Latitud Júnior s’emet els divendres a les 21h pel K3 

El programa mostra joves de diversos països que impulsen projectes de desenvolupament en alguns dels grans temes que preocupen la societat (la sida, el medi ambient, la pau i els drets de les dones), amb suport de la cooperació catalana i internacional. El programa mostra també les reflexions de joves de Catalunya sobre aquests problemes i sobre els esforços dels joves dels països subdesenvolupats per superar-los.

Els sis capítols de Latitud Júnior són:

1.- SOBREVIURE A PALESTINA – divendres 22 de febrer 

2.- MOÇAMBIC: STOP SIDA – 29 de febrer

3.- CONSTRUINT LA PAU A COLÒMBIA – 7 de març

4.- DONES AL MARROC: CAMÍ A LA IGUALTAT – 14 de març

5.- DEFENSORS DE LA NATURA A NICARAGUA – 21 de març

6.- INDÍGENES, GUARDIANS DE L’AMAZÒNIA D’EQUADOR – 28 de març

LATITUD JÚNIOR s’ha fet en col·laboració amb centres d’ensenyament secundari de Catalunya. És una producció de l’Àrea de Documentals, Educatius i Nous Formats de Televisió de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Sobreviure a Palestina

Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer ha viscut sempre al camp de refugiats d’Askar, a la ciutat de Nablus (Cisjordània). En Wael ens mostra la vida quotidiana en una ciutat amb un atur del 60%.

 Alumnes de secundària de Sentmenat reflexionen sobre la realitat dels joves palestins a partir del video.

Najat El Hachmi ahir a la tarda a Andorra

“Sóc més escriptora que marroquina”, va declarar a l’AVUI fa tres anys Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979). Ara ja pot fer aquesta afirmació amb la cara ben alta: amb l’obtenció ahir del premi Ramon Llull de novel·la, el que compta amb la dotació més generosa de les lletres catalanes -90.000 euros-, la Najat ha fet un pas de gegant per consolidar la seva carrera literària.

La novel·la guanyadora es titula L’últim patriarca i narra la història de Mimoun Driouch, un immigrant marroquí que ha passat de ser paleta a exercir de petit constructor en una capital comarcal catalana. Després d’haver-se’n distanciat una bona temporada, fa venir del Marroc la seva família. L’altra gran protagonista de l’obra és la filla d’aquest patriarca, que durant l’adolescència pateix de primera mà la doble moral del pare.

“És un intent d’entendre la figura d’un pare omnipotent, omnipresent, moltes vegades dèspota. El xoc generacional es produeix sempre, però en aquest cas es veu amplificat perquè els contextos del pare i de la filla són molt diferents”, explicava ahir Najat El Hachmi a Andorra. El Principat ha acollit per segon any consecutiu el lliurament del Ramon Llull, que concedeixen l’editorial Planeta i el govern andorrà.

Repassant la biografia de l’autora, que va arribar a Vic als vuit anys, resulten evidents els paral·lelismes entre la seva vida i l’obra guardonada. “Inevitablement, quan un escriu agafa allò que més li interessa del que ha viscut -admet-. El límit entre realitat i ficció és difícil de trobar. La literatura em permet fer coincidir els diferents mons que m’han acompanyat des de sempre i que pertanyen a realitats molt allunyades. Escrivint puc reconciliar mons irreconciliables”, diu l’autora.

Un somni aconseguit

Najat El Hachmi no se sent símbol de res, i no vol que li pengin etiquetes derivades del seu origen: “De petita deia que de gran volia ser escriptora, no pas marroquina”. Sempre havia aspirat a ser “una escriptora famosa, de les que surten per la tele firmant llibres per Sant Jordi”.

Un somni que veurà complert aquest 2008.

Notícia escrita per Eva Piquer. Publicada al diari AVUI, pàgina 35. Divendres, 1 de febrer del 2008