Tradicions nadalenques a l’escola

Com ja és tradicional en començar el desembre alterem els horaris per incloure un munt d’activitats nadalenques,aquí us volem mostrar un recull

Ens agrada explicar les nostres tradicions catalanes a tots els que podeu estar-ne interessats,també mostrar-vos com aquestes ens ajuden a treballar molts aspectes pedagògics de l’inteligència EMOCIONAL !

CALENDARI D’ADVENT: Es comença el primer dia de desembre ,té l’objectiu (com amb el calendari d’aula) de treballar la numeració i el concepte del temps,però forma part de la tradició.Cada nen o nena té assignat un número de l’1 fins el 24 (el dia abans del 25:dia de Nadal),cada dia li toca a un o dos nens o nenes destapar el que hi ha darrera del número on hi surt una imatge relativa a motius nadalencs amb una moneda de xocolata per a ell o ella

RACÓ DEL PESSEBRE:
Com totes les activitats d’aula es fa entre tots guiats per la mestra.Es recrea un poblet de muntanya amb tots els personatges típics de la tradició pessebrística,també “reciclem” el racó de Tardor agafant les fulles i pinyes….,anem al pati a buscar elements que ens poden anar bé : pedretes,sorra….Un cop fet els nens  poden jugar-hi com en els altres racons i s’inventen mil i una històries :és molt enriquidor,compartim un espai respectant-lo i treballem la creativitat oral

POEMES:

Els aprenen com a treball de llengua amb les tutores i el reforç,la tradició diu que l’han de dir enfilats a dalt la cadira davant tota la família reunida al voltant de la taula en acabar l’àpat nadalenc, el portaran a casa en forma de postal molt ben decorada ( així el podeu repassar si no se´l saben gaire o bé el podeu llegir junts!
TIÓ:

És un personatge tradicional i que també treballa l’imaginari!!! Recordeu que el seu nom és simplement TIÓ i el que fa és “cagar” neules i torrons,això si es que els nens li han portat menjar ( pa sec, pells de fruites…,aprofiteu per fer-los menjar la fruita que a vegades els costa i aquelles pells són les que han de portar!) i el darrer dia del trimestre….caga Tió,caga turró ens mengem les neules i torrons

CONCERT DE NADALES: podeu veure els videos que hem penjat a la pàgina de l’escola,juntament amb els dels altres cursos,aquí us posem unes quantes fotos

Hem ofert el tradicional Concert per a les famílies amb les nadales i els poemes apresos a Música amb la Mònica i a reforç oral amb la Sílvia i la Lídia.Els nens i nenes ho han fet molt bé i han rebut “molts forts aplaudiments”!…ep! i hem de mencionar la gran col·laboració dels presentadors dels cursos de Cicle Mitjà ho han fet molt bé i amb molt entusiasme!,moltes gràcies al Youssef, la Carmen …!

Un PATGE REIAL  ve a l’ESCOLA: li entreguem la carta per als REIS amb el que demanem JOGUINES per a la classe. Ens fem fotos amb ell per grups: quina il·lusió !!! ei! ens ha regalat un joc per a la classe com a avançament i..uns caramels!!!

Treball cooperatiu

Als 4 anys ja són capaços de treballar cooperativament i cal fer-ho.

Es tracta que cadascú aporti el que millor sap fer….“jo dibuixo bé” “jo escric bé” ” jo pinto bé” ” jo retallo bé”…a ” a nosaltres ens agrada fer puzzles” ” gaudim amb les construccions”

Les sessions de plàstica no han de ser sempre individuals …cal confegir murals : ho hem fet nosaltres !

Fer de mestra

15241138_1348162161915546_6858305544334903797_n

“Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d’estimar tractant als infants amb respecte a la seva personalitat; que s’entregui a l’obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d’avantatges ni d’honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d’acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant. 
No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l’educació d’un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s’entrena a l’obra per amor desinteressat, humilment però amb passió. “(La pedagoga va morir el 30 de novembre del 1992. La recordem llegint el seu missatge pòstum, cedit per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va dedicar als mestres.)

Després de llegir aquest text a la revista digital Cultura viva/Catorze m’ha agafat ganes de penjar-ho al bloc perquè aquestes mateixes reflexions sempre han estat presents en el meu “FER DE MESTRA” :

  • ser mestra ,per a mi, és una VOCACIÓ
  • hem de RESPECTAR i per tant estimar els nostres alumnes
  • el nostre objectiu no ha de ser omplir-los de “continguts” ,ha de ser potenciar les seves APTITUDS i CAPACITATS.

Innovar… revolució educativa…. treballar per projectes…. molts mestres no hem deixat mai de treballar amb aquest esperit…

Voldria afegir que quan es parla de l’ Escola Nova 21 també recordem que a Catalunya en temps de la República es treballava així a l’ Escola del Bosc:

Sota la direcció de Rosa Sensat, s’hi va aplicar la pedagogia de l'”escola nova”, que posava els infants en el centre del projecte educatiu. L’Escola del Bosc segueix fidel als principis d’escola pública, laica i catalana, i al maig del 2014 es van celebrar els cent anys d’història.”

Rosa Sensat ” va ser la impulsora de tota una revolució pedagògica. L’ensenyament, inspirat pels nous corrents europeus de “l’escola nova”, per primer cop posava els infants en el centre del sistema educatiu, i es respectava la seva individualitat i els seus interessos. Les criatures deixaven d’estar tancades en aules rebent una educació purament memorística, basada en la transmissió de contingut, i entraven en contacte directe amb la natura i l’entorn. L’escola es va convertir en un model a imitar.”