Després que Dean els hagués donat tot el que ell volia, va conduir els bessons a la sala on guardava el seu tresor. Dean els va fer passar per la sala on guardava els gossos, fins arribar allà on volia. Dean va fer que ells passessin al devant per assegurar-se que no s’havien escapat. En arribar, Dean va tancar els bessons en aquella sala i se’n va anar corrents. Dean va ordenar que obrissin les portes dels gossos. Esther i Alfons en escoltar allò es va espantar tant que no sabien si moririen allá. De sobte Alfons es va trobar malament i Esther sense saver res es va amoinar tant que no savia el que pasava amb el seu germà. Alfons s’estirava al terra de dolor i Esther li va donar la volta cap a ella i va veure que el seu rostre era con el dels gossons que ella havia vist abans. Esther es va possar a pensar que segur que era pel pastís que els va donar Dean, del qual ella no va menjar ni un tros. Esther estava molt nerviosa i no savia que fer. Els gossos en olorar aquella carn van sortir corrent darrere de ella a veure si menjaven alguna cosa. Però en veure-la es van aturar i no li van fer res. Ella estava confosa en veure els gossos aturats sense fer-li cap mal. Esther estava encara més amoïnada pel seu germà, i de sobte es va possar a penser que podia fer. Esther se’n va recordar que al despatx de Dean hi havien uns antibiòtics que possiblement eren la cura pel seu germà. Va anar provant amb tots els gossos però cada vegada s’anaven morint. Esther va pensar que allò no funcionava, va anar provant i provant però no arribava a cap solució i ho va deixar. Esther, esgotada, es va quedar dormida al terra. De sobte va veure una imatge molt negra que s’acostava. Esther es va parar per veure millor qui era. Era Dean que venia a veure si ja s’havien menjat els pastissos. Esther en veure això va ordenar als gossos que ataquessin a Dean, aquests van obeïr i se’l van menjar ràpidament sense deixar-ne res.

Com era una tradició a Sant Mary els alumnes d’aquell internat gasteven bromes molts pesades als nous alumnes. La víctima d’aquell accident va ser Alfons Dandridge, el germà bessó de l’ Esther. Esther al ser la germana bessona sentía que alguna cosa li pasava a l’Alfons. Aquesta es va aixecar ràpidament i va anar a unes de les germanes religioses a veure si la deixaven sortir, però en aquell moment va arribar un vigilant i va avisar que alguna cosa li passava a l’Alfons. Tots van sortir corrents cap a la habitació de l’Alfons. Va arribar i van trobar que George aguantava a l¡Alfons pels peus per fora de la finestra. Daen, en veure això, va ordenar l’expulsió inmediata de George. A la matinada George ja havia estat expulsat de Sant Mary. Els bessons Dandridge s’enteren d’això i es queden impresionats d’aquest esdeveniments. Passen els dies i els germans decideixen en l’època de Nadal, surtir de l’internat en busca de George. Per fi arriben al poble on vuiria en George, però en arribar allà no el troben. Esther i Alfons, decideixen anar a preguntar per el seu amic. La gent no sap dir res de res ja que no l’havien vist . Els bessons, amoïnats van on vivia George. D’aquesta casa surt la dona de fer feines i contesta totes les preguntes que li fan els germans.

Dean s’ha adonat que els bessons Dandridge, havien tingut la visita del cap de policia. Dean no va perdre temps i va trucar als bessons. Aquests van acudir a la trucada de Dean. En arribar van entrar al seu despatx i es van posar a parlar d’allò que havia pasat. Dean els va dir sense contemplació que estaven expulsats de Sant Mary. Els germans sense entendre les raons de l’expulsió van preguntar perquè havien quedat expulsats. Dean va dir tot el saia, els germans con eren tan llestos van preguntar quines eren les proves. Dean va començar a inventar-se coses que no havien fet per tal que no el descobrissin. Els bessons sense oposar-se van haver d’acceptar aquella expulsió. Esther i Alfons abans d’anar-se’n van reclamar els seus diners, que els seus avis els havien deixat. Dean va contestar al principi que no però com que els bessons no se n’anirien sense els diners va fer que signessin uns documents conforme ja no residien allà. Dean va treure un vi de missa per donar-li a ells, però Esther més llesta va fer-li una senyes al seu germà per què no tastés aquell vi. Alfons va fer cas. Dean creient que s’havien empassat el vi, va donar-los un pastís que segons ell era de la seva àvia. Esther va recordar-se d’una escena com aquella, va amagar-se el pastís en la seva roba. Ella pensava que l’Alfons feia el mateix i va veure com demanava una altre vegada i com el seu plat era buit. Esther va imaginar una gran desgràcia quan va veure al seu germà menjant pastís.

L’arribada va ser molt dura per aquest bessons.Per fi Esther i Alfons descubreixen qui és Jhon Dean.Els bessons després de descubrir qui era,Dean es volia assegurar que ningú no sàpiga quina és la seva vida i que havia estat fent tots aquests anys.Dean es volia assegurar que Esther i Alfons,no descubreixin el que li havia fet a el pare de George Springfield.A les dotze de la matinàda, Dean va trucar als bessons,per comunicar-li que havia estat expulsats per l’internat de Sant Mary.Dean es va voler assegurar que Esther i Alfons no diguessím ni una paraula d’aquell internat.Dean que es volia passar de llest amb ells,va donar-li perque menjessim una mica abans.1 va ser un got de vi, per calmar els nervis.Esther com és més llesta es va adonar que allò no era normal en ell,i de mica en mica va anar vessant-ho en la moqueta,fent-li senyes a Alfons perque aquell fes el mateix,l’Alfons la copiava sense haver de mirara de costat.2 va ser una mica de pastís,Esther encara va trobar allò més estarny que abans,i sense que el s’adonès compte,va agafar una mica de pastís i se’l va poassar sota la roba,intentant que Alfons fes el mateix.Esther,al veure que Alfons demanava més,li va treure el plat de sobre intentant que no menjés més,però era massa tard,Alfons ja havia menjat molt més del que ella es pensava.