El tango es un estil musical i una dansa “rioplatense”, propi de les ciutats de Buenos Aires, Montevideo i Rosario, de naturalesa netament urbana i amb un gran renom internacional. Musicalment té forma binària (tema i tornada) i compàs de quatre quarts (tot i que se l’anomena «el ritme del dos per quatre»). La coreografia, dissenyada per ballar en parella i abraçats, és molt sensual i complexa; les lletres acostumen a ser tristes, i parlen especialment d’amor.
El que he escollit, “Por una cabeza”, el canta el meu cantautor argentí predilecte: Andrés Calamaro, excantant de Los Rodríguez, i està inclòs en el seu disc “Tinta roja”. Però aquest és una versió del tango escrit el 1935 per Alfredo Le Pera i musicalitzat per l’inconfundible Carlos Gardel, que era un compulsiu apostador de carreres de cavalls i va comparar el seu desamor amb un final trepidant en una d’aquestes curses.
Van composar-lo per una de les pel·lícules que Gardel va rodar a Hollywood: Tango Bar (1935). Anys més tard, va ser el cinema el que va popularitzar aquesta cançó quan va ser ballada per Al Pacino a Perfum de Dona (1992). Va ser la primera aparició de “Por una cabeza” a la gran pantalla després de Tango Bar, però no va ser la última perquè la cançó repetiria la seva presència a La Llista de Schindler (1993) i a Mentires Verdaderes (1994).
