El tango es un estil musical i una dansa “rioplatense”, propi de les ciutats de Buenos Aires, Montevideo i Rosario, de naturalesa netament urbana i amb un gran renom internacional. Musicalment té forma binària (tema i tornada) i compàs de quatre quarts (tot i que se l’anomena «el ritme del dos per quatre»). La coreografia, dissenyada per ballar en parella i abraçats, és molt sensual i complexa; les lletres acostumen a ser tristes, i parlen especialment d’amor.

El que he escollit, “Por una cabeza”, el canta el meu cantautor argentí predilecte: Andrés Calamaro, excantant de Los Rodríguez, i està inclòs en el seu disc “Tinta roja”. Però aquest és una versió del tango escrit el 1935 per Alfredo Le Pera i musicalitzat per l’inconfundible Carlos Gardel, que era un compulsiu apostador de carreres de cavalls i va comparar el seu desamor amb un final trepidant en una d’aquestes curses.

Van composar-lo per una de les pel·lícules que Gardel va rodar a Hollywood: Tango Bar (1935). Anys més tard, va ser el cinema el que va popularitzar aquesta cançó quan va ser ballada per Al Pacino a Perfum de Dona (1992). Va ser la primera aparició de “Por una cabeza” a la gran pantalla després de Tango Bar, però no va ser la última perquè la cançó repetiria la seva presència a La Llista de Schindler (1993) i a Mentires Verdaderes (1994).

Segurament que la majoria de vosaltres coneixeu alguns dels seus clàssics; jo he volgut posar-vos-en un no massa conegut, però que ens descriu la realitat conjugal d’una manera molt metafòrica i personal on, de ben segur, s’hi veureu reflexats d’una manera o altra.

Si esteu atents al vídeo hi ha coses interessantíssimes que no us podeu perdre, com la decoració, el vestuari i, sobretot, la introducció a la cançó amb la qual ens deleita Olga Román: impressionant veu. 

Precisament aquest estiu passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un dels seus concerts de la gira “Dos pájaros de un tiro” juntament amb el seu amic Joan Manel Serrat, i no la vaig desaprofitar.

Hi ha algú que no els conegui? Doncs sí, són el mític grup britànic The Police amb el seu famós tema “Every breath you take”. Es van donar a conèixer l’any que vaig néixer i amb ells vaig créixer. El 1984 es van separar, però l’any passat es van tornar a reunir per fer una gira per més de 20 països diferents; part dels beneficis obtinguts s’han destinat a WaterAid, una ONG internacional fundada el 1981, dedicada a reduir la pobresa millorant l’accés a l’aigua, la sanitat, l’educació i la higiene: un bon gest.

Les raons per les quals aquesta cançó pot significar una filosofia de vida?? Doncs, entre d’altres…

…perquè sempre hi ha adéus i trobades inesperades i inoportunes;

…perquè, malgrat tot, sempre desitgem el millor pels altres;

…perquè ningú és perfecte;

…perquè volem estar acompanyats eternament de gent estimada;

…perquè sempre hem de donar tot lo millor que duem a dins;

…perquè cadascú, al cap i a la fi, ha de seguir el seu propi camí;

…perquè tenen més valor les accions que les paraules;

…perquè…

Una de les meves grans aficions és la música, així doncs, al meu bloc no hi podia faltar un apartat dedicat a poder escoltar totes aquelles cançons que m’agraden (i desitjo que també a vosaltres) i/o que em provoquen algun tipus de connotació personal.

Com podeu comprovar, he començat amb un clàssic d’un dels meus grups predilectes en català. Segur que a cadascú de vosaltres us porta records inoblidables de la vostra joventut.