Es sentia sorollo de botes i portes que es obren i es tanquen. Habia un guardia que l’apuntava amb la metralleta, mentre el sopava VOLS DIR… ES MENJAVA? el dinar. Li van donar un bol amb sopar i una mica de pa i se’l van llençar a dins la celda. La sopa era feta d’aigua. Ell era als pisos superiors de la Shellhuset, que era a la Gestapo. Era la preso mes segura, pels als presoners molt importants. Pero ell no era tant important per estar-si allà.
Es va quedar amb l’Sven i va escriure un diari clandestí.
Als 14 anys, no li agradava, pero gracies a la imprenta clandestina li va comenza a agradar. Al principi tota la gent es creia  la propaganda nazi, per que creian que els Alemanys guanyarian la guerra.
Els diaris clandestins van informar que els aliats van desenvarcar a Itàlia, volian lluitar contra el Alemanys .
Casi tots els que treballaven al diari clandesti , eren periodistes de debó. L’Sven era un profesional de cap a peus, era dos anys mes gran que ell.