Després que Dean els hagués donat tot el que ell volia, va conduir els bessons a la sala on guardava el seu tresor. Dean els va fer passar per la sala on guardava els gossos, fins arribar allà on volia. Dean va fer que ells passessin al devant per assegurar-se que no s’havien escapat. En arribar, Dean va tancar els bessons en aquella sala i se’n va anar corrents. Dean va ordenar que obrissin les portes dels gossos. Esther i Alfons en escoltar allò es va espantar tant que no sabien si moririen allá. De sobte Alfons es va trobar malament i Esther sense saver res es va amoinar tant que no savia el que pasava amb el seu germà. Alfons s’estirava al terra de dolor i Esther li va donar la volta cap a ella i va veure que el seu rostre era con el dels gossons que ella havia vist abans. Esther es va possar a pensar que segur que era pel pastís que els va donar Dean, del qual ella no va menjar ni un tros. Esther estava molt nerviosa i no savia que fer. Els gossos en olorar aquella carn van sortir corrent darrere de ella a veure si menjaven alguna cosa. Però en veure-la es van aturar i no li van fer res. Ella estava confosa en veure els gossos aturats sense fer-li cap mal. Esther estava encara més amoïnada pel seu germà, i de sobte es va possar a penser que podia fer. Esther se’n va recordar que al despatx de Dean hi havien uns antibiòtics que possiblement eren la cura pel seu germà. Va anar provant amb tots els gossos però cada vegada s’anaven morint. Esther va pensar que allò no funcionava, va anar provant i provant però no arribava a cap solució i ho va deixar. Esther, esgotada, es va quedar dormida al terra. De sobte va veure una imatge molt negra que s’acostava. Esther es va parar per veure millor qui era. Era Dean que venia a veure si ja s’havien menjat els pastissos. Esther en veure això va ordenar als gossos que ataquessin a Dean, aquests van obeïr i se’l van menjar ràpidament sense deixar-ne res.