Category Archives: Coneixement del medi

Coneixement del medi

La relació en l’ésser humà. Resum

Leave a reply
La relació en l’ésser humà


zonaClic – activitats – Òssos i músculs

L’APARELL LOCOMOTOR

Els ossos i els músculs

L’aparell locomotor és l’aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l’aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d’elements: els ossos i els músculs.

· Els ossos

Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:

  • Donar forma al cos
  • Protegir òrgans delicats com l’encèfal i el cor.
  • Fer possible el moviment

Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d’altres, com els del cap, són plans. Els extrems d’alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l’esquelet.

· Els músculs

Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s’uneixen als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N’és un exemple el cor.


L’aparell locomotor permet moure el cos. Està format pels ossos i els músculs.

Els ossos i les articulacions

El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.

· Els ossos del cap

El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l’encèfal. A la cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars, on hi ha les dents.
Tos els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.

Els ossos del tronc

En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica

  • La columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu interior la medul·la espinal. És l’eix central de l’esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d’una mica de mobilitat.
  • La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, que s’uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons.

Els ossos de les extremitats

Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s’uneixen al tronc mitjançant l’omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.

Les articulacions

Les articulacions són els punts on s’uneixen els ossos.Poden ser de tres tipus:

Mòbils:
Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l’espatlla, el colze, el maluc i el genoll.

Semimòbils:
Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.

Fixes:
Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.

Els moviments de les extremitats superiors
Les extremitats superiors estan formades per tres parts, el braç, l’avantbraç i la mà. El braç està unit a la clavícula i l’omòplat, i l’avantbraç uneix el braç amb la mà. Cada una d’aquestes unions o articulacions permet fer uns moviments determinats. A continuació els observarem.
Espatlla
Colze
Canell

L’espatlla permet moure el braç gairebé en totes direccions: amunt, avall, cap a dins i cap enfora.

El colze només té un moviment, el que permet flexionar i estendre l’avantbraç.

 El canell pot fer dos moviments, el de flexió i extensió de la mà. Aquest segon moviment és possible gràcies a la rotació del cúbit i el radi.

L’esquelet està format pels ossos i les articulacions. Es divideix en ossos del cap, del tronc i de les extremitats.

Els músculs

Els músculs són la carn del nostre organisme. Estan units als ossos pels tendons, i en contreure’s i estirar-se mouen els ossos i, per tant, el cos.

· Els principals músculs del cos

· El moviment de l’avantbraç

Els músculs es contreuen i s’estenen. Quan es contreuen, es fan més curts i més gruixuts. Per recuperar la mida i la forma i la forma original, es relaxen i s’estenen. Els músculs només fan força quan es contreuen. Així, per moure l’avantbraç caldran dos músculs: un que en contreure’s el flexioni i un altre que en contreure’s l’estengui.

La flexió de l’avantbraç

L’extensió de l’avantbraç

Quan el bíceps es contreu i s’escurça, flexiona l’avantbraç cap al braç.

Quan el tríceps es contreu i s’escurça, estén l’avantbraç.

 El bíceps i el tríceps funcionen coordinadament. Quan un es contreu, l’altre es relaxa i s’estén. Així, mai no poden estar tots dos músculs contrets.

Els músculs es contreuen i s’estenen. Gràcies a aquests canvis, mouen els ossos.

Esquema per a estudiar

ACTIVITATS

Intriga a Venècia

Leave a reply

El primer llibre de lectura del curs és un llibre àmbientat a Venècia. Durant la lectura,  surten molts mots que us són extranys i com què hi ha crisis i no podem viatjar físicament, la imaginació i la il·lusió ens ajudarà a viatjar a Venècia i conèixer  una mica més de l’entorn del llibre.

vene1

Aquí us deixo un parell de links on trobareu imatges de 360 º dels dosescenaris que han sotit per ara.

http://www.360venezia.com/blogpano/sanmarconotte.htm

http://www.360venezia.com/blogpano/sospirinotte.htm

Aquí trobareu més imatges.

http://www.360venezia.com/

El sistema nerviós i els sentits

Leave a reply

EL SISTEMA NERVIÓS

Estructura del sistema nerviós

· Els centres nerviosos i els nervis

El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos. La seva forma de funcionar és la següent:

  • Capta informacions tant del cos com de l’ entorn.
  • Elabora les respostes corresponents.
Està format per dos tipus d’ òrgans:

  • Els centres nerviosos. Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials i elaboren les respostes. Són els següents:

    – L’encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

    – La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l’interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l’encèfal.

  • Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos
  
· Les neurones

Les cèl·lules que formen els òrgans del sistema nerviós són les neurones. Tenen un cos central i diverses prolongacions, una d’elles molt llarga. Les neurones estan unides entre si pels extrems de les s prolongacions.

  

 
El sistema nerviós s’encarrega de controlar totes les activi-tats del cos. Està format pels centres nerviosos i els nervis.

 
El funcionament del sistema nerviós

El sistema nerviós té dues grans funcions:

  • La regulació de l’organisme. Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l’encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor.

La direcció del moviment del cos. Els centres nerviosos donen ordres als musculs perrealitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap.

La transmissió de la informació

Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests:
  • Obtenció d’informació
    Els òrgans sensorials capten informacions tant de l’entorn com de l’interior del cos:
    Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s’acosta una pilota.
    Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d’oxigen i d’aliment que necessiten les cèl·lules.
  • Transmissió de la informació
    La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis.
  • Elaboració de les respostes
    En els centres nerviosos s’elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor.
  • Transmissió d’ordres
    La resposta elaborada es transmet en forma d’ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.
  

 

La cèl·lula

Leave a reply

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, “petita cambra”) és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l’element de menor mida que es pot considerar vivent. D’aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d’alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l’ésser humà.

Trobareu més informació a la següent adreça:

http://www.xtec.es/~rvillanu/celula/celula.htm