Dean s’ha adonat que els bessons Dandridge, havien tingut la visita del cap de policia. Dean no va perdre temps i va trucar als bessons. Aquests van acudir a la trucada de Dean. En arribar van entrar al seu despatx i es van posar a parlar d’allò que havia pasat. Dean els va dir sense contemplació que estaven expulsats de Sant Mary. Els germans sense entendre les raons de l’expulsió van preguntar perquè havien quedat expulsats. Dean va dir tot el saia, els germans con eren tan llestos van preguntar quines eren les proves. Dean va començar a inventar-se coses que no havien fet per tal que no el descobrissin. Els bessons sense oposar-se van haver d’acceptar aquella expulsió. Esther i Alfons abans d’anar-se’n van reclamar els seus diners, que els seus avis els havien deixat. Dean va contestar al principi que no però com que els bessons no se n’anirien sense els diners va fer que signessin uns documents conforme ja no residien allà. Dean va treure un vi de missa per donar-li a ells, però Esther més llesta va fer-li una senyes al seu germà per què no tastés aquell vi. Alfons va fer cas. Dean creient que s’havien empassat el vi, va donar-los un pastís que segons ell era de la seva àvia. Esther va recordar-se d’una escena com aquella, va amagar-se el pastís en la seva roba. Ella pensava que l’Alfons feia el mateix i va veure com demanava una altre vegada i com el seu plat era buit. Esther va imaginar una gran desgràcia quan va veure al seu germà menjant pastís.