Ciutat de Nador
Laila és una nena que viu al Marroc. Viu amb la seva mare, el seu pare i els seus germans. Té quatre germans : Nordine, Hakima, Rachida i Hayat. Tota la familia viu en una casa molt gran que té un patì molt gran. També la seva àvia viu amb ells. Un dia Laila i la seva familia van anar a Vic, un poble d’Espanya. Laila estava molt trista perquè deixava la seva àvia i la seva amiga.
En els següents tres capítols (3-6) parla sobre els canvis hormonals, quan i com comencen a fer els canvis
els adolecenst, com per exemple:
1. Quan els hi ve el periode a les noies.
2. El canvi de veu en els nois.
3. Quan creix els pèls al pubis.
I d’un munt de canvis més… En conclusió, que parla sobre els canvis en la pubertat.
En Peter parla sobre el seu físic, i sobre el que pensa d’ell mateix; sobre la sexualitat i també sobre què en pensa d’aquest tema.
En cada capítol el llibre va millorant per moments.
Andreu buena fuente diu que l’Organitzacio mundial de la salut ha fet un estudi que diu que si seguíssim hábits més saludables podríem viure 5 anys més. En aquest estudi van enumerar els deu riscos que perjudiquen més la salut. Ells han arribat a la següent conclusió: <<Si no bebes, ni fumas, ni follas, ¿pa qué vives, gilipollas?>>.
Els bessons Dandridge ja són a Sant Mary. Els dies passen i per fi ja és cap de setmana.
Els bessons avorrits decideixen buscar alguna cosa per divertir-se en tota aquella hora. Decideixen anar a la biblioteca a buscar un llibre per llegir. Arriben a la biblioteca i es troben amb uns dels germans religiosos. Els bessons, per poder aprofitar aquella hora, decideixen entra-hi en un busca a la recerca d’informació sobre els gossos que no els deixen dormir. Per poder entrar a la biblioteca li diuen al germà que han de buscar informació sobre un treball. El germà els deixa entrar en busca per buscar aquella informació. Els bessons per fi la troben, surten al jardí i es posen a llegir els llibre sobre aquests gossos. Els germans troben aquell llibre i es posen a llegir-lo. Troben la informació que volien. Eren gossos amb gana de sang, amb gana de carn humana i de tot el que estigués davant de ells per poder ser devorat.
Els bessons Dandridge arriben a Sant Mary, un internat per nois i noies orfes.
Els bessons són guiats per tot l’escola i conduïts a les eves cambres.
L’Esther Dandridge és portada a les cambres de les noies, on estan separades dels nois. L’Alfons és portat també a la seva cambra.
En arribar l’Alfons fa un nou amic, George Springfield, un amic que tindrá molta cura d’ell. L’Esther Dandridge també té una nova amiga, Caterina, la seva companya d’habitació.
L’Esther i l’Alfons són presentats a les germanes religioses i al senyor Dean.
Els germans ja són a Sant Mary i una nova vida comença per a ells en aquell mateix moment.
El programa mostra joves de diversos països que impulsen projectes de desenvolupament en alguns dels grans temes que preocupen la societat (la sida, el medi ambient, la pau i els drets de les dones), amb suport de la cooperació catalana i internacional. El programa mostra també les reflexions de joves de Catalunya sobre aquests problemes i sobre els esforços dels joves dels països subdesenvolupats per superar-los.
Els sis capítols de Latitud Júnior són:
1.- SOBREVIURE A PALESTINA – divendres 22 de febrer
2.- MOÇAMBIC: STOP SIDA – 29 de febrer
3.- CONSTRUINT LA PAU A COLÒMBIA – 7 de març
4.- DONES AL MARROC: CAMÍ A LA IGUALTAT – 14 de març
5.- DEFENSORS DE LA NATURA A NICARAGUA – 21 de març
6.- INDÍGENES, GUARDIANS DE L’AMAZÒNIA D’EQUADOR – 28 de març
LATITUD JÚNIOR s’ha fet en col·laboració amb centres d’ensenyament secundari de Catalunya. És una producció de l’Àrea de Documentals, Educatius i Nous Formats de Televisió de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer ha viscut sempre al camp de refugiats d’Askar, a la ciutat de Nablus (Cisjordània). En Wael ens mostra la vida quotidiana en una ciutat amb un atur del 60%.
Alumnes de secundària de Sentmenat reflexionen sobre la realitat dels joves palestins a partir del video.
“Sóc més escriptora que marroquina”, va declarar a l’AVUI fa tres anys Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979). Ara ja pot fer aquesta afirmació amb la cara ben alta: amb l’obtenció ahir del premi Ramon Llull de novel·la, el que compta amb la dotació més generosa de les lletres catalanes -90.000 euros-, la Najat ha fet un pas de gegant per consolidar la seva carrera literària.
La novel·la guanyadora es titula L’últim patriarca i narra la història de Mimoun Driouch, un immigrant marroquí que ha passat de ser paleta a exercir de petit constructor en una capital comarcal catalana. Després d’haver-se’n distanciat una bona temporada, fa venir del Marroc la seva família. L’altra gran protagonista de l’obra és la filla d’aquest patriarca, que durant l’adolescència pateix de primera mà la doble moral del pare.
“És un intent d’entendre la figura d’un pare omnipotent, omnipresent, moltes vegades dèspota. El xoc generacional es produeix sempre, però en aquest cas es veu amplificat perquè els contextos del pare i de la filla són molt diferents”, explicava ahir Najat El Hachmi a Andorra. El Principat ha acollit per segon any consecutiu el lliurament del Ramon Llull, que concedeixen l’editorial Planeta i el govern andorrà.
Repassant la biografia de l’autora, que va arribar a Vic als vuit anys, resulten evidents els paral·lelismes entre la seva vida i l’obra guardonada. “Inevitablement, quan un escriu agafa allò que més li interessa del que ha viscut -admet-. El límit entre realitat i ficció és difícil de trobar. La literatura em permet fer coincidir els diferents mons que m’han acompanyat des de sempre i que pertanyen a realitats molt allunyades. Escrivint puc reconciliar mons irreconciliables”, diu l’autora.
Un somni aconseguit
Najat El Hachmi no se sent símbol de res, i no vol que li pengin etiquetes derivades del seu origen: “De petita deia que de gran volia ser escriptora, no pas marroquina”. Sempre havia aspirat a ser “una escriptora famosa, de les que surten per la tele firmant llibres per Sant Jordi”.
Un somni que veurà complert aquest 2008.
Notícia escrita per Eva Piquer. Publicada al diari AVUI, pàgina 35. Divendres, 1 de febrer del 2008
