Monthly Archives: setembre 2011

Poema de la tardor 2011

REGNA EL PRIMER FERD
ARRIBEN ELS FRUIT SECS I ELS PANELLETS
NO ENS DEIXEM ELS MONIATUS I EL ROVELLÓ
QUE TOTS ELLS ENS AGRADEN PER LA SEVA OLOR

PANALLETS, FRUITS SECS, MONIATUS I ROVELLONS
TOTS ELLS ENS PORTEN A LA MEMÒRIA
LA TARDOR DELS VELLS TEMPS

NO HI HA TARDOR SENSE CASTANYES
NI CASTANYERA SENSE FOC
MOLT A PROP DE CASA MEVA N’HE VIST UNA
QUE EL CARRER HA PERFUMAT
AMB L’OLOR DEL SEU TORRAT

LA CASTANYERA COU CASTANYES EN UN BIDÓ FORADAT
PET! FA LA CASTANYA
PET! PATUM!, FOC! CASTANYA! I FUM
POSA- ME’N UNA DOTZENA
EN UN DIARI EMBOLICAT
QUE LES CASTANYES BEN CALENTES
S’HAN DE MENJAR TOT JUST, ACABADES DE TORRAR.

Intriga a Venècia

El primer llibre de lectura del curs és un llibre àmbientat a Venècia. Durant la lectura,  surten molts mots que us són extranys i com què hi ha crisis i no podem viatjar físicament, la imaginació i la il·lusió ens ajudarà a viatjar a Venècia i conèixer  una mica més de l’entorn del llibre.

vene1

Aquí us deixo un parell de links on trobareu imatges de 360 º dels dosescenaris que han sotit per ara.

http://www.360venezia.com/blogpano/sanmarconotte.htm

http://www.360venezia.com/blogpano/sospirinotte.htm

Aquí trobareu més imatges.

http://www.360venezia.com/

Lectura i escriptura de nombres

La lectura i escriptura de números són uns temes molt tractats als primers nivells de primària, però van quedant arraconats substituïts per operacions i problemes segons anem saltant d’un curs a un altre. Malgrat tot mai no acaben de desaparèixer perquè les dimensions de les quantitats pugen de forma paral·lela als nivells i això fa impossible deixar-lo totalment de banda. Així per exemple ens trobem que la primera unitat de cinquè tracta precisament de la lectura i escriptura dels números naturals.
Per revisar aquest tema us proposem quatre enllaços, els dos primers, D’aquí i d’allà de la sèrie Aventura’t amb l’ortografia i el segon, El nom dels nombres, són més de llengua que de matemàtiques, ja que es centren en l’escriptura dels cardinals i dels ordinals dels números i es limiten a quantitats petites, fet lògic quan el que interessa són les normes ortogràfiques i no les matemàtiques. Els altres dos, Sistema de numeració decimalIdentificar nombres són ja totalment recursos matemàtics.
Sistema de numeració decimal, un quadern virtual de Sebastià Mora Masot, contempla el números fins a 10 xifres i per tant s’ajusta força a les exigències de cinquè. El darrer, Identificar nombres, és un senzill test que ens permet autoavaluar-nos i on haurem de triar l’opció correcta entre les quatre que ens oferirà l’ordinador.

El sistema nerviós i els sentits

EL SISTEMA NERVIÓS

Estructura del sistema nerviós

· Els centres nerviosos i els nervis

El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos. La seva forma de funcionar és la següent:

  • Capta informacions tant del cos com de l’ entorn.
  • Elabora les respostes corresponents.
Està format per dos tipus d’ òrgans:

  • Els centres nerviosos. Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials i elaboren les respostes. Són els següents:

    – L’encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

    – La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l’interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l’encèfal.

  • Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos
 
· Les neurones

Les cèl·lules que formen els òrgans del sistema nerviós són les neurones. Tenen un cos central i diverses prolongacions, una d’elles molt llarga. Les neurones estan unides entre si pels extrems de les s prolongacions.

 

 

El sistema nerviós s’encarrega de controlar totes les activi-tats del cos. Està format pels centres nerviosos i els nervis.

 

El funcionament del sistema nerviós

El sistema nerviós té dues grans funcions:

  • La regulació de l’organisme. Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l’encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor.

La direcció del moviment del cos. Els centres nerviosos donen ordres als musculs perrealitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap.

La transmissió de la informació

Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests:

  • Obtenció d’informació
    Els òrgans sensorials capten informacions tant de l’entorn com de l’interior del cos:
    Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s’acosta una pilota.
    Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d’oxigen i d’aliment que necessiten les cèl·lules.
  • Transmissió de la informació
    La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis.
  • Elaboració de les respostes
    En els centres nerviosos s’elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor.
  • Transmissió d’ordres
    La resposta elaborada es transmet en forma d’ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.
 

 

La cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, “petita cambra”) és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l’element de menor mida que es pot considerar vivent. D’aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d’alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l’ésser humà.

Trobareu més informació a la següent adreça:

http://www.xtec.es/~rvillanu/celula/celula.htm