Avui ens ho hem passat molt bé.
BONES FESTES
Leave a reply
El massatge sonor
El massatge sonor, sabeu què és?
Doncs, els alumnes de l’aula d’acollida van poder descobrir-ho gràcies a la demostració que els va oferir Xevi Compte.
El massatge sonor és un tipus de música que equilibra la nostra harmonia i redueix l’estrés.
Fa que ens apropi al silenci gràcies a les vibracions dels instruments que s’utilitzen, com el didgeridoo o els bols tibetans.
Nosaltres vam assistir a una petita part d’aquesta demostració i ens va semblar força interessant. Els alumnes que van veure tota la sessió completa van experimentar tot de sensacions diverses, des d’esgarrifances fins a por, il·lusió, pau, tranquil·litat, pessigolles, felicitat…
Durant una hora hem entrat al món de la música. Ens ha deixat practicar amb instruments. (Adnana Ciurilà)
M’ha agradat molt però he tingut por, esgarrifances. A mi em fan por les esglèsies i totes aquestes coses. (Melina de los Santos)
M’ha agradat l’aigua perquè és molt maco quan es mou amb les vibracions, però l’altra cosa que no m’ha agradat és que em provocava mal de cap. (Allef Santos)
La música em feia sentir vibracions. M’ha agradat molt, estava molt tranquil i amb felicitat. (Alejo Vázquez)
Cristina Calsina i Cristina Vilà
De Coll Formic a Blanes
El dia 21 de novembre, els alumnes de primer d’ESO, acompanyats pel bon temps, van anar al Montseny per estudiar amb detall el recorregut del riu la Tordera des del seu naixement fins a la desembocadura, al mar Mediterrani, entre Malgrat i Blanes.
Els alumnes van fer experiments amb l’aigua, al curs alt (ja que era l’únic lloc on n’hi havia), per veure els nivells de clor i d’oxigen que contenia, entre d’altres coses.
Van parar a esmorzar i, una mica més tard, van a anar al pont de la Llavina on van veure el riu i van completar parts del seu quadern.
Després de veure el curs mitjà, tocava dinar, i els alumnes es van divertir amb els professors a Santa Margarida.
Per acabar, al tram baix del riu, van veure l’estat dels sediments i van comprovar que l’aigua ja no era tan cristal·lina com al naixement. També van poder adonar-se de quins tipus d’arbres poden viure a la vora d’un riu.
A tota l’excursió, els alumnes portaven un dossier on apuntaven tot allò que estava relacionat amb l’estat de l’aigua, la vegetació i altres factors que els podien interessar.
Albert Alenyà i Ana Framis
1a Jornada de Vela a les comarques gironines
El passat dimecres 12 de desembre, es va celebrar la 1a Jornada de Vela Escolar de Girona, en la qual es van presentar, a diferents agents municipals, clubs i escoles, els diversos models de vela escolar que s’estan duent a terme a la província de Girona.
En aquesta jornada, l’Àlex Cugota, l’Albert Felip i en Juanmi Aguirre, professors i entrenador responsables de la vela a l’institut, van presentar una ponència.
La jornada va comptar amb la presència de repesentants territorials d’esports de la Federació Catalana de Vela, d’ajuntaments, de centres educatius i de clubs, amb l’objectiu de donar a conèixer diferents models d’implantació de la vela, per tal d’intentar fer-los extensius a altres instituts.
El mes vinent, l’Àlex, l’Albert i en Juanmi repetiran la ponència a Tarragona.
La jornada va comptar amb la presència de repesentants territorials d’esports de la Federació Catalana de Vela, d’ajuntaments, de centres educatius i de clubs, amb l’objectiu de donar a conèixer diferents models d’implantació de la vela, per tal d’intentar fer-los extensius a altres instituts.
El mes vinent, l’Àlex, l’Albert i en Juanmi repetiran la ponència a Tarragona.
Àlex Cugota, professor
Equip de redacció
LLEGENDES DE GIRONA
Sabíeu que Montjuïc vol dir mont dels jueus? Doncs nosaltres ho vam saber fa poc, quan la professora de l’optativa de Comentari de text ens va portar a classe un escrit que ho explicava. D’aquí vam passar a parlar de la comunitat jueva que hi havia hagut a Girona durant l’Edat Mitjana. I així és com vam llegir altres textos que tractaven del call, les seves llegendes i la seva història. Tampoc deveu saber que en aquest barri de la ciutat, actualment hi ha dos carrers, molt estrets i foscos, que durant segles, havien estat totalment tapats, fins que, arran d’unes obres en una casa veïna, es van descobrir i es van poder localitzar bé mitjançant uns plànols que guardava una iaia a casa seva. Són el carrer de Sant Llorenç i el carrer de Cúndaro. Nosaltres els vam veure el dia 9 de novembre, perquè vam decidir que, abans d’acabar l’optativa, aniríem a Girona.
Vam dedicar un matí a la sortida i vam iniciar el recorregut passant per la muralla, des del carrer del Carme fins a la Facultat de Lletres. Com que queda enlairada, es veuen totes les teulades del barri vell de Giron
a i dels antics convents de monges, que són uns quants. Alguns s’han reconvertit: habitatges particulars, residència de gent gran, centre cultural… i algun encara és realment un convent.
a i dels antics convents de monges, que són uns quants. Alguns s’han reconvertit: habitatges particulars, residència de gent gran, centre cultural… i algun encara és realment un convent.
La Facultat de Lletres ens va sorprendre perquè està situada en un edifici molt antic (per cert, també un antic convent, el de Sant Domènec, que havia servit de caserna militar durant molts anys). Té dos claustres molt ben conservats, amb cisterna, i una biblioteca molt gran. No vam pas anar pels passadissos per no molestar.
A la catedral tampoc hi vam entrar (és de pagament i a més, se’ns feia el temps curt), però vam poder veure’n les façanes i l’escalinata. Llavors vam baixar pel carrer de la Força, a l’esquerra de la plaça, baixant de la catedral, ja que allà comença el call i tot el laberint de carrerons estrets i foscos com els que hem comentat abans. Algunes cases particulars antigues tenen unes entrades i uns patis molt luxosos. El mes de maig, es fa una exposició de flors, a tot el barri vell i es veu que aquests patis i d’altres que queden enmig de les cases s’obren al públic perquè els pugui veure (els patis i els muntatges de flors que hi fan els artistes de Girona).
Aquí teniu una fotografia perquè us en feu una idea de com és aquest barri o perquè refresqueu la memòria, si és que ja en sabíeu alguna cosa.
Alumnes de l’optativa de 3r Comentari de text
Arqueologia administrativa: EL DOCUMENT MÉS ANTIC DE L’INSTITUT
Per tal d’evitar corredisses d’última hora, a Secretaria ja hem començat a traslladar a una altra banda tota la documentació emmagatzemada a les golfes que hi ha a sobre del gimnàs, que com ja sabreu han d’anar a terra quan comencin les obres de remodelació del G1. A més a més, aprofitem per canviar per altres de noves les carpetes més malmeses per la humitat i el pas del temps, per tal de conservar en el millor estat possible els documents, alguns dels quals ja tenen més de 30 anys.
De fet el document més antic que es conserva a l’institut, el número 1 del registre d’entrades, una part del qual us reproduïm a continuació, és del 23 de setembre de 1977. La data d’entrada, però, és d’una setmana més tard.
Com podeu veure, en aquest document el Ministerio de Educación y Ciencia notificava la creació del “Centro Nacional de Formación Profesional de Primero y Segundo Grado de Blanes” i establia els ensenyaments que s’hi impartirien. A la resta del document es fixa la plantilla de professors i es donen altres instruccions per començar el curs 1977-78. Però de fet el centre ja havia començat a funcionar tres anys abans com a escola de formació professional depenent de la de Girona i impartint els estudis de metall i electricitat.
És ben cert que aquesta mena de troballes no es poden comparar amb les de l’Indiana Jones del cinema, però m’agrada imaginar que potser d’aquí a 30 anys, algú trobarà interessant consultar la història del centre i ho podrà fer gràcies a la feina callada i avorrida però eficaç de tots els que han tingut cura d’aquests documents abans de nosaltres, i d’aquells que ho continuaran fent després.
Pedro M. Martín, secretari
JA HEM GRAVAT A COMRàdio
Ahir dimecres dia 5, vam ser els protagonistes del programa DIGUESCOM.
HI TORNAREM!!!! AIXÍ ENS HO HAN PROMÈS.
Aquí teniu la sintonia del programa, per si la voleu escoltar!!!
SI VOLEU ESCOLTAR EL PROGRAMA SENCER, SEGUIU AQUESTES INSTRUCCIONS:
1. Entreu a COMRàdio.
2. A la part inferior dreta, trobareu un botó que diu “TOTS ELS PROGRAMES”. Cliqueu-lo.
3. Trieu el programa DIGUES COM.
4. Aneu a la pestanya “A LA CARTA” i trieu el dia 5 de desembre de 2007.
5. Podeu escoltar-lo i també descarregar-lo.
DISFRUTEU!!!
HI VAM SER:
- Sofía González
- Georgina Duñó
- Cristina Vilà
- Noelia Domínguez
- Moisés García
- Fran Blanco
- Aisha Domènech
- Cristina Calsina
- Alejandro Albano
- Ana Framis
- Ona Lupiáñez
- Liliana Matas
- Cristina Carnerero
- Raquel Martínez
- Raquel Portas
- Mamasa Cassai
- Luis Alberto Astudillo
- Alba Sánchez
- Lidia Izquierdo
- Roser Pruaño
- Noelia Cerolà
- Mònica Blanco
- Cristina Álvarez
- Sarai Ramos
- Ana Quintilla
- Marta Perxachs
- Farah Gaya
- Néstor Delgado
- Esteve Ferrer
- Sergi Garriga
- Carlota Pintó
- Tamara Puerto
- Mireia Matas
- Moisés García
- Àlex García
- Enric Barber
- Andrés Company
- Miriam Pérez
I els profes: Joan Josep Sánchez, Salvador Pont i Lourdes Domenech
Sintonitzeu COMRàdio
Avui som els protagonistes del programa DIGUES COM, que s’emet en directe de 20.00h a 21.00h.
1. Entreu a la pàgina de l’emissora.
2. Poseu els altaveus del vostre ordinador.
3. Cliqueu a la part superior “Ràdio en directe”
4. I disfruteu!!!!
CRÍTICA: EL LLIBERTÍ I L’ APARHEID
Dimecres 7 de novembre, vint alumnes de 1r de batxillerat i dos professors vam anar a Barcelona. L’objectiu era assistir a la representació teatral de l’obra El llibertí, d’Eric-Emmanuel Scmitt, al teatre Poliorama, una obra en clau d’humor que no va deixar indiferent a ningú.
Tot i que la sessió començava a dos quarts de deu del vespre, vam sortir de Blanes a quarts de cinc de la tarda i així vam aprofitar per anar al Centre de Cultura Contemporània (CCCB), a veure una exposició sobre l’aparheid sudafricà. Pensàvem que seria una mica rotllo, però la veritat és que hi vam trobar imatges molt impactants i ens va oferir una idea molt clara del que va ser aquesta etapa del país africà i de com s’hi viu avui. També ens va servir per fer una ullada a l’edifici del CCCB, antiga Casa de la Caritat de Barcelona, i al barri del Raval. Vam evitar passejar-nos per Plaça Catalunya i les Rambles perquè precisament aquell dia eren plens de hooligans i de furgonetes dels policies antidisturbis; dia de lliga de campions.
L’obra El llibertí, qualificada per la crítica com comèdia filosòfica, és divertida pels malentesos que es creen entre els personatges i les situacions compromeses. Arran de l’article sobre la moral que ha d’escriure el filòsof Diderot per a l’Enciclopèdia francesa, tracta dels diferents conceptes de moral, de com és tot de relatiu, segons el punt de vista de cadascú, de l’aparença, de la fidelitat i la infidelitat, de la traïdoria, de l’enganyador enganyat… Una obra amb humor intel•ligent que se segueix bé.
Marcel Gotarra, 1r de batxillerat