Hola, des del meu grup us mostrem una informació dels ànecs

esperem que us agradi:Laia, Sergio, Clàudia

Morfologia

• Cos rodanxó.
• El coll és relativament llarg i el solen mantenir replegat sobre si mateix.
• El bec típic d’ànec és ample, aplanat i proveït de laminetes còrnies transverses que permeten que l’aigua flueixi entre elles però que, al seu torn, retenen les partícules i els organismes que els serveixen d’aliment. A més, té una funció tàctil molt important en la recerca d’aliment.
• Els trets dits anteriors estan proveïts d’una membrana interdigital que els proporciona el típic aspecte palmat, mentre que el dit posterior queda lliure.
• El plomatge és espès i el cos està protegit per una abundant capa de plomissol.
• Molts ànecs tenen el plomatge molt acolorit: això correspon als mascles, ja que les femelles i els joves d’espècies diferents acostumen a coincidir en la coloració, que és terrosa i jaspiada, cosa que els ajuda a confondre’s amb el medi. De fet, els mascles d’espècies de l’hemisferi nord tenen plomatges acolorits però muden a l’estiu, cosa que li atorga una aparença més femenina. Normalment, quan muden el seu plomatge és perquè hi haurà una migració posterior.

 Reproducció

La còpula té lloc fora de l’aigua i el niu, molt amagat, està format per jonc, canyís i altres vegetals aquàtics, i entapissat de plomes que la femella s’arrenca del pit. Només cova la femella i els polls fan eclosió simultàniament i són capaços ja de seguir la mare i alimentar-se per si mateixos, és a dir són nidífugs.

 Alimentació

Són omnívors i les seves fonts d’alimentació són: herbes, grans, plantes aquàtiques, peixos, insectes i altres.

 Distribució geogràfica

Són moltes les espècies que podem trobar a les zones humides dels Països Catalans, sobretot a l’hivern, quan la població d’ànecs augmenta ostensiblement.

 Costums

• En moltes espècies els mascles adults passen èpoques sense volar per protegir el seu hàbitat si tenen suficient aliment de reserva.
• Muden les plomes de les ales totes de cop, cosa que els obliga a romandre amagats durant un cert temps, ja que la seua capacitat de fugida es veu disminuïda en aquest moment.
• Les diferents espècies són bones voladores. La silueta de vol és característica, amb el coll estès i batecs de les ales molt ràpids.
• Moltes espècies són bones migradores.
• Els ànecs de superfície o nedadors es caracteritzen perquè, nedant, tenen una silueta que presenta una línia de flotació alta i la cua aixecada, separada de l’aigua. Aixequen el vol de cop i posseeixen una taca de vius colors a l’ala, que actua com una bandera, anomenada mirall o espill i que és igual en mascles i femelles. Mengen a la superfície, o bé cabussant mig cos dintre l’aigua i deixant l’altre mig fora, mantenint l’equilibri amb un moviment viu de les potes