Bon dia a tothom, lectors i lectores!
Això ja va rutllant! Moltes gràcies pels comentaris que aneu enviant-nos; són molt encoratjadors. No deixeu d’enviar-nos-en més quan vulgueu: això és un aparador especialment dissenyat perquè hi expresseu opinions, recomanacions, crítiques i suggeriments.
I ara un apunt etimològic. ¿Sabíeu que llegir (i els seus derivats, com llegidor, rellegir o llegívol) deriva del verb llatí LEGERE (d’on tenim mots cultes com lectura, lector o lectorat, i d’altres de populars com lliçó o alliçonar)? I que d’un derivat de LEGERE (INTELLIGERE) ens vénen paraules com intel·ligent, intel·ligible, intel·lecte o intel·ligència? Capteu per on va la cosa? Exacte!
Així que ja ho sabeu! Seguiu llegint i comentant!
Hola, som un grup de 5 persones, que començarem a llegir el llibre Els colors de la memòria; aquí us en deixo informació:
– Autor: Bernat i Daniel Romaní
– Edita: Editorial Crüilla
– Any: 2004
– Pàgines: 155
– Mides: 13 x 21 cm.
Aquí us deixo l’argument:
A la Mariona li agrada molt pintar, i passa
els estius de la seva adolescència en un poblet
de la Costa Brava. Allà hi coneix un vell pintor
d’origen ucraïnès, l’Evgene Krzysko, instal·lat al
poble des de fa anys, amb el qual estableix uns
lligams que s’aniran fent més forts gradualment
i que marcaran la noia profundament. L’Evgene
és un home misteriós que no li explica gran
cosa d’ell, però que li dóna consells per tal que
pugui transformar la seva intuïció pictòrica en
art i que li fa augmentar les ganes de pintar.
Amb el temps, i per culpa de circumstàncies diverses, la Mariona perd el contacte amb
el poble i amb el pintor. Fins que, al cap d’uns
quants anys, quan ja és universitària, un dia
als encants troba un quadre de l’Evgene.
Aquesta casualitat fa que se li desperti de nou
l’interès pel pintor i comença a investigar què
se’n va fer. I així es posa en contacte amb una
néta d’ell, que viu a Ucraïna, que li explica que
l’Evgene és mort, però que la convida a visitar-la. Un cop allà, la Mariona descobreix la veritable història del pintor, què el va dur a la
Costa Brava i que, al principi de ser-hi, va
mantenir una relació molt especial amb la
seva àvia.
Aquest llibre va guanyar el premi Gran Angular 2004, el podeu trobar al link: http://www.casadellibro.com/busqueda-libros?busqueda=els+colors+de+la+mem%C3%B2ria&nivel=5
més informació a:
-http://www.todocoleccion.net/els-colors-memoria-premi-gran-angular-2004~x21795312
-http://ecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/es108388_001014.pdf
Dispenseu, ens hem deixat el nom d’un noi del nostre grup, l’Eric Pinell Camps