PER PRACTICAR ELS CONTINENTS I ELS OCEANS

VARICEL·LA

Malaltia contagiosa, és la més freqüent de les anomenades “malalties exantemàtiques”.

Causa: La produeix un virus de la família dels herpes, anomenat “virus de la varicel·la-zòster” La primera vegada que t’infectes per aquest virus passes la varicel·la, si et                reinfectes posteriorment pateixes un herpes zòster.

Contagi: Es transmet per via respiratòria per inhalació de les gotetes de saliva que expel·leix la persona malalta al respirar o parlar i per contacte directe amb les lesions                cutànies. La dona embarassada, si pateix la malaltia,  pot transmetre’l al fetus per via transplacentària. Es contagiosa des de aproximadament 2 dies abans de que aparegui l’              erupció fins que totes les lesions es converteixen en crostes , el que succeeix aproximadament en 1 setmana.

 

A qui afecta?
Afecta sobretot a infants , entre 2 i 10 anys d’edat ,als quals confereix immunitat per a tota la vida, és a dir només la passes una vegada. Els que no la van patir durant la infància  la poden presentar d’adults, normalment en forma més greu.

Incubació: Des de el contagi, te un període d’incubació (sense símptomes) de unes 2 setmanes.

Clínica: L’erupció es caracteritza per l’aparició de una màcula-pàpula (gra vermell) que posteriorment es transforma en vesícula amb un fluid transparent que desprès es torna torbi i que al assecar-se genera una crosta de color marró. Les lesions apareixen a cara, abdomen o esquena i desprès s’estenen a quasi totes les parts del cos, incloent cuir cabellut, boca, nas, orelles i genitals. Solen haver 3 erupcions en dies consecutius. Aquestes lesions provoquen picor, en ocasions important.

Poden presentar febre, cansament, debilitat, mal de cap, mal de panxa o pèrdua de gana durant 1 o 2 dies abans de l’erupció persistint entre 2-4 dies desprès.

Complicacions: Són poc freqüents en els nens. Les més habituals son les infeccions de les lesions de la pell. Altres complicacions poden ser les pneumònies, encefalitis, miocarditis, artritis transitòries i inclús hepatitis causades pel propi virus de la varicel·la. De totes maneres, les complicacions greus són més freqüents en els adults o en pacients inmunodeprimits (amb defenses baixes).

Diagnòstic: És clínic, és a dir les lesions de la pell son típiques.

Tractament: Es dirigeix a reduir la picor amb locions de calamina o inclús amb antihistamínics via oral si es necessari. Cal evitar el gratar-se per evitar les sobreinfeccions de les vesícules i les cicatrius. També poden ser útils els olis o cremes amb ”rosa mosqueta” per reduir les possibles cicatrius residuals.

Per la febre cal emprar Paracetamol.
En alguns casos determinats pot ser necessari el tractament amb Aciclovir oral (antivíric) que és efectiu administrat precoçment (les primeres 24 h de  la malaltia) i durant 5 dies.
No es aconsellable el bany, encara que pot donar-se una dutxa suau i breu al nen/a. Per assecar la pell fer-ho amb tocs amb una tovallola suau i neta.

Prevenció: Els nens amb varicel·la han de quedar-se a casa fins que tota l’erupció estigui en fase de crosta (7-8 dies desprès l’inici de l’erupció) ja que fins llavors són altament contagiosos.

Existeix una vacuna contra la varicel·la, segura i eficaç,. Pot posar-se a partir de l’any de vida. Els nens/es vacunats poden passar una varicel·la mes lleu, de vegades de difícil diagnòstic.

 

HEPATITIS

L’hepatitis és una malaltia caracteritzada per la inflamació del fetge. Pot estar provocada per diverses causes com:

– virus (hepatitis viral) i bacteris
– consum d’alcohol, drogues, fàrmacs o fongs verinosos
– disfunció del sistema immunològic que provoca que aquest ataqui les cèl·lules hepàtiques.

 

Es transmet per via sexual (hepatitis B i C), a través de la sang (hepatitis B, C, D, F i G) i per via orofecal per contacte amb la femta de persones infectades o el consum d’aliments o aigua infectats (hepatitis A i E).

En molts casos és asimptomàtica i passa inadvertida. En cas contrari, els símptomes més comuns són cansament, dolor abdominal, orina fosca, icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls), manca de gana, nàusees, vòmits i febre.

El diagnòstic es pot fer a través d’anàlisis de sang, proves per determinar el funcionament del fetge i en alguns casos biòpsia del fetge per conèixer-ne el grau d’afectació.

L’hepatitis pot curar-se abans de sis mesos (hepatitis aguda), o fer-se crònica i arribar a derivar en cirrosi o càncer de fetge. La seva evolució dependrà de factors diversos com el tipus d’hepatitis, l’existència d’altres malalties, etc. Algunes hepatitis poden prevenir-se mitjançant la vacunació (hepatitis A i B).

Tipologia

Hi ha diversos tipus d’hepatitis:

Hepatitis A

Hepatitis B

Hepatitis C

PAPIL·LOMA (VPH)

 

 

 

 

 

 

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Video de Yo Toube, força  interessant

L’ONZE DE SETEMBRE

 

11 de setembre LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA L’Onze de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya. En aquest dia es commemora la derrota de 1714 en la Guerra de Successió, quan Barcelona va caure en mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó, després de 13 mesos de setge. Aquella derrota va significar per a Catalunya la pèrdua de la seva sobirania nacional. Amb la promulgació del Decret de Nova Planta es van abolir les institucions catalanes, les llibertats nacionals i les lleis pròpies, i es prohibir l’ús del català i les manifestacions culturals catalanes. Aquesta data es va convertir en la Festa Nacional de Catalunya i en aquest motiu cada 11 de setembre les balconades de tot Catalunya s’omplen amb senyeres, i milers de ciutadans catalans surten al carrer per celebrar la Diada. És una celebració que compta amb un contingut festiu i commemoratiu, però també hi ha un component molt fort amb la reivindicació. Els actes tradicionals i més destacats de la Diada: Ofrenes florals als monuments de Rafael de Casanova i Josep Moragues, tan per part de Partits Polítics i entitats com de ciutadans anònims. – Rafael de Casanova fou nombrat conseller en cap de Barcelona al 1973 i, per tant, era la màxima autoritat de la ciutat quan entraren les tropes borbòniques a la capital catalana l’any següent. Se’l considera un símbol de la lluita per les llibertats de Catalunya. – Josep Moragues és considerat també una de les figures més importants en la defensa de Catalunya durant la Guerra de Successió. Torturat i executat l’any següent de la derrota del 1714, se’l considera una màrtir per Catalunya. Ofrenes i actes al Fossar de les Moreres El Fossar de les Moreres, al costat de Santa Maria del Mar a Barcelona, fou el cementiri on s’enterraren els defensors de la ciutat durant el seu Setge el 1714. Cada 11 de setembre milers de persones s’hi congreguen per retre homenatge als que moriren lluitant en defensa de la ciutat en la Guerra de Successió. Un testimoni del sentit d’aquesta plaça és la inscripció en marbre d’un fragment del poema de Frederic Soler “Pitarra”: “Al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.” Acte institucional de la Generalitat de Catalunya al Parc de la Ciutadella amb la música com a protagonista. També al llarg de tota la jornada, diverses entitats culturals o polítiques organitzen diferents concentracions, manifestacions, concerts … dins un marc festiu i/o reivindicatiu.       Pàgines Web amb informació sobre la diada i sobre diferents actes que s’hi celebren: www.11setembre1714.org www.11setembre.cat Himne de Catalunya  Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç, Bon cop de falç, Defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara és hora, segadors. Ara és hora d’estar alerta. Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç, Bon cop de falç, Defensors de la terra! Bon cop de falç! Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes. Bon cop de falç, Bon cop de falç, Defensors de la terra! Bon cop de falç!