Monthly Archives: abril 2008

SEGUEIXEN ELS CANVIS…

En Peter s’ha d’enfrontar, més que mai, als problemes de tots els adolescents: els canvis.Com a tot jove, li comencen a sortir grans a la cara i a l’esquena d’una manera exagerada, fins al punt que els seus companys de calsse es burlen d’ell.

Comença a preocupar-se pel seu aspecte personal, prova diferents cremes anti-acnè, es preocupa per la seva higiene, etc.

També parla d’una sère de malalties, i et donen informació en especial d’una: la febre del fenc. Explica moltes coses sobre aquesta malaltia, per exemple com SABER que la tens, com es desenvolupa i com curar-la.

Peter busca tota aquesta informació per mitjà d’artícles i, fins i tot truca a un programa de la ràdio, on feien un reportatge sobre aquesta malaltia; de fet, Sussie, la seva germana petita, té aquesta malaltia, per això està tant interessat.

Després parla sobre el tabac. El primer cop que el prova, com se sent, i la pressió que fan els companys i com et tracten si no fas el que fan ells.

Tots els adolescents, tard o d’hora, han de passar per tots aquets canvis; es fa molt difícil, sobretot si ets un jove maníac com en Peter.

La Guerra mai s’acaba

Escoltava els trucs a la cel·la. Pensa que la guerra s’acaba, pero mai s’acaba. És masa tard pel a ell. No sabia ni quina hora era, li semblava que era migdia. La guerra es pensava que era un joc SERIA MILLOR: ES PENSAVA QUE LA GUERRA ERA UN JOC, pero es va donar que no HO era, li semblava tot massa blanc o negre. Havia gent bona i gent dolenta, estava fet tot un emobolic, però ell trobava tot molt senzill. Eren bons contra dololents, era tot molt senzill. L’Sven anava a un refugi al seu pis.

La Hanne, tenia els fills al camp, a casa d’uns familiars. El seu marit era militar i l’havien arrestrat el 1943.
Havien perdut la impremta, no sabien ni que capítols havien publicat. L’Sven es passava la nit buscanT ideEs del que havia vist lultima nit, com si encara pogués imprimir el diari. Aquella nit van veure a Lena, a les deu de la nit.
l’Stefan i en Jesper tornaven a estar-se junts, havien estat un temps que no es veiEn, però van tornar a estar junts. Pensaven els dos junts.

VACANCES, MALALTIES I LA PRIMERA CITA

Com són les vacanses per A un hipocondríac com en Peter?

Marejos al vaixell, cremadures del Sol i SUPORTAR les cagarrines repentines de la Sussie que, com sempre, tRacta de fer-li la vida impossible; encara que tot semblava més acceptable amb la companyia del seu amic Mat, que va anar amb ell de vacances.

Durant les vacances, havia de fer un treball sobre el sexe, i sobre malalties de transmissió sexual. No li feia gaire gràcia, però el va fer, i va treure la millor nota de la classe.

Més endavant li demana a la Cilla, la noia de la que porta temps enamorat, que surtís amb ell per anar al cinema, però li diu que no. Quasi LI agafa una depressió…

Molestar a la Sussie, és l’activitat preferida de’n Peter, per això agafa el seu correu i el llegeix. El text era molt interessaNt perquè la sussie ESCRIVIA parlava a la revista SOBRE QUE es veia massa grassa, i la revista li dóna consells de com baixar de pes d’una manera sana, fins i tot li deixa una taula, com una mena d’estadístiques amb el pes i l’altura que hauria de tenir cada persona segons la seva edat. Una altra taula on posa l’energia en calories, un exemple de menjars que no engreixen i sóN sans al’hora, un text on has de triaR les respostes correctes i, una série de preguntes i d’exempleS que li passa a certa gent que decideixen escriure a la revista, i les contestacions que els Hi donen.

La Sussie en veure que havia obert el seu correu s’emprenya amb ell.

Una setmana més tard d’haver-li demanat PER soRtir a la Cilla, li torna a demanar d’anar al cinema, i ella li diu que si, i aquesta vegada quasi es mor de l’emoció.

ESBRINA com va anar la cita am la Cilla, i TAMBÉ quines aventures li esperen al nostre jove hipocondríac EN EL PROPER ARTICLE.

La Gestapo

Es sentia sorollo de botes i portes que es obren i es tanquen. Habia un guardia que l’apuntava amb la metralleta, mentre el sopava VOLS DIR… ES MENJAVA? el dinar. Li van donar un bol amb sopar i una mica de pa i se’l van llençar a dins la celda. La sopa era feta d’aigua. Ell era als pisos superiors de la Shellhuset, que era a la Gestapo. Era la preso mes segura, pels als presoners molt importants. Pero ell no era tant important per estar-si allà.
Es va quedar amb l’Sven i va escriure un diari clandestí.
Als 14 anys, no li agradava, pero gracies a la imprenta clandestina li va comenza a agradar. Al principi tota la gent es creia  la propaganda nazi, per que creian que els Alemanys guanyarian la guerra.
Els diaris clandestins van informar que els aliats van desenvarcar a Itàlia, volian lluitar contra el Alemanys .
Casi tots els que treballaven al diari clandesti , eren periodistes de debó. L’Sven era un profesional de cap a peus, era dos anys mes gran que ell.

El tresor de Jhon Dean

Després que Dean els hagués donat tot el que ell volia, va conduir els bessons a la sala on guardava el seu tresor. Dean els va fer passar per la sala on guardava els gossos, fins arribar allà on volia. Dean va fer que ells passessin al devant per assegurar-se que no s’havien escapat. En arribar, Dean va tancar els bessons en aquella sala i se’n va anar corrents. Dean va ordenar que obrissin les portes dels gossos. Esther i Alfons en escoltar allò es va espantar tant que no sabien si moririen allá. De sobte Alfons es va trobar malament i Esther sense saver res es va amoinar tant que no savia el que pasava amb el seu germà. Alfons s’estirava al terra de dolor i Esther li va donar la volta cap a ella i va veure que el seu rostre era con el dels gossons que ella havia vist abans. Esther es va possar a pensar que segur que era pel pastís que els va donar Dean, del qual ella no va menjar ni un tros. Esther estava molt nerviosa i no savia que fer. Els gossos en olorar aquella carn van sortir corrent darrere de ella a veure si menjaven alguna cosa. Però en veure-la es van aturar i no li van fer res. Ella estava confosa en veure els gossos aturats sense fer-li cap mal. Esther estava encara més amoïnada pel seu germà, i de sobte es va possar a penser que podia fer. Esther se’n va recordar que al despatx de Dean hi havien uns antibiòtics que possiblement eren la cura pel seu germà. Va anar provant amb tots els gossos però cada vegada s’anaven morint. Esther va pensar que allò no funcionava, va anar provant i provant però no arribava a cap solució i ho va deixar. Esther, esgotada, es va quedar dormida al terra. De sobte va veure una imatge molt negra que s’acostava. Esther es va parar per veure millor qui era. Era Dean que venia a veure si ja s’havien menjat els pastissos. Esther en veure això va ordenar als gossos que ataquessin a Dean, aquests van obeïr i se’l van menjar ràpidament sense deixar-ne res.

Expulsió i recerca de George Springfield.

Com era una tradició a Sant Mary els alumnes d’aquell internat gasteven bromes molts pesades als nous alumnes. La víctima d’aquell accident va ser Alfons Dandridge, el germà bessó de l’ Esther. Esther al ser la germana bessona sentía que alguna cosa li pasava a l’Alfons. Aquesta es va aixecar ràpidament i va anar a unes de les germanes religioses a veure si la deixaven sortir, però en aquell moment va arribar un vigilant i va avisar que alguna cosa li passava a l’Alfons. Tots van sortir corrents cap a la habitació de l’Alfons. Va arribar i van trobar que George aguantava a l¡Alfons pels peus per fora de la finestra. Daen, en veure això, va ordenar l’expulsió inmediata de George. A la matinada George ja havia estat expulsat de Sant Mary. Els bessons Dandridge s’enteren d’això i es queden impresionats d’aquest esdeveniments. Passen els dies i els germans decideixen en l’època de Nadal, surtir de l’internat en busca de George. Per fi arriben al poble on vuiria en George, però en arribar allà no el troben. Esther i Alfons, decideixen anar a preguntar per el seu amic. La gent no sap dir res de res ja que no l’havien vist . Els bessons, amoïnats van on vivia George. D’aquesta casa surt la dona de fer feines i contesta totes les preguntes que li fan els germans.

L’arribada

                                             

Ja havíen  arribat a Vic, tots eren contents. Havíen arribat en el tren a la nit. Primer van anar a la seva casa. La casa era petita no com la casa del Marroc. Hi havia tres habítacions: una per els pares, l’altra per el Nourdine i la tercera per les quatre germanes. Al dia següent el pare va anar al treball. Les germanes esperaven el pare a la porta. Van anar a la plaça de Màrtirs i van veure una dona conduint el cotxe amb un cigarret a la mà. Al Marroc les dones no fumen. El dimarts era el dia de mercat a Vic, era un mercat a l’aire lliure a la plaça Major, els quatre germans van anar a aquest mercat, les parades de la plaça tenien molta semblança amb les de Marroc. La Laila va veure que la gent a Vic no regateja perquè al Marroc tothom ho fa. Al cap de pocs dies la Laila va sortir al carrer per comprar el pa en un forn i altres coses. La gent de Vic comprava moltes coses, sobretot les senyores.

Vaig a l’escola

Era el mes de desembre del mateix any (1985). Hi van anar tots a l’escola Jaume Balmes de Vic, excepte la Karima i la mare . A Vic el sistema de l’escola era diferent, es començava als quatre anys. Però ells van entrar, els professors de l’escola  van ajudar-los al màxim, perquè eren només dues famílies de magribins, i la Laila va explicar que a Catalunya als col·legis només parlaven en català.

UNA VIDA

Aquest llibre tracta d’una noia que explica la seva vida és diu Susi

te un gèrma que es diu Pete viu amb la seva mare

i estima al Sam es l’amic del seu gèrma.

El primer capítol que parla tot sobre ella es una carta per la seva amiga Marie Cerveau

comença a explicar-li tot sobre la seva familia i el seu gat

en els capìtols següents parla de com combinat el xics el sexe i el treball

comença a parlar dels xics que li agaraden i perquè encara que li agraden no

surt amb ells per alguns motius.Tambè parla de les notes els comentaris que li han possat

els professors a la seva mare.

Fa una llista dels regals que vol tenir per el seu aniversari i les coses que pot fer quan hagués cumplir els 16 anys.

Comenta també del que l’han regalat per el seu aniversari encara que no l‘agradat ningú dels seus regals tot el que conta es la seva vida.