Llegiu aquesta poesia, i feu un comentari sobre allò que vol dir el poeta. 

Konstantinos Kavafis.  Murs

Sense respecte, sense vergonya, sense pietat,
van construir murs grans i alts, al voltant meu.

I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No penso en res més: aquest destí

em rossega la ment.

Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que no els vaig veure quan

aixecaven els murs?

Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
Imperceptiblement ens van tancar,

fora del món