El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaquesgregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d’Isis i Osiris.
El carnaval de Venècia.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
El poema d’aquest any de la classe de 5è serà:
Alegria per Carnestoltes
Carnestoltes en són fredes
i són de poca virtut,
quantes hi ha que ballen, ballen,
amb el ventre sempre buit.
Carnestoltes quan arriba
no són festes de pietat,
llicencioses i profanes,
ocasions de fer pecat.
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que és un home divertit.
Tramontana s’és girada
per amunt i per avall,
per les dones xocolata
Iipels homes un boscall. La Quaresma és arribada,
Ja ho podeu considerar,
No podreu menjar costelles
Sinó ous amb bacallà.
Mortadel·lo, el rei de les disfresses.