Monthly Archives: juliol 2010

L’Espona: Centre de dansa Tradicional

esponaHem donat el tret d’inici d’obres per convertir l’Espona en la seu del futur centre de dansa tradicional. Hi he assistit, per delegació de l’Alcaldessa, amb el Conseller Tresserras i el company Martí Pujol. Ha estat un acte senzill que dona el tret de sortida d’aquestes obres.

L’edifici actual és el que queda de l’antiga fàbrica Espona construïda al 1945 per l’empresa Gaspà i Parramon i remodelada al 1970 quan la va adquirir la fundació J. Espona. Al 1980 va ser adquirida per l’INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges.
Es traca d’ edifici que presenta moltes qualitats per convertir-se en Centre de la dansa. Jo en destacaria dues:
– Les dimensions generoses de les sales de ball i,
– La llum que inunda l’edifici
L’escola comptarà amb dues sales d’assaig (una per l’Esbart dansaire i una altra pel Centre de Dansa), una sala polivalent, sala de reunions, vestidors, magatzem per l’atrezzo, i diversos espais administratius i de serveis
Aquesta actuació en un edifici emblemàtic de la ciutat esta emmarcada dins del pla d’actuacions en el que estan inclosos la resta d’edificis del nostre patrimoni arquitectònic com son l’antiga fàbrica Josa (nova biblioteca municipal), el Celler Cooperatiu, l’Ateneu, La Torre Bassas, el Castell, La Torre Salduba, i La Masia de Can Serra,
Recuperar el nostre patrimoni i rehabilitar-lo es un dels “fets” d’aquest equip de govern i del que tots ens podrem sentir molt orgullosos.

Visita d’obres a la nova escola bressol

planol_sol_soletAvui he visitat la nova escola bressol del Bullidor. Ja estan totes les aules acabades, així com la cuina, la bugaderia, les sales polivalents i els despatxos. Les aules són molt grans amb grans finestrals i molta llum. Disposen de canviadors lavabos i dormitoris.

S’ha pintat d’uns colors vius, molt idonis per una escola infantil
S’ha tingut cura de detalls pensant amb els més petits, com posar proteccions a les portes i al radiadors. També s’ha pensat amb dotar l’escola de connexió a Internet a totes les aules i despatxos, així com intèrfons.
Però el que més m’agrada de l’escola es l’enorme espai de les classes. Quin luxe! A més de la seva ubicació, al centre de la ciutat!a s’han iniciat les obres del pati amb l’objectiu de que estiguis finalitzades per l‘inici de classes al setembre.
Hi haurà un pati cobert pels més petits, amb un terra de cautxú per que puguin gatejar sense perills.
El pati gran serà pels altres infants i disposarà d’una zona jocs i d’un sorral. També hi haurà un armari d’obra per deixar les pales les galledes, els cotxets i altres estris.
Es renovarà la tanca existent i es milloraran els accessos des de la zona de correus.
Al setembre tindrem una altra obra acabada.
Com diu la nostra alcaldessa, mai a la història de la ciutat s’havia fet una inversió pública tan gran!

José María Díez-Alegría

diez-alegria2José María Díez-Alegría ha mort als 98 anys. Gairebé un segle de vida dedicada en gran part al servei dels altres. Alegria tenia els seus seguidors i els seus detractors, com tots els grans personatges.
Recullo una de les seves anècdotes en la biografia publicada per Pedro Miguel Lamet que també va treballar al “Pozo del Tio Raimundo” i que ens ajuden a entendre la seva manera de pensar i de viure.

Explica que una catequista de dones adultes a Andalusia es va topar amb una jove molt pobra, casada i amb fills, que se n’havia anat a viure amb un vell.
-Dona, has de tornar, no pots seguir amb el vell.
-Es clar que sí, senyoreta. Però és que el vell morirà de seguida, i jo em quedaré amb una caseta molt apanyada, em porto al meu marit i als meus fills, i problema resolt.
-Però, dona, és que això va contra la llei de Déu.
La dona va respondre amb convicció: “No, senyoreta, si jo amb el Senyor no tinc cap dificultat. Jo li dic al Senyor: Senyor, tu em perdones a mi i jo et perdono a tu “per tenir-me tan pobra”, va matisar Alegria, i estem en pau”

Diuen que Diez-Alegria era un jesuïta sense papers.

El Celler de Rubí a Wiquipèdia

Nova entrada del Celler a la Wiquipèdia

cellerblogel8El Celler Cooperatiu de Rubí (1920-1921) és un edifici modernista situat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, obra del Cèsar Martinell. Va ser el penúltim celler que va construir.

L’entitat Celler Cooperatiu

L’entitat anomenada Celler Cooperatiu va ser fundada el 16 de març de 1919 com a secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l’actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel•lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s’encarregà la construcció del celler al deixeble d’Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet.
El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a “l’Unió de vinyaters de Catalunya”. A l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada.
La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral•lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l’any 1989 que la cooperativa va plegar ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l’Ajuntament va adquirir l’edifici i el terreny que l’envolta..

L’edifici

La construcció del Celler es va iniciar al 1920. Malgrat que el projecte preveia dues naus paral•leles, només se’n va construir una i la sala de màquines, a la part posterior. L’edifici consta d’una nau principal amb forma d’ela”, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants.
A la façana sud hi trobem alguns detalls arquitectònics interessants, com el doble mur de totxo massís actualment com murs de trava, les finestres “termals” amb pilars de totxo massís en una sola crugia acabades en un arc de mig punt.
Les tines de la nau principal estan disposades en dues fileres paral•leles, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats, A la tina número 10 en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: “José Montemar”al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s’accedeix per una escala de caragol. Al subterrani es van instal•lar dos rengles de dipòsits cilíndrics.
L’any 1957 es va construir una segona nau, és un cos rectangular. Es va destinar a l’emmagatzematge i la venda de vi i derivats. L’habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l’edifici.

La rehabilitació

A l’agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Actualment el Celler està en fase de restauració sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis.

La teulada que es renovarà en la seva totalitat s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’accedirà des del carrer del Pintor Murillo, es mantindrà la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es podrà veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l’actualitat. Es construiran dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. Es preservaran els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis