Presentació de treballs de recerca

Avui dia 31 de gener, els alumnes de segon de batxillerat presenten els seus treballs de recerca en mig de nervis i expectació

Aledo Peña, Aleix. Estudi comparatiu entre les lessions de fútbol i hockey. Ed. Física

Badenes Bosch, Alba. Informació i manipulació. Llengües

Catalan Asensio, Cristina. Victor Frankl i Primo Levi: una llum en la foscor. Llengües

Cortés Fabregat, Marc. Estudi del G3: funcionabilitat i procés d’execució. Ed,. Visual, Tecnologia

Espinola Guerrero, Jacinto. El peix blau. Socials, Tecnologia

Esqueu Casals, Jordi. Aire condicionat. Tecnologia

Fors Arias, Arantxa. Centre Sociosanitari Nicolau Font. Socials, psicologia

Fraile Ruíz, Desiree. Quant val casar-se?. Economia

García Bernabé, Antonia. La gent gran a Blanes. Socials, psicologia

García centelles, Jorge. La muerte voluntaria: suicidio y eutanasia. Psicologia…

Gómez Mora, Alba. Son i imsomni. Psicologia

Izaga Izquierdo, Cristian. Harry Potter: La construcción del mundo mágico. Llengües, Socials

Martí Calvo, Albert. El surf i influència dels nous materials… Ed. Física

Martínez León, Carlos. Motors tèrmics i elèctrics. Tecnologia

Medina Peña, Antonio. Dinamització d’una AEE: projecte de marquèting. EOE, Ed. Física

Milner , Judd. Història i evolució del criquet. Ed. Física, socials

Morales Lopera, Daniel. Què cal fer per constituïr una associació esportiva?. Ed. Física, socials

Moreno Cruz, Mireia. Transtorns del llenguatge. Psicologia

Onieva Flores, Rafael. Historia y evolución económica de la carpintería Onieva. Tecnologia, Ed. Visual

Pereyra Larzabal, Valentina. Astèrix i els romans. Història de l’art

Pérez Quílez, Daniel-Jordi. Jocs de rol. Informàtica

Ridaura Jiménez, Marta. Estudi del grup amish. Socials

Sicart Adell, Mònica. El viatge cap a la terra de l’esperança. Socials

Toll Riera, Miquel. El maquis anarquista a Catalunya. Socials

Torrent Fuentes, Carlos. Pesca esportiva: Surf-casting

Trallero Suaña, Santiago. Andorra: passat, present i futur. Economia

Valls Pomés, Núria. Història d’un vescomtat: Els Cabrera. Socials

Wang Liu, Liangliang. Sistemes operatius: Windows Vista i MAC OSX Leopard. Informàtica

Xifré Ameller, Miquel. Història i funcionament del Club Bàsquet Blanes. Ed. Física, socials

30 de gener: DENIP Dia Escolar de la No violència i la Pau

CITES per PENSAR

*”Cap home és tan tonto com per desitxar la guerra i no la pau ” Heròdot (s.V a.C) , escritor grec.

*” Preferiria la pau més injusta a la més justa de les guerres ” Marc tul.li Ciceró (s.I a.C) , escriptor llatí.

*” Millor es una pau relativa que una guerra guanyada ”Maria Teresa d’Áustria (1717-1821) , emperadriu austríaca.

*” No hi ha cap camí per a la pau , la pau és el cami ”Mahatma gandhi (1869-1948) líder pacifista hindú.

* “La guerra és una malaltia com el tifus ´´ Antoine de saint- exupéry ( 1900- 1944) . escriptor
francès.

*” Cada guerra és una destrucció de l’esperit humà ´´ Henry Miller (1891-1980) , escriptor nord-americà.

*” La guerra és un masacre entre gent que no es coneix pel profit de gent que es coneix però no es masacra ” Paul Valéri (1871-1945) poeta francès.

*” La primera i fonamental llei de la naturalesa és buscar la pau ” Thomas Hobbes (1588-1679)

Daniel Mena i Denisse Rodríguez

TENDÈNCIES:Batallas de gallos i poppin

Sovint surten noves modes o tendències que ens són desconegudes, en sentim a parlar però no sabem ben bé què són. Per aquest motiu, hem volgut informar-nos sobre les batallas de gallos i el poppin, i així explicar-vos en què consisteixen.

Batallas de gallos

L’Edgar i en Víctor estan impacients perquè arribi dissabte per anar a Barcelona a batre’s en una batalla de gallos. Aquest moviment és bastant recent i es va començar a popularitzar l’any 2002 amb la pel·lícula 8 millas, protagonitzada per Eminem.
El que ells faran consistirà a encaixar paraules que rimin, i s’insultaran mútuament; el que deixi pitjor l’altre guanyarà la batalla.
Necessitaran una base instrumental, que normalment controla un DJ, i un presentador que els indiqui quan s’acaben els 60 segons del torn de cadascun. Qui decideix qui guanya és un jurat format normalment per tres persones.
Tot i això, hi ha joves que fan aquestes batalles al carrer i de manera lliure (freestyle) com és el cas d’en Lucero Isla, en Nico Gómez i en Javi Mañas, els quals ens van fer una demostració, que podeu veure en el vídeo que us presentem.

Poppin

Ben segur que algun cop heu vist Michael Jackson ballant, i us ha cridat l’atenció la manera com es mou. Aquesta forma de ballar rep el nom de poppin, que és un estil que prové del hip-hop, i s’assembla al breakdance. Es balla sobretot als barris marginals d’Amèrica.
El poppin consisteix a relaxar i contraure els músculs. Un dels passos bàsics és el backslide “Es una ilusión óptica, caminas hacia atrás simulando que vas hacia delante.” “Siento electricidad” Amb aquestes paraules expressa, en Borja Meléndez , alumne de 3r d’ESO, el que sent quan balla. Fa tres anys que practica per lliure aquest estil, tot mirant vídeos de Michel Jackson. “Hasta ahora no he aprendido a bailarlo bien”, diu modestament.

Cristina Calsina i Cristina Vilà

Héctor Tirado: "No tornaria a passar l’adolescència per res del món"

No és que m’encantés la idea de ser professor, però era una opció a valorar, així que em vaig matricular al Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP) que necessita qualsevol llicenciat per poder fer classes a secundària. A l’hora de demanar un poble on realitzar les pràctiques, vaig escollir Blanes amb l’esperança que m’assignessin el meu antic institut: el Serrallarga. Fa gairebé vuit anys que visc a Girona –els dos últims, d’una manera fixa– i sabia que seria molt enutjós haver de fer tants viatges per venir a fer pràctiques. Malgrat tenir una relació fantàstica amb els meus pares, quan un s’ha independitzat i té el seu propi ritme de vida, li fa molta mandra haver de passar més de dos dies seguits a casa els pares. Malgrat tot, plantejar-me entrar a les classes de la meva adolescència des de l’altre costat, com a profesor, em va seduir i encegar.
El Serrallarga… Tenen tants de records per mi, aquestes parets… Tantes experiències…

Si em paro a pensar-ho fredament, no tornaria a passar l’adolescència per res del món. Això no vol dir que tingués una adolescència traumàtica, al contrari, tinc records boníssims, però també en tinc de dolents; i la balança s’inclina cap als dolents.Quan vaig entrar al centre, després de molts anys, vaig tenir la sensació que tot seguia igual. Vaig veure moltes cares conegudes entre els professors i em va fer molta il•lusió poder seure amb ells d’igual a igual. Ja no hi havia l’eterna rivalitat entre l’alumne i el professor. Molts dels meus antics professors ja no hi eren. M´hagués fet il•lusió retrobar-ne algun, d’altres potser era millor així. L’edifici estava pintat d’un color diferent i s’havia posat una porta de vidre a l’entrada dels despatxos de direcció i de la sala de professors però, a part de petits detalls, tot continuava igual. Com l’Encarna, que és incombustible, realment és el motor dinamitzador del centre! De sobte em vaig imaginar en aquell passadís, corrent per acabar de xuclar mitja cigarreta que havia sobrat de l’espai entre classe i classe de l’hora anterior. Aquell moment era com una estampida de búfals que sortien a fumar en els dos minuts escassos que hi havia entre classes, o per anar a demanar “tacha” a qualsevol que tingués una cigarreta entre els dits. Des de fa uns anys, això és impensable. Per desgràcia, continuo fumant.
Al Serrallarga vaig fer molts amics, molts dels quals encara conservo, d’altres, i a través d’amics comuns, sé que s’han casat i/o han tingut canalla, i de molts altres n’he perdut la pista. Malgrat tot, Blanes no és tan gran i més o menys pots rastrejar la biografia de tothom. Al Serrallarga, vaig tenir algun affair amorós amb companyes de classe, o no. Al Serrallarga, hi va haver viatges de final de curs, hi vaig descobrir la meva debilitat per les lletres gràcies a l’ajuda d’una profesora a la qual estaré eternament agraït (fins i tot vaig arribar a guanyar algun premi literari del centre, des de llavors no n’he guanyat cap més), al Serrallarga, vaig descobrir la música i vaig començar la meva carrera com a músic (sona una mica petulant això). Al Serrallarga vaig encaminar el meu futur.
Tot això ha adquirit un aroma ensucrat de pel•lícula americana, però és que he obert la caixa de Pandora dels records d’adolescència i això té els seus efectes col•laterals.
A l’ESO, et vols menjar el món; al batxillerat, planeges com fer-ho, però no ho veus ben bé clar del tot, a la universitat ja no ho veus gens clar i vas amb peus de plom, i un cop t’has llicenciat veus que el món se’t menja a tu. Suposo que també deu ser cosa de l’edat, i quan has superat l’adolescència tardana, que acaba als 22 anys, veus les coses d’una altra manera. I jo ja en tinc 25, us podeu imaginar la resta.
Ara està a punt d’acabar el meu període de pràctiques al Serrallarga i ja sento una mena d’enyor d’haver d’abandonar aquest institut una altra vegada. Qui sap si algun dia acabaré prenent un tallat amb l’Encarna abans d’entrar a explicar la lliçó del dia. Qui sap si acabaré fent classes de literatura catalana a algun fill d’un antic company meu de classe. Qui sap si compartiré despatx amb algun antic professor. Qui lo sà?

Héctor Tirado, exalumne i estudiant del CAP

CARME CUBARSÍ: "Per parlar amb la família, l’alumne ha de donar el seu consentiment"


Som unes de les reporteres de La Puça, Clara Aguirre i Erika Cannariato que hem entrevistat la Carme Cubarsí, la infermera del centre, amb l’objectiu de conèixer quin és el seu treball, tant aquí com fora de l’institut.
Vam poder parlar amb ella en una de les estones que passa al seu despatx, que està situat a la primera planta de l’actual G1.
El seu horari d’atenció és de 12.00 h a 14.00 h, cada dimecres.
Ens interessava saber quina és la seva feina a l’institut.

Quins són els teus estudis?
Tinc l’antic COU, que ara és batxillerat i la Diplomatura Universitària d’Infermeria.

Com és que et vas interessar per aquesta professió?
No ho sé, perquè és vocacional. No m’ho va dir la família, ni va ser només per guanyar diners.
Com trobes que és el teu treball a l’actualitat respecte fa uns anys?
Les infermeres ara són més independents del metge, tenen més càrrecs, fins i tot la seva pròpia consulta. Abans eren només les ajudants; ara hi ha branques de la medicina que les tracta exclusivament la infermeria.
Quant fa que t’hi dediques? On has treballat?
Des de fa 28 anys. Les pràctiques, les vaig fer a l’Hospital de la Creu Roja a Barcelona i al de Sant Pau; he treballat a l’Hospital de Lloret i ara treballo al CAP de Blanes.
Quina feina fas al CAP?
Sóc infermera de pediatria i, dintre de l’horari laboral, treballo en el Programa Salut i Escola.
Quan es va iniciar el Programa Salut i Escola?
Fa uns 3 o 4 anys, a Girona i després es va anar incoporant a més llocs.
Quin és el teu paper a l’institut?
Doncs, facilito informació, des d’un punt de vista sanitari, sobre drogues, tabac, sexe i reproducció, salut afectiva i trastorns alimentaris. També afavoreixo la confidencialitat i informo sobre conductes de risc.
Hi ha algun cas que t’hagi impactat molt i es pugui explicar? Què va passar?
Només n’hi ha un que m’ha fet patir de debò i m’he passat força temps tractant-lo. Però… no el puc explicar, és privat.

Amb quin grau de confidencialitat tractes el que et diuen els pacients, amb la família, etc?
Amb el grau màxim, sempre que l’adolescent no corri risc o el problema sigui molt greu, i si s’ha de parlar amb la família, l’alumne ha d’haver donat el seu consentiment prèviament.

Hem sabut que has tractat amb adolescents embarassades, com has actuat davant d’aquests casos?
Depèn de l’alumna, jo crec que si una noia d’uns 15 o 16 anys és prou valenta per dir-ho i voler buscar una solució, demostra que és bastant madura com per poder raonar amb ella i ajudar-la. Puc tractar el tema amb la família, si ella ho vol, és clar, o si volgués avortar, jo intentaria trobar mitjans perque li resultés menys complicat… tot és segons el cas…
Quins són els temes més freqüents a la consulta?
Doncs, assessoro sobre conductes alimentàries, si hi ha alumnes que hi tenen problemes i no saben què fer, també sobre afectivitat i sexualitat, per aclarir idees, si no volen parlar amb els pares. Alguns, però pocs, sobre drogues, que no vénen per voluntat pròpia, els solen enviar els professors.
I per finalitzar…
Bé, m’agradaria fer saber aquesta plana d’internet, que pot resultar molt útil per resoldre dubtes i donar informació:
http://www.sexejoves.gencat.net

Clara Aguirre i Erika Cannariato

Una mà de xerrades

Alguns col·laboradors de la Marató de TV3 i la Susana, una treballadora de la Creu Roja, es desplacen a l’institut per fer-nos diverses xerrades informatives i de conscienciació.

Per evitar la SIDA, necessitem prevenció

La Susana, una exalumna del centre i treballadora de la Creu Roja, va tornar a trepitjar els pasadissos i les aules de l’institut per fer-nos una xerrada sobre la Sida, als alumnes de 4t d’ESO, el dia 14 de desembre.
A nosaltres, ens va semblar molt interessant, ja que així ens sentim més informats sobre temes tan importants com són els embarassos no desitjats i les malalties de transmissió sexual, també anomenades MTS.
La Susana ens va informar detalladament sobre la SIDA i també ens va donar consells per evitar el contagi.
A més, ens va ensenyar els mètodes que s’utilitzen per no quedar embarassada. Tothom va plantejar moltes preguntes!!!
S’ha de dir també que els alumnes de l’IES Serrallarga van mostrar molt interès i la Susanna ens va comentar que “L’acollida ha estat molt bona”.
Creiem que està molt bé que, de tant en tant, vinguin a fer-nos xerrades d’aquest tipus i recolzem la idea que altres cursos inferiors o superiors puguin gaudir de xerrades com aquestes. Així que li agraïm a la Susanna que hagi vingut.
Les xerrades s’han dut a terme als tres instituts de Blanes, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament.

La Marató de TV3, una bona causa

La Marató de TV3, com cada any, va tornar a posar-se en acció per recaptar diners, aquesta vegada per millorar la vida quotidiana de molts pacients que tenen malalties cardiovasculars, i també per promoure la investigació mitjançant estudis científics i proves als laboratoris.
Per saber més sobre les malaties relacionades amb el cor, durant tot el mes de desembre, diferents estudiants de medicina es van desplaçar al nostre IES per explicar-nos, a tots els cursos, tant d’ESO com de batxillerat, l’objectiu de la Marató d’aquest any. Per entendre millor els problemes del dia a dia i les malalties que pateixen els afectats, ens van projectar un vídeo.
En acabar, ens van explicar el funcionament del nostre cor i com és d’important per a nosaltres. A continuació, van poder contestar-nos a totes les preguntes que vam plantejar. Així van passar una estona productiva, que ens va fer reflexionar.

Anna Framis i Carla Gallart

SENSE FER MALETES: Roma en un dia

Els alumnes de 2n de batxillerat van fer un viatge a Roma d’anada i tornada el mateix dia. Aquest va ser l’itinerari que van seguir:

Concessionari Renault (sortida)

Aeroport (Girona)

Centre de Roma (estació Termini)

Coliseum

Foro romà

Columna de Trajano

Panteó

Piatzza Navona

Castell de Sant Angelo

Vaticà (Plaça de Sant Pere)

Fontana di Trevi

Sant Carlo alle quattro fontane

Centre de Roma (estació Termini)

Aeroport (Girona)

Arribada a Blanes

Daniel Mena i Joshua Fenor

UNA QÜESTIÓ DE PILOTES

Els alumnes de 4t d’ESO s’han iniciat en les arts del circ!
A classe d’educació física, els nois i noies es van fer les seves pròpies pilotes de malabars, amb globus i arròs.La professora els va ensenyar a manejar-les amb una sèrie d’activitats.
Primer van començar a jugar amb una pilota: es llançava amb una mà i s’agafava amb l’altra, i després es llançava i es recollia amb la mateixa mà.
Més tard, jugaven amb dues pilotes, intentant fer la columna, és a dir, llançant dues boles alternativament amb una mateixa mà .
Encara més difícil es va posar quan els va proposar fer la cascada amb tres pilotes.

Si ho voleu provar, aquí teniu les instruccions per construir-les

Per a cada pilota és necessari:

– 3 globus sense boquilla
– 100 grs d’arròs (un got de plàstic ens pot servir de mesurador)
– un full de film transparent de la cuina

Posem l’arròs al got de plàstic per saber-ne la mesura. Aquesta quantitat, la posem sobre el film i en fem una bola. Agafem els globus i els tallem els brocs. Després anem embolicant la bola d’arròs amb cadascun dels globus. I ja tenim la pilota.
Per fer els exercicis, és bo que cada bola tingui un color diferent.


Albert Aleñá i Lidia Izquierdo