Escoltava els trucs a la cel·la. Pensa que la guerra s’acaba, pero mai s’acaba. És masa tard pel a ell. No sabia ni quina hora era, li semblava que era migdia. La guerra es pensava que era un joc SERIA MILLOR: ES PENSAVA QUE LA GUERRA ERA UN JOC, pero es va donar que no HO era, li semblava tot massa blanc o negre. Havia gent bona i gent dolenta, estava fet tot un emobolic, però ell trobava tot molt senzill. Eren bons contra dololents, era tot molt senzill. L’Sven anava a un refugi al seu pis.

La Hanne, tenia els fills al camp, a casa d’uns familiars. El seu marit era militar i l’havien arrestrat el 1943.
Havien perdut la impremta, no sabien ni que capítols havien publicat. L’Sven es passava la nit buscanT ideEs del que havia vist lultima nit, com si encara pogués imprimir el diari. Aquella nit van veure a Lena, a les deu de la nit.
l’Stefan i en Jesper tornaven a estar-se junts, havien estat un temps que no es veiEn, però van tornar a estar junts. Pensaven els dos junts.