En Bruno, decideix fer-se un gronxador al arbre que tenian al pati del darrere, però necesitava un pneumàtic i una corda. La corda era fàcil de trobar en canvi el pneumàtic no, va anar a tots els soldas preguntant on en podía trobar un. El tenient Kotler li va dir al senyor Pavel que ajudés a en Bruno a trobar un pneumàtic, el van trobar i aleshores en Bruno va construir el gronxador.

Quan ja el tenia enllestit, es va pujar i es va balançejar-se amb tanta força que va caure dintre del forat del pneumàtic. Es va fer tant de mal que no podía aixecar-se del terra. El senyor Pavel, el va veure, el va agafar, el va portar fins a la cuina i li va curar les ferídes. Li va dir PREGUNTAR que on era la seva mare I EL BRUNO li va contestar que se N’havia anat a la ciutat a comprar.En arribar la mare a casa, li va dir a Bruno que pujes a la seva habitació, abans de arribar a les escales en Bruno va escoltar com la mare li donava las gràcies al senyor Pavel i li va dir que ella diria que HAVIA curat a en Bruno. A ell li va sentir SABER molt GREU malament que la seva mare S’ADJUDIQUÉS és fiqués el mérit d’una cosa que ella no havia fet.

Al cap d’uns dies d’haver parlat amb el seu pare, en Bruno era al seu llit mirant el sostre quant la Maria, la criada, va entrar a la seva habitació amb les mans plenes de roba.

En Bruno li torna a dir que aquell lloc és horrible, que ell vol tornar a casa, en Bruno és pensava que la Maria estaria de la seva part però no va ser així. En Bruno va insultar al seu pare, dient que era un estúpid, la Maria es va enfadar amb ell i li va explicar la història de perquè va entrar a treballar a casa d’en Bruno. Li va dir que quan la seva mare va morir, el seu pare li va pagar totes les despeses del funeral i l’enterrament. Aleshores en Bruno és va quedar de pedra en escoltar allò que deien sobre el seu pare. EN AQUELL MOMENT llavors va entrar Gretel a la habitació i li va dir a Maria que li preparés el bany, en Bruno és va enfadar perquè Gretel ho podia fer ella sola.

En Bruno decideix que té HA DE PARLAR parlar amb el seu pare per saber qui era aquella gent i perquè havian deixat la casa de Berlín per vindre a viure aquella casa, que a ell no li agradava gens.

Quan en Bruno entra al despatx del seu pare, el pare li pregunta si li agrada la seva nova casa, que com és troba després d’haver deixat Berlín…
En Bruno li diu que ell vol tornar a Berlín, troba a faltar al seus amics, als seus avis…, el pare li contesta que és te que S’HA D’acostumbrar A aquella nova vida, que no podran tornar a Berlín durant una temporada llarga, tots dos començan a discutir i en Bruno se’n va a la seva habtació.

La germana del Bruno, la Gretel, és tres anys més gran que ell, li té una mica de por, pero a ell li dóna una mica de vergonya reconeixer la por, que té a la seva germana.

Els dos nens, descobreixen que al costat de casa seva hi ha gent que mai havien vist, tots dos es queden una bona estona mirant el que fan, hi ha homés joves, gent gran, nens… i van veure que els nens ploraven, però tant el Bruno com la Gretel no sabien el perquè ploraven ni què feia tota aquella gent al costat de casa.