Category Archives: opinió

Polítics amb visió de futur

Leave a reply

Un polític, en el moment del seu relleu, va lliurar tres sobres al seu substitut, tot dient-li que quan estigués molt apurat els anés obrint per ordre. El seu contingut li podria ser de gran utilitat per orientar-lo.
L’exercici del poder té les seves complicacions i, passat un temps, el successor es trobà davant d’un seguit de problemes per als quals no veia solució, així que el nou càrrec decidí obrir el primer sobre amb una nota que deia: “Parli malament de mi. Jo tinc la culpa de tot”. Encara que no li va agradar massa el consell el va posar en pràctica; amb molt bons resultats.
Al cap d’uns mesos les coses tornaven a complicar-se i decidia obrir el segon sobre: “Amb les estructures actuals no es pot fer res. Canvii-les” I començà a fer una reforma estructural, potser no massa important, però que li va aportar una millor imatge.
Va arribar a un punt, tanmateix, al cap d’un temps, en què aquestes reformes no van ser suficients i va haver d’obrir el tercer sobre, malgrat saber que era el darrer recurs de què disposava. “Comenci a escriure els tres sobres pel seu successor. El seu relleu és imminent”.
Mayor Zaragoza reproduïa aquest conte rus en una article al diari “El País” ja fa uns anys.
Sóc del parer que un càrrec public, ja sigui polític o tècnic, ha de treballar com si hagués de perdurar sempre en aquesta funció. Ha de marcar-se fites a mig i llarg termini. No es pot treballar pensant en obtenir només resultats immediats. Una programa de treball ha de mirar més enllà, s’ha de tenir visió de futur i anar aportant tot el que estigui a les nostres mans.
Tot i això, hem de pensar que els càrrecs son efímers: avui hi som i demà podem no ser-hi. La vida canvia i, encara que tots som necessaris, ningú és imprescindible.
El que hem de procurar sempre és aportar el nostre granet de sorra en la construcció d’una ciutat, d’una societat millor.

Xarxes socials i educació

Leave a reply

Aquest estiu es va plantejar a Alemanya si les xarxes socials havien de formar part del currículum escolar. I em fa fer reflexionar pensant en l’alumnat dels nostres centres. Cal ensenyar el funcionament de les xarxes a l’escola? No té una resposta fàcil però el que si que podem afirmar és, que si les xarxes les fa servir l’alumnat en la seva relació, l’escola no en pot quedar al marge ( i la família tampoc). Us plantejo interrogants i materials per la discussió.
Quan parlem de xarxes socials ens estem referint d’entrada a Twitter, Tuenti, Facebook però també d’altres que ens poden ser d’utilitat a l’aula com els blocs, Google docs, wiquis, Dropbox, Moodle, etc. (Podeu mirarRecursos; Manual de Facebook, Manual de Twitter, Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad en redes socials
Tanmateix podem incloure altres xarxes socials que es fan servir com a entorns d’aprenentatge, com seria el cas de SocialGO, EDMODO o Ning. Son xarxes que permeten la creació de grups privats (per una classe, un curs..). Aquestes xarxes es poden fer servir per crear comunitats d’aprenentatge entre docents com Internet en el aula. i Red magistral Aula Red Podeu mirar els treballs de Juan José de Haro. Més informació a: Que son xarxes socials, Xarxes socials educatives, Xarxes socials amb socialGo
L’ús de es xarxes com entorn educatiu i d’aprenentatge ens pot ser útil per crear comunitats, per afavorir la motivació i per fomentar la participació en l’aprenentatge
Es tracta d’aprofitar els recursos que fa servir l’alumnat (classe fora de l’aula) la qual cosa comporta un ensenyament continu i en conseqüència un treball del professor més enllà de l’horari lectiu.
Si ens preguntem quines aplicacions en línia poden fer servir, o quins projectes o activitats poden desenvolupar en entorns de xarxa social, poden trobar propostes com l’experiència de Gregorio Toribio feta amb Twitter a primària en la que la classe opina, aporta coneixements, investiga) i la seva xarxa social i d’altres experiències a batxillerat creant grups privats al Facebook: per exemple per realitzar treballs en equip o per discutir temes amb tota la classes i el professor. Recursos: EduTwitter, 10 formes de fer servir el Twitter a l’aula, Crear una xarxa privada amb els alumnes
Finalment ens hauríem de plantejar la conveniència d’incloure l’ús de les xarxes socials dins de la programació de la formació del professorat, ja que aquest ha de ser-ne coneixedor i ha de tenir-ne una visió crítica així com també els pares i les mares
Pensem que allò que fan servir l’alumnat constantment no pot quedar al marge de l’educació i per tant el professorat i les famílies han de ser-ne coneixedors.

————————————————

Recursos per fer servir amb l’alumnat o els fills:

Miguel Hernàndez, Alfons Roig i JM Serrat

Leave a reply
El dia 30 d’octubre celebrarem el 100è aniversari del naixement de Miguel Hernàndez “escriptor contemporani valencià en castellà”, com diu la Wiquipedia. Fill d’una família humil d’Oriola propietària d’un ramat de cabres.
Es un dels meus poetes preferits. Un poeta del poble, amb un estil humà i amb molta sinceritat poètica. “Ese escritor salido de la naturaleza como una piedra intacta, con virginidad selvática y arrolladora fuerza vital” (Pablo Neruda)
Recordo al professor Alfons Roig quan ens va presentar la versió musicada per Joan Manuel Serrat (1972) de las “Nanas de la cebolla”. Una poesia dedicada al seu fill, escrita des de la presó després de rebre una carta de la seva dona, en la que li deia que únicament s’alimentava de pa i ceba. Deia Alfons Roig que una poesia escrita en aquestes circumstàncies no es corresponia amb la versió de cançó de bressol típica que havia fet Serrat. Al professor no li agradava la versió musicada.ja que enia amb poca força expressiva i no reflexava el patiment del poeta . Tanmateix cal reconèixer la feina del cantant que ens va ajudar a conèixer al gran poeta Miguel Hernàndez.
La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.
En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.
…….

José María Díez-Alegría

Leave a reply

diez-alegria2José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al “Pozo del Tio Raimundo” i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n’havia anat a viure amb un vell.
-Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
-Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
-Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
La dona va respondre amb convicció: “No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu “per tenir-me tan pobra”, va matisar Alegria, i estem en pau”

Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.

Llibres electrònics o llibres de paper?

1 Reply

Diuen que aquest serà el Nadal del llibre electrònic. El sector editorial espanyol ja fa temps que es prepara per aquest canvi tecnològic i per Nadal oferiran “best sellers” en Internet

Però de què es tracta? El llibre electrònic, conegut també com a e-book, és la versió electrònica o digital dels llibres en paper de tota la vida. Els lectors electrònics tenen una pantalla que al contrari que les de plasma, LCD o TFT no emeten llum, sinó que la reflecteixen igual que el paper. Això es degut a que fan servir una tecnologia anomenada tinta electrònica que té un “efecte paper’ provocat per l’absència d’il·luminació pròpia (retroiluminació) i per l’alt contrast obtingut. A més aquesta tecnologia té un baix consum ja que només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla. Per això, llegir 100 pàgines en un ordinador o una PDA és molt cansat mentre que llegir-les en un llibre electrònic és agradable.
Aquests llibres son ideals per a persones que no volen viatjar carregades de llibres, estudiants que investiguen i han de consultar molts libres o per a persones que llegeixen molt ja que permeten disposar de molts llibres emmagatzemats i de fàcil lectura o consulta i amb un menor cost d’adquisició.
Ara be, substituiran aquests llibres electrònics als llibres de paper? Com ha dit José Manuel Lara el llibre electrònic, “no serà un canvi d’un dia, sinó d’una evolució generacional, perquè una generació no canvia els seus hàbits de la nit al dia”.
Als Estats Units el llibre electrònic ja compta amb un públic fidel , encara que minoritari. La venda del llibre electrònic suposo un 0,4% respecte al mateix llibre en paper.
Al nostre país s’inicia aquesta introducció amb nous lectors dispositius e-book com el Kindle d’Amazon, a més dels Inves, Sony o Papyre entre d’altres, de moment sense color.
Per tant els dos tipus de llibres conviuran durant molt temps, amb un clar predomini del llibre de paper. Jo crec que mai renunciaré al plaer de tenir un llibre a les mans i anar passant els fulls de paper, malgrat confio en disposar d’un e-book per quan viatjo o per treballar.
Que va passar quan va aparèixer la televisió? Es va comentar que acabaria amb la radio i que els cinemes deixarien d’existir. La veritat es que cadascun d’aquets mitjans va anar trobat el seu espai i tots han anat convivint.
Recordo que mon pare ens deia, “ara que tenim televisió no caldrà que us gasteu diners anant al cinema” Però no va ser així. Vam continuar sortint amb els amics i anant al cinema molts diumenges a la tarda o la nit dels dimecres.