L’Arc de Sant Martí és un fenomen natural òptic, lluminós i espectacular, que es produeix a l’atmosfera quan el sol il·lumina un núvol o cortina d’aigua des del darrere del qui l’està observant, mostrant els colors de l’espectre ordenadament que, d’exterior a interior, són: el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau, l’anyil i el morat. Un resum breu i sistemàtic de com es forma seria el següent:
(A): L’Arc de Sant Martí apareix quan els raigs de Sol es refracten en les gotes d’aigua suspeses en l’atmosfera, que actuen com un prisma.
(B): Cada color es refracta amb un angle diferent a causa de la seva longitud d’ona particular, de manera que, en conjunt, formen l’espectre de la llum blanca.
(C): L’Arc de Sant Martí està format pel conjunt d’espectres de totes les gotes de la zona.
(D): Un observador situat a terra, només observa una part del cercle; la seva posició varia segons la posició de l’observador, però la seva mida angular es sempre la mateixa.
(E): En totes les gotes, cada un dels colors de l’espectre es refracta en la mateixa direcció respecte a la direcció dels raigs solars.
Encara que teòricament és possible la formació de gran nombre d’arcs, habitualment n’apareix només un, amb una menor freqüència dos i excepcionalment tres. Els raigs que pateixen una reflexió a l’interior de les gotes produeixen l’Arc de Sant Martí primari. Els que pateixen dues reflexions (aproximadament el 10 per cent del total), produeixen un arc més feble, denominat secundari. Es tracta d’un Arc més ampli, amb un sector angular d’uns 52º, encara que de franges menys vistoses i on els colors apareixen invertits, es dir, presenta el vermell a l’interior i el blau a l’exterior. Aquest fenomen és el que vaig poder veure la setmana passada tot tornant cap a casa; aquí en teniu una mostra.
