2021-2022: EL CURS POSTPANDÈMIA ?

( DIARI DE L’EDUCACIÓ. EVA SARGATAL )

SETEMBRE2021

Aquest estiu segurament ha sigut el de la gran desconnexió. Mesos d’intensitat extrema han demanat descans del cos i de la ment.

I això és el que ens permetrà començar un nou curs amb energies renovades. Cal posar-hi empenta i positivisme, deixar de banda les pors. Amb seny, rigor i sentit comú. Conscients d’on venim, d’on som, però també d’on volem anar.

Potser no cal ofuscar-se amb «tot el que ens ha ensenyat la Covid-19», sinó centrar-nos en quina escola volem defensar i quina escola mereixen els infants que ens esperen cada matí.

És necessari projectar la mirada més enllà de la pandèmia per poder veure, mirar i sobretot re-mirar tots els documents que un dia vam redactar i que ara no poden quedar en un calaix. No hi ha excuses prou vàlides per fer-ho.

Si nosaltres, des de les escoles, hi posem el rigor pedagògic, les administracions podran (o hauran) de donar-hi suport, perquè l’educació i la infància s’ho mereixen.

Recursos econòmics, suficient personal, ràtios més reduïdes, formació per als equips, dotació en materials, etcètera, són temes que sabem que no quedaran solucionats en un tres i no res. Ens pertoca una lluita constant i incansable, però, malgrat tot, entomem el curs 2021-2022 amb el pressentiment que seguirem endavant cap a l’escola que un dia vam somiar.

Els infants hi guanyaran, i molt!

ESCOLA I LA COVID-19

SETEMBRE 2020

Em consta que els meus comanys i companyes  han pres “una sèrie de mesures sanitàries, pedagògiques i organitzatives seguint les instruccions del Departament d’Educació per convertir l’escola en un entorn segur i perquè l’alumnat pugui seguir progressant en els seus aprenentatges de manera presencial amb la màxima qualitat possible.”

09/09/2020 – Redacció – Editorial Graó

“L’escola acompleix múltiples funcions que fonamentalment es concreten en tres: formar, acollir i socialitzar. Com a ensenyants la pregunta que ens hem de fer en aquesta situació de crisi sanitària, però sobretot social, és com s’han d’acomplir aquestes funcions. Resposta no gens fàcil, ja que totes tres estan interrelacionades i impliquen contacte, proximitat física i gestió de les emocions. Ara al setembre toca als docents de qualsevol etapa educativa acollir l’alumnat i llurs famílies, prestant una atenció especial a les més necessitades. Aquesta serà l’acció prioritària. Acollir amb la veu, la mirada, l’escolta activa i atenta permetrà oferir l’aixopluc emocional i el benestar necessari en aquest nou retrobament.”

DESPRÉS DEL CONFINAMENT

21 JUNY DEL 2020

Reprenc els meus escrits després de …tot un curs escolar! M’ha tocat viure una pandèmia desde fora de l’escola però el meu cor ha estat amb tot el professorat que ha hagut d’ adaptar s’hi ! I em consta que ha estat molt dur per a ells tot el meu reconeixement en tant que han sabut “acompanyar ” els seus alumnes i les seves famílies…via internet i també amb trucades telefòniques!

I ara?…I sobretot com s’ha d’encarar el proper setembre?

Vull reproduir fragments d’una entrevista a Francesco Tonucci  a “el diari de l’educació”

“Jo crec que en aquest temps els nens i les nenes han après molt, i m’agradaria que l’escola ara no es preocupés de saber si recorden les classes que han tingut per pantalla, o si recorden l’últim que van aprendre abans de la quarantena. M’agradaria que treballés intensament sobretot per saber el que van guanyar en termes de competències. “

“Les emocions formen part del món dels nens, i consegüentment són competència de l’escola. La qüestió és si l’escola s’ocupa únicament de les seves disciplines o si ho fa del món dels nens. Al meu entendre, una bona escola ha de tenir les portes obertes perquè puguin entrar les experiències dels nens. En aquest cas ha estat el que han viscut dins de casa, però espero que demà sigui el que viuran fora de casa i de l’escola. El regal més gran que podrien rebre els nens després d’això és que els seus pares els donin més autonomia, perquè en la seva memòria s’ajuntin la tristesa del confinament amb la conquesta de l’autonomia, aquesta seria la millor forma que els quedi un bon record d’aquesta experiència. I això també val per l’escola. Freinet va proposar el text lliure, que és exactament això: si t’ha passat una cosa important fora de l’escola, escriu-la i porta-la a l’escola. L’escola té moltes fonts, però la més important hauria de ser el mateix nen. Per la qual cosa, el nen ha de poder explicar les seves emocions, però això no és un tema de psicologia, el mestre no ha de tractar d’interpretar-les, sinó facilitar que es puguin expressar.”

 

KIT BÀSIC ESCOLAR

11 D’OCTUBRE DEL 2019

Tot passejant pel meu barri d’infantesa : Sant Antoni de Barcelona em vaig aturar davant l’escola CEIP Ferran Sunyer i em va cridar l’atenció: aquesta pissarra. Aquest llistat és una bona síntesi del que ens cal “aportar” a les aules dels nostres infants.I he pensat afegir-ho al meu bloc .

KIT BÀSIC ESCOLAR:

• un llapis per apuntar les idees brillants: sempre hem de recollir les aportacions, dels nostres alumnes,confiem més en ells i veurem com de creatius poden arribar a ser
• una goma perquè tots ens podem equivocar: que difícil és fer-los entendre ( i no només a ells sino també als pares) que no passa res si ens equivoquem ….així hem après tots!!! i afegir que els adults  …les mestres també ens equivoquem!
• una cera per a donar color als dies grisos: els nostres infants ténen les seves motxilles i a casa poden tenir molts mals moments;fem que quan arribin a l’escola tot sigui color!
• un cordill per anar tots units com un equip: uns podem ajudar als altres,hi ha qui sap dibuixar,hi ha qui escriu molt bé ,hi ha qui és molt hàbil amb les arts plàstiques,hi ha qui té un do per la música,hi ha qui controla molt bé el món matemàtic…els treballs d’equip són enriquidors per a tothom
• un caramel per endolcir els moments difícils:després d’una enrabiada,d’un reny,d’una baralla,d’un fracàs…tant freqüents en el dia dia escolar
• un globus per recordar que cal ser flexibles: ser-ho  ens ajuda a superar aquests conlictes,després de parlar-ne cal arribar a acords on cadascú haurà de renúnciar a alguna cosa i cercar el punt d’encontre
• una bareta d’encens pels moments d’estrès: ens cal serenor ,pau interior per poder afrontar els nostres problemes personals…ho necessiten els infants però també les mestres i no cal dir-ho…els pares!
• un cor per recordar que els nens i les nenes són els batecs de la vida a l’escola:és el que dóna sentit a fer de mestra!

EMPATIA

27 DE MARÇ DEL 2019

Feia temps que no trepitjava l’escola ,però la continuo sentint dins meu.Per aquest motiu quan se’m va demanar personificar la Vella Quaresma ( quantes vegades ho vaig fer sent encara mestra en actiu! ) no vaig dubtar en dir que…”encantada!”

Es tracta de fer una petita representació en que la Vella Quaresma fa fora en Carnestoltes: “marxa poca-solta ! els nens i nenes han de tornar a “treballar” ..fer números i lletres ! i no pintar-se…disfressar-se i d’altres ximpleries que els fas fer….”

La cridoria de les nenes i els nens de p4-p3 i p5 era espectacular : “dolenta! dolenta!….fora! fora!

I de sobte un infant de 4 anyets s’acosta i …m’abraça!!!…bufff!quina energia més intensa vaig rebre!!!

Un clar exemple que a les nostres aules tenim infants “empàtics”…cal que els mestres siguin sensibles a aquests sentiments!!!

LA VOCACIÓ I L’ INSTINT DEL MESTRE

27 DE NOVEMBRE DEL 2018

Avui és el dia mundial del mestre i no he pogut estar-me de reproduir un fragment d’una entrevista a Jordi Cots i Moner: advocat, pedagog, poeta i promotor dels drets dels infants de 87 anys !!!

“És necessària la vocació i l’instint, aquella traça que retrata el mestre, la de dominar amb tranquil·litat la classe, de tal manera que cada nen es pensa que el mestre només pensa en ell. I així percebre els petits detalls que constitueixen la personalitat de cadascun d’ells. Hi ha d’haver, per fer de mestre, la complaença de conviure amb l’infant”

ESFORÇ,REPTES,AUTOESTIMA

21 DE MARÇ DEL 2018

Durant la Setmana Cultural anem al gimnàs per nivells i fem un Megacircuit on treballem, d’una manera molt lúdica, aspectes com:   l’ equilibri, la força, la imaginació, l’esforç davant de nous reptes psicomotrius.També fomentem la cohesió de les  2 aules del nivell. Ens barregem …a cada un dels 4 racons  hi van els dos grups de taula ( 12 nens i nenes ) i van canviant de racó cada 10 minuts .

A l’ aula de psicomotricitat ( durant tot el curs) no  treballem solament l’aspecte físic sinó també els aspectes psicològics i afectius dels nens.

http://blocs.xtec.cat/rtorren4/psicomotricitat/

Tota aquesta metodologia aplicada a la Psicomotricitat la vam aprendre fa molts anys gracies a Jose Luis Muniain.Els mestres que s’han incorporat recentment al nostre equip no ha pogut gaudir dels seus coneixements!!!

COM EXPLICAR CONTES

15 DE MARÇ DEL 2018

Un company que ara té els meus darrrers alumnes i que ara fan 1r. em va convidar a explicar-los un conte.Tot un repte per a mi…quin conte?…a més ha de ser adequat a la seva edat…i em va venir a la memòria Epaminondes!..però on el vaig “aprendre”?…ep! vaig remenar la meva biblioteca i vaig trobar:

ara encara es pot trobar!
el vaig adquirir quan estudiava magisteri i va ser el meu llibre de capçalera una llarga temporada.

Sessió:Vaig començar recordant la quantitat de contes que els havia explicat desde p3: La Caputxeta, Els tres ossos ,En Patufet…a vegades amb titelles… però que avui ells hauríen de fer servir la imaginació i els vaig mostrar una bossa…què hi pot haver dins que és molt important per explicar contes?…,algú va dir: un conte…i un altre ,després de veure la meva expressió ,va encertar : un llibre!;els vaig explicar que l’havia comprat quan estudiava per mestra…després els vaig dir que com ara ja eren més grans havia pensat en aquest conte:

Mentra l’explicava ells s’anaven avançant al que passaria…feien servir la seva imaginació! vaig observar-los…tots fins i tot el “profe” havíen gaudit

L’havia triat per provocar rialles i per deixar una empremta al seu cervell: hem de pensar amb el que fem i no només actuar tal i com ens diuen

Vaig treure de la bossa un…conte en imatges!

triat per satisfer aquella necessitat  de veure imatges i per enllaçar amb els records d’infantil i amb la tortuga de protagonista donat que  la Cleta l’han “gaudit” tots els meus alumnes desde fa 30 anys

APRENEM PER IMITACIÓ …DONCS…

NO ENSENYEM!…APRENGUEM CONJUNTAMENT!

26 DE GENER DEL 2018

Sí, avui vull reflexionar sobre aquesta afirmació tant sabuda però justament per això tant oblidada a l’hora d’entrar a l’aula.

Ha estat revisant unes xerrades del doctor  DAVID BUENO, doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona, divulgador de la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà.

Molt interessant i pedagògic tot el que explica,us puc recomanar alguns enllaços a les seves conferències:

https://vimeo.com/54881069
https://www.youtube.com/watch?v=M9wQEly3HA0

I al seu blog:
http://www.blogrosasensat.org/p/el-blog-del-david-bueno.html

M’ha impulsat a escriure una de les reflexions que feia:

Els infants aprenen imitant…el cervell té neurones -mirall….per tant ,si un mestre entra a l’aula pensant a “ensenyar” el que sabem ,els alumnes ens ensenyaran el que saben, molts d’ells ens “ensenyen” les seves trapelleries pròpies de l’ edat, és el que saben fer ! Si entrem pensant a aprendre conjuntament , els uns dels altres , es mostraran més predisposats per aprendre coses.

Amb els anys descobrim que els infants detecten  els nostres canvis de caràcter, si estem més contents o estressats…si estem tranquils o insegurs…ells s’encomanaren i tot flueix millor quan mostrem la nostra confiança cap a ells…no es tracta d’imposar sinó de col.laborar en  descobrir !

El  nostre cervell és social i necessita el reconeixement…la millor recompensa és la valoració, sempre positivitzar; tant  si ho has fet bé com si no,  ja t’ajudarem entre tots !

TRADICIONS: CALEN RITUS !

13 DE DESEMBRE DEL 2017

Darrerament sembla que el corrent més renovador ha de qüestionar si s’adroctrina a l’escola ,si s’imposa i es discrimina a certa població.

Aquests plantejaments fan perillar la transmissió de les nostres tradicions.Crec que s’han d’entendre com a “arrelament” a la terra que t’ha acollit.

Després de tants anys treballant amb famílies que ens han vingut de fora, puc assegurar que mai ens han qüestionat les nostres activitats relacionades amb les festivitats estacionals.Fins i tot darrerament les nostres famílies  magribínes no només no ens han objectat res, sinó que moltes han comprat figuretes del pessebre perquè a casa els seus infants hi puguin jugar!

Tant el curs passat ( amb els “meus” de p5) com aquest ( amb un grup de p3) m’he deixat caure a l’escola per fer el pessebre d’aula!!!

Hi ha molts aspectes que es poden treballar:

sensorials:  ( sorra,pedres,fulles,tronquets,palla…) enriquit amb tots els colors bàsics

emocionals: treball en equip, cada grup fa un tema                                            ( riu, paller, camins, muntanyes…)

UN NOU PUNT DE VISTA

30 DE NOVEMBRE DEL 2017

Avui he tingut el privilegi de  poder gaudir d’un nou dia “meravellós ” a l’escola. Aprofitant que entraven al Planetari de l’ EduCaixa he pogut observar les diferents emocions que experimentaven, desde p3 fins a p5. S’hi explicaven algunes nocions sobre l’univers a través d’un conte:

“La nena que sabia caminar a l’ inrevés”.

En un punt de la narració  el cranc molt enfadat deia que la lluna ens enganya :

“quan creix la lletra que forma és una D i quan decreix és la C “

la nena li responia :

“ets tú qui no ho veus bé …si canvies el teu punt de vista veuràs com si diu la veritat”

el cranc es posa cap per avall i llavors veu com si coincideix: 

“diu la veritat! “

Quantes vegades ens passa amb els nostres alumnes, a l’ hora de avaluar els seus treballs…o per jutjar /criticar alguna activitat.

Sovint ens cal simplement modificar el nostre punt de vista !!!

Durant tots els anys que he fet el REFORÇ a l’entrar a les diferents aules vaig poder constatar que la millor mestra era aquella que sabia aplicar un nou punt de vista a cada activitat que es planificava…els nens i nenes responien molt millor … apreníen millor !!!!

I potser el nou punt de vista que alguns mestres no han descobert és que si tú no hi poses “emoció” els nostres infants difícilment s’emocionaran

INICIS DE CURS

23 D’ OCTUBRE DEL 2017

“Els mestres volem ajudar a créixer els infants i joves del nostre país en llibertat per tal que esdevinguin ciutadans lliures i respectuosos amb la diversitat del món actual. Adoctrinar és precisament allò que combatem els mestres que estimem als infants i joves amb qui convivim i que desitgem que pensin amb autonomia, responsabilitat i llibertat.  “

Rosa Ferrer.Mestra i membre de la Junta Rectora de Rosa Sensat

Em costa molt escriure…estic molt trista! Em dol molt sentir com s’ataca l’escola.Subscric tot el que diu Rosa Ferrer al seu article .

La meva pràctica docent a Infantil sempre ha estat orientada a:

-Estimular l’autonomia personal i de treball

-Potenciar el respecte

-Afavorir el pensament crític,a fer que es qüestionin i expressin els seus dubtes

-Fomentar la cohesió social del grup-classe

-Estimular l’ expressió de les emocions

-Possibilitar la creativitat

-Introduïr l’interés pel coneixement científic

Que no entri dins les aules el temor a no “adroctinar” i ens paralitzi…ens ha costat molt arribar fins aqui ..

Ànims mestres !!!!

 

12 DE SETEMBRE DEL 2017

M’he llevat molt aviat ,com tinc per costum, pensant amb vosaltres: mestres/companyes i alumnes/infants i …encara no he pogut deixar de rememorar aquest decisiu primer dia !

El meu primer impuls ha estat venir ,durant la vostra estona de pati.Enguany comenceu el primer !!!

M’he frenat…avui ja tindreu massa per païr: retrobaments amb els amics i amigues, nou/nova profe i nova aula !!!

Nervis,rialles o potser alguna llàgrima ….cadascú comença el curs amb alguna d’aquestes emocions o …amb totes alhora !

Com s’ha de gestionar ? Segur que parlant-ne !!!…amb els companys més propers,amb la mestra i sobretot a casa

 

1 DE SETEMBRE DEL 2017

Com oblidar els meus inicis de curs ! Fins al darrer moment sentint aquell neguit …molt semblant als “mals de panxa ” de la canalla…
El primer dia just abans del primer claustre els retrobaments amb els companys i companyes ,l’intercanvi d’un petit resum de l’estiu viscut…que a l’ hora de l’esmorzar ja es comentarà la versió més extensa….les salutacions als nous mestres …ja sabeu com podem ser de xerraires…finalment la ” dire ” ens diu…bé comencem el claustre…quan abans comencem abans acabarem i podrem sortir a esmorzar. Per cert és un gran luxe ” sortir” per esmorzar !!!
A mida que passen els dies i les hores ens torna l’ estrés….ufff…tanta reunió i encara no m’he pogut posar a l’aula….la coordinadora diu que ens cal encara concretar sortides i horaris del reforç i….però que tranquis q després tindreu temps ….

EMOCIONS COMPARTIDES

21 DE JUNY DEL 2017

Aquest darrer trimestre he participat en algunes activitats “especials” amb els meus alumnes que ara han fet el p5 i també en d’altres amb tots els d’ Infantil.

El vincle emocional encara el sento molt fort i no me n’he pogut estar.

He pogut fer una sessió de Psicomotricitat amb farina ( per raons d’al.lergia de les tutores) i he col·laborat en els tallers d’aigua amb els dos grups de P5. Per altra banda he pogut “jugar” al Gran Mullader amb tothom…els de p3, els de p4 i els de P5.

Finalment he assistit al comiat que fa Infantil als de 6è i com a fet extraordinari al comiat de una vella companya ,actualment directora del centre.

Quin munt d’emocions ! Cada dia he tornat a casa enriquida i plena d’ energia…és això SER MESTRA !

He compartit rialles,he intercanviat mirades còmplices,he rebut sinceres abraçades i algun petó ,….he compartit petites converses o simplement he intercanviat frases…paraules. Tot té el mateix valor per a mi : són senyals d’agraïment ,mostres d’afecte que s’expliquen perquè al llarg de tants anys hi has anat deixant una emprenta personal plena de respecte i  atenció.Has compartit moments divertits i moments difícils, situacions alegres i d’altres una mica tristes ,has pogut ajudar a resoldre petits problemes,has pogut escoltar o aconsellar.

Les emocions compartides són les que dónen sentit a …

FER DE MESTRA !!!

VISIÓ-VENTALL

17 DE MAIG DEL 2017

Tot fent una “terapeutica” sortideta matinal he escrit en la meva llibreta d’apunts una esquemàtica reflexió sintetitzada en aquest títol: “visió-ventall”….em refereixo a plantejar cada sessió educativa partint d’un punt: idea, activitat, …. analitzant molts aspectes. I també a l’inrevés: exposar o tenir en compte molts aspectes per arribar a un punt.

No ens quedem simplement amb l’activitat estricta, relacionem-la amb tot el que hi pugui tenir a veure. El que és més trist de fer de mestra és convertir una jornada escolar en un seguit d’activitats , potser inconnexes entre elles, és a dir el “fer per fer”.

Si volem implicar als nostres infants, afavorir les seves descobertes, incrementar la seva autonomia, …cada activitat ha d’abraçar tot un ampli aspectre : el món matemàtic, el del llenguatge oral, el manipulatiu, el creatiu, el reflexiu….

Cada infant ha de poder disposar de recursos diversos per a fer una activitat perquè cadascun d’ells capta els conceptes per “camins” diversos. És  un error creure que arribaran a entendre nous coneixements seguint els nostres  parametres.

Tots portem una “motxilla” però el contingut és molt divers, alguns infants la ténen molt buida encara, d’altres massa plena de coses supérflues… com a mestres hem d’intentar omplir-la amb allò que cadascú pot necessitar per…. crèixer !!!

IL.LUSIÓ, VOCACIÓ, PASSIÓ

25 D’ ABRIL DEL 2017

Ja és la tercera vegada que faig servir la paraula VOCACIÓ…les altres dues que afegeixo avui vénen d’un article d’en CARLES CAPDEVILA inclòs al seu nou llibre LA VIDA QUE APRENC.

Carles Capdevila ha estat qui ha posat el col.lectiu dels mestres en valor a nivell mediàtic, amb xerrades, amb programes de ràdio,amb llibres i amb articles al diari ARA. Al llibre ell escriu:” El meu procés  … vaig començar sent pare,… vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’ encarrilar-los, i, ves per on, ara m’ estimo els mestres, els meus còmplices. ¿ Com no he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?

Us recomano :
https://www.ara.cat/opinio/Diguem-nos-coses-boniques_0_1804019643.html
https://www.youtube.com/watch?v=zYFg5tl7LI4
https://www.youtube.com/watch?v=Xa-VUg7Y4wk

IL.LUSIÓ i PASSIÓ: en vull parlar ara i aquí.

Aquests darrers dos cursos tornant a fer de tutora abans de la meva jubilació han estat els millors de la meva carrera professional de 38 anys…tot i que han marcat cada jornada des que vaig començar a  contactar amb els infants.

Apassionada veient com cada dia els nanos fan grans descobertes, com cada dia els seus comentaris espontanis omplen de sentit tot el que vols tansmetre.

Il.lusionada per tornar cada dia a l’escola i poder compartir tantes i tantes activitats amb aquestes meravelloses “personetes”.

UNA ABRAÇADA

23 DE FEBRER DEL 2017

Enguany, com a jubilada recent, vaig a l’escola de tant en tant i m’hi estic alguna estona més o menys llarga i si puc participo d’alguna activitat: pluja de fulles,  muntar el pessebre d’aula del “meu grup”, alguna estona de pati, alguna sessió dels ambients…

Cada cop em reben amb una sincera abraçada…que agraïts són i que generosos! i que reconfortant és aquesta multi-abraçada!!!

Encara estic passant el “dol”sento una gran “buidor”….trobo tant a faltar el dia a dia amb els nens i nenes, compartir amb ells descobertes,experiències…vivències!!!

Cada cop que hi vaig se m’acosten i m’expliquen un munt de coses….una companya em deia un dia: sembla que no hagis marxat!…per ells és com si encara fos la “mestra” i no em refereixo només als “meus” alumnes,que ara fan P5; també em reben igual els companys de l’altra aula de P5 ( vam compartir moltes estones de reforç desde P3 ) i també els de P4,compartíem les activitats col.lectives  del cicle i també alguns de P3 amb els que compartit petites estones…

També trobo complicitats amb els més grans, he estat molts anys Mestra de Reforç: activitats d’informàtica,contes i representacions…

FER DE MESTRA

1 DE DESEMBRE DEL 2016

“Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d’estimar tractant als infants amb respecte a la seva personalitat; que s’entregui a l’obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d’avantatges ni d’honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d’acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant. 
No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l’educació d’un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s’entrena a l’obra per amor desinteressat, humilment però amb passió. “(La pedagoga va morir el 30 de novembre del 1992. La recordem llegint el seu missatge pòstum, cedit per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va dedicar als mestres.)Després de llegir aquest text a la revista digital Cultura viva/Catorze m’ha agafat ganes de penjar-ho al bloc perquè aquestes mateixes reflexions sempre han estat presents en el meu “FER DE MESTRA” :

• ser mestra ,per a mi, és una VOCACIÓ
• hem de RESPECTAR i per tant estimar els nostres alumnes
• el nostre objectiu no ha de ser omplir-los de “continguts” ,ha de ser potenciar les seves APTITUDS i CAPACITATS.

Innovar… revolució educativa…. treballar per projectes…. molts mestres no hem deixat mai de treballar amb aquest esperit…

Voldria afegir que quan es parla de l’ Escola Nova 21 també recordem que a Catalunya en temps de la República es treballava així a l’ Escola del Bosc:

“Sota la direcció de Rosa Sensat, s’hi va aplicar la pedagogia de l'”escola nova”, que posava els infants en el centre del projecte educatiu. L’Escola del Bosc segueix fidel als principis d’escola pública, laica i catalana, i al maig del 2014 es van celebrar els cent anys d’història.”

Rosa Sensat ” va ser la impulsora de tota una revolució pedagògica. L’ensenyament, inspirat pels nous corrents europeus de “l’escola nova”, per primer cop posava els infants en el centre del sistema educatiu, i es respectava la seva individualitat i els seus interessos. Les criatures deixaven d’estar tancades en aules rebent una educació purament memorística, basada en la transmissió de contingut, i entraven en contacte directe amb la natura i l’entorn. L’escola es va convertir en un model a imitar.”

REIVINDICANT ELS NOSTRES… “BELLUGUETS”