençar la pilota lluny.No van fer cap falta de manera intencionada.Una o dos vegades van intentar enganyar a l’arbitre simulan un penal.No hi va aber cap enfrontament ni cap picabaralla,insults,etc…No van fer cap declaració o gest per provocar al públic o a l’equip contrari..
EL PÚBLIC:
El públic no va insultar ni amenaçar a l’arbitre ni als jugadors i no va probocar o dir comentaris despectius als jugadors i a l’arbitre.No es va produir cap agresió entre els aficionats.No van llençar cap bengala al camp ni a la grada.Ningu dels aficionats va entrar al terreny de joc per agredir als àrbitres ni als jugadors.No hi va haver cap comflicte fora i dins de l’estadi i no es va llençar cap objecte a l’àrbitre ni als jugadors.
ENTRENADORS I DIRECTIVA:
No van realitzar cap tipus de declaració ni gest per provocar al públic ni a l’equip contrari.
PERIODISTES I COMENTARISTES:
Van aprovar el fet de fer faltes per evitar una jugada de perill.Van acceptar les decisions de l’àrbitre i no van ressaltar les conductes negatives dels jugadors.No van exaltar ni provocar al públic amb les seves declaracions i comentaris.
ALTRES QUESTIONS:
No hi ha agut cap tipus de reivindicacions de tipus polític o social i no s’han adoptat mesures especials per controlar els dos equips.Els jugadors a qui donariem el premi al Joc net són: Xavi, Iniesta i Casillas i el jugador que destacaria pel seu joc més brut és S.Ramos.
El nostre professor ens ha posat una tasca on haviem de fer en una pàgina que es diu toondoo, un còmic en anglès inventat per nosaltres el nostre Bloc.Ja l’hem acabat esperem que us agradi.
[slideshare id=1232520&doc=powerpointdebarcelona-090401082812-phpapp01]
LA ROSA
Jo voldria en un pom
una rosa de cent fulles,
d’un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.
A l’Abril la colliré
-oh la rosa de cent fulles !-
i a Sant Jordi la duré,
caballer de Catalunya…
D’un color roig com la sang
I de fulles punxegudes. Ferran Martori
Guayaquil, oficialmente Santiago de Guayaquil, es la ciudad más poblada de la República del Ecuador. El área urbana de Guayaquil se alinea entre las ciudades más grandes del mundo. Es además un importante centro de comercio con influencia a nivel regional en el ámbito comercial, de finanzas, cultural, y de entretenimiento. La ciudad es la cabecera cantonal del cantón homónimo y la capital de la Provincia del Guayas.
Es conocida por el Malecón 2000 un parque turistico.
El nombre Guayaquil proviene de la época colional cuando se transformó en el gobierno de Guayaquil. El 10 de agosto 1809 en la que se transformó en el primer gobierno autonomo.
Fué fundada en 1547 como astillero y puerto comercial al servicio de la Corona española luego de varios otros intentos de fundación, ha sevido en el punto principal en la politica y en la economia de la nación. El Malecon es uno de los sitios mas preciosos que hay en Guayaquil.Es un proyecto de generación urbana del antiguo Malecón Simón Bolivar.
La Fundación Malecón 2000, entidad de derecho privado y sin fines de lucro, administra el lugar del mismo nombre mediante comodato celebrado con la Muy Ilustre Municipalidad de Guayaquil, esta Fundación está conformada por las entidades públicas y privadas más representativas de la ciudad, siendo su presidente actual el Abogado Jaime Nebot Saadi, alcalde de la ciudad, que con decisión ha logrado culminar esta obra que enorgullece a todos los ecuatorianos y es un referente de Guayaquil.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pLqhT443J90" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Estopa és un duo català de pop rock amb tocs de rumba catalana creat al 1999, format pels germans Muñoz, David (veu) i Jose (guitarra). originaris del barri de Sant Ildefons.Els Estopa tenien un bar en aquest barri amb el seu pare.Un día els van escullir els hi agradaba la seva música i com cantaven i amb el pas del temps aquest grup s’ha fet molt famós, ahores d’ara a la gent li agrada tots els dics que han fet.Son el grup més important(el que mes discs han venut) de la música catalana.Amb en el seu primer disc van vendre 1.200.000 còpies.
La Mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l’ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.
