Una vegada en un zoo entre tots els animals hi havia les girafes.

En aquell temps les girafes eren normals, és a dir, que tenien el coll curt, com tots: els cavalls, gossos etc…

Hi havia una girafa molt entremaliada, i estava molt avorrida d’estar al zoo, perquè el zoo sempre tot és igual, cada dia  feia el mateix: menjar, veure aigua que li portaven i passejar-se pel seu tancat i mirar la gent que anava a veure-la.

Com que era una girafa entremaliada també era molt espavilada, i un dia va aprofitar que el guardià netejava el seu tancat i hi havia la porta oberta, un mica oberta i es va escapar.

Ningú no se’n va adonar de que s’havia escapat, i així se’n va anar caminant per la ciutat.

Es va posar en una entrada que hi havia un ascensor, i mirava i mirava l’ascensor però no hi entrava. Mentre mirava, les portes es van tancar perquè des del primer pis un senyor cridava l’ascensor.

A la girafa se li va quedar el cap entre les portes i l’ascensor va pujar amunt i se li estirava el coll. Sort que només va ser el primer pis.

Amb aquella estirada, el coll se li havia estirat més d’un metre. Li feia mal i estava marejada.

Va anar al segon carrer i entre els bombers i la policia la varen tornar a  casa seva, al zoo.

La girafa no sabia què fer amb aquell coll tan llarg, però com que hi havia un pomer podia agafar les pomes de les branques més altes.

Va veure que era important tenir el coll llarg, i quan va tenir fills també varen tenir el coll llarg i encara li tenen però és molt important  tenir-lo.

I vet aquí un gat i vet a qui un gos, el conte ja s’ha fos.