UN LLEÓ A L’ESPAI

 UN LLEÓ A L’ESPAI        
Lleonicarn era una lleoneta com qualsevol altra de la seva edat, vivia amb la seva família formada per vàries lleones adultes, les seves cries i un sol lleó. Tenia el cap era gros i la boca ampla. Els seus ulls amagats sota un bosc de pèls. Unes dents molt afilades, les orelles molt curtes i arrodonides. La lleoneta no era feliç…

–    Com pot ser que no t’agradi  la carn ? – li deien amb un  to burleta els companys.

  • – On s’ha vist un lleona vegetariana! quina vergonya !- exclamava fins hi tot la seva mare.

  • – Això és que té por d’anar a caçar!- deien les altres lleones.

  • – Mai podràs ser una dels les caps del grup! Hauràs de marxar!

  • – A mi no m’agrada fer mal a les zebres ni d’altres animals! I després de tot les verdures són més sanes, porten més vitamines!

  • – Això són excuses! Tens por! Tens por!

Lleonicarn acabava plorant i fugint sola cap al riu. La remor de l’aigua feia que es calmés.

Aquell dia quan es dirigia cap al seu refugi va veure aquest anunci:

ES BUSCA LLEÓ/NA VALENT/A I INTEL·LIGENT PER  A FER UN VIATGE ESPACIAL .

Requisits: fer una dieta sana, baixa en greixos i carns i prendre moltes vitamines. Bon/a esportista. Proves físiques de gran dificultat.

Va presentar-se al casting i de seguida va ser escollida. Pocs dies després començava la seva gran aventura per l’Univers. La seva missió era buscar extralleons en d’altres planetes.

Li encantava mirar per la finestra de la nau i observar el petit que es veia la seva sàbana des d’allí i la poca importància que tenien les bromes dels seus companys.

De sobte la màquina detectavidalleonida va començar a xiular: PI-PI-PI

A la vista hi havia un petit planeta groc anomenat Namec. Quan va baixar de la nau es va quedar ben sorprés en veure un extralleó molt simpàtic:

  • – Hola, benvigut, com et dius?

  • – Jo em dic Lleonicarn i tú?- va dir mentre mirava el seu cos gris metallitzat amb banyes punxents al cap.

  • – Jo em dic Platifad.Què mires?

  • – Ets molt lluent, Què menges?

  • – Jo menjo tot tipus de metalls, per què m’ho preguntes?

  • – És una història molt llarga, jo a la Sabana no tinc amics perquè…

  • – Vine amb mi et presentaré als meus amics i pel camí m’expliques tots els teus problemes.

En Lleonicarn i en Platifad van decidir seguir junts l’aventura per l’Univers. Després de dos dies arribaren al planeta Nimac.Allí els esperava un extralleó ben curiós, com de pedra molt vermella.

  • – Hola, benvinguts, com es dieu?

  • – Jo sóc en Lleonicarn i ell Platifad, i tu com et dius?

  • – Jo em dic Argis. Per què em mireu així?

  • – És que tens les dents com un turmix.

  • – Clar, com voleu que trituri les pedres argiloses que em menjo!

De seguida es van fer amics i en Lleonicarn li va explicar les seves preocupacions mentre anaven a conèixer els amics d’Argis.

Després de donar-li voltes van decidir tornar tots tres a la Sabana i parlar amb els parents de Lleonicarn.

Després de tres dies de viatge van aterrar just al mig d’una clariana. De seguida van trobar als companys de Lleonicarn. Tots es van quedar bocabadats en veure els extralleons i els diferents tipus d’alimentació. Així és que van prometre que mai més es riurien de Lleonicarn. Havien après que es pot ser igual de bo sent diferent.