Category Archives: alumnes

Presentació de treballs de recerca

Avui dia 31 de gener, els alumnes de segon de batxillerat presenten els seus treballs de recerca en mig de nervis i expectació

Aledo Peña, Aleix. Estudi comparatiu entre les lessions de fútbol i hockey. Ed. Física

Badenes Bosch, Alba. Informació i manipulació. Llengües

Catalan Asensio, Cristina. Victor Frankl i Primo Levi: una llum en la foscor. Llengües

Cortés Fabregat, Marc. Estudi del G3: funcionabilitat i procés d’execució. Ed,. Visual, Tecnologia

Espinola Guerrero, Jacinto. El peix blau. Socials, Tecnologia

Esqueu Casals, Jordi. Aire condicionat. Tecnologia

Fors Arias, Arantxa. Centre Sociosanitari Nicolau Font. Socials, psicologia

Fraile Ruíz, Desiree. Quant val casar-se?. Economia

García Bernabé, Antonia. La gent gran a Blanes. Socials, psicologia

García centelles, Jorge. La muerte voluntaria: suicidio y eutanasia. Psicologia…

Gómez Mora, Alba. Son i imsomni. Psicologia

Izaga Izquierdo, Cristian. Harry Potter: La construcción del mundo mágico. Llengües, Socials

Martí Calvo, Albert. El surf i influència dels nous materials… Ed. Física

Martínez León, Carlos. Motors tèrmics i elèctrics. Tecnologia

Medina Peña, Antonio. Dinamització d’una AEE: projecte de marquèting. EOE, Ed. Física

Milner , Judd. Història i evolució del criquet. Ed. Física, socials

Morales Lopera, Daniel. Què cal fer per constituïr una associació esportiva?. Ed. Física, socials

Moreno Cruz, Mireia. Transtorns del llenguatge. Psicologia

Onieva Flores, Rafael. Historia y evolución económica de la carpintería Onieva. Tecnologia, Ed. Visual

Pereyra Larzabal, Valentina. Astèrix i els romans. Història de l’art

Pérez Quílez, Daniel-Jordi. Jocs de rol. Informàtica

Ridaura Jiménez, Marta. Estudi del grup amish. Socials

Sicart Adell, Mònica. El viatge cap a la terra de l’esperança. Socials

Toll Riera, Miquel. El maquis anarquista a Catalunya. Socials

Torrent Fuentes, Carlos. Pesca esportiva: Surf-casting

Trallero Suaña, Santiago. Andorra: passat, present i futur. Economia

Valls Pomés, Núria. Història d’un vescomtat: Els Cabrera. Socials

Wang Liu, Liangliang. Sistemes operatius: Windows Vista i MAC OSX Leopard. Informàtica

Xifré Ameller, Miquel. Història i funcionament del Club Bàsquet Blanes. Ed. Física, socials

TENDÈNCIES:Batallas de gallos i poppin

Sovint surten noves modes o tendències que ens són desconegudes, en sentim a parlar però no sabem ben bé què són. Per aquest motiu, hem volgut informar-nos sobre les batallas de gallos i el poppin, i així explicar-vos en què consisteixen.

Batallas de gallos

L’Edgar i en Víctor estan impacients perquè arribi dissabte per anar a Barcelona a batre’s en una batalla de gallos. Aquest moviment és bastant recent i es va començar a popularitzar l’any 2002 amb la pel·lícula 8 millas, protagonitzada per Eminem.
El que ells faran consistirà a encaixar paraules que rimin, i s’insultaran mútuament; el que deixi pitjor l’altre guanyarà la batalla.
Necessitaran una base instrumental, que normalment controla un DJ, i un presentador que els indiqui quan s’acaben els 60 segons del torn de cadascun. Qui decideix qui guanya és un jurat format normalment per tres persones.
Tot i això, hi ha joves que fan aquestes batalles al carrer i de manera lliure (freestyle) com és el cas d’en Lucero Isla, en Nico Gómez i en Javi Mañas, els quals ens van fer una demostració, que podeu veure en el vídeo que us presentem.

Poppin

Ben segur que algun cop heu vist Michael Jackson ballant, i us ha cridat l’atenció la manera com es mou. Aquesta forma de ballar rep el nom de poppin, que és un estil que prové del hip-hop, i s’assembla al breakdance. Es balla sobretot als barris marginals d’Amèrica.
El poppin consisteix a relaxar i contraure els músculs. Un dels passos bàsics és el backslide “Es una ilusión óptica, caminas hacia atrás simulando que vas hacia delante.” “Siento electricidad” Amb aquestes paraules expressa, en Borja Meléndez , alumne de 3r d’ESO, el que sent quan balla. Fa tres anys que practica per lliure aquest estil, tot mirant vídeos de Michel Jackson. “Hasta ahora no he aprendido a bailarlo bien”, diu modestament.

Cristina Calsina i Cristina Vilà

LLEGENDES DE GIRONA

Sabíeu que Montjuïc vol dir mont dels jueus? Doncs nosaltres ho vam saber fa poc, quan la professora de l’optativa de Comentari de text ens va portar a classe un escrit que ho explicava. D’aquí vam passar a parlar de la comunitat jueva que hi havia hagut a Girona durant l’Edat Mitjana. I així és com vam llegir altres textos que tractaven del call, les seves llegendes i la seva història. Tampoc deveu saber que en aquest barri de la ciutat, actualment hi ha dos carrers, molt estrets i foscos, que durant segles, havien estat totalment tapats, fins que, arran d’unes obres en una casa veïna, es van descobrir i es van poder localitzar bé mitjançant uns plànols que guardava una iaia a casa seva. Són el carrer de Sant Llorenç i el carrer de Cúndaro. Nosaltres els vam veure el dia 9 de novembre, perquè vam decidir que, abans d’acabar l’optativa, aniríem a Girona.

Vam dedicar un matí a la sortida i vam iniciar el recorregut passant per la muralla, des del carrer del Carme fins a la Facultat de Lletres. Com que queda enlairada, es veuen totes les teulades del barri vell de Girona i dels antics convents de monges, que són uns quants. Alguns s’han reconvertit: habitatges particulars, residència de gent gran, centre cultural… i algun encara és realment un convent.

La Facultat de Lletres ens va sorprendre perquè està situada en un edifici molt antic (per cert, també un antic convent, el de Sant Domènec, que havia servit de caserna militar durant molts anys). Té dos claustres molt ben conservats, amb cisterna, i una biblioteca molt gran. No vam pas anar pels passadissos per no molestar.

A la catedral tampoc hi vam entrar (és de pagament i a més, se’ns feia el temps curt), però vam poder veure’n les façanes i l’escalinata. Llavors vam baixar pel carrer de la Força, a l’esquerra de la plaça, baixant de la catedral, ja que allà comença el call i tot el laberint de carrerons estrets i foscos com els que hem comentat abans. Algunes cases particulars antigues tenen unes entrades i uns patis molt luxosos. El mes de maig, es fa una exposició de flors, a tot el barri vell i es veu que aquests patis i d’altres que queden enmig de les cases s’obren al públic perquè els pugui veure (els patis i els muntatges de flors que hi fan els artistes de Girona).

Aquí teniu una fotografia perquè us en feu una idea de com és aquest barri o perquè refresqueu la memòria, si és que ja en sabíeu alguna cosa.

Alumnes de l’optativa de 3r Comentari de text

OPINIÓN: 22-11-07

22 de noviembre de 2007. Se convoca una huelga en Blanes a raíz del asesinato de un joven antifascista, de 16 años, por un neonazi, en el céntrico metro de la capital española, Madrid. Todas las reseñas de lo ocurrido empiezan más o menos así. Lo que varía es lo que sigue.

El bajo nivel de compromiso que demostraron la mayoría de los estudiantes de nuestra población fue realmente… sí, lo calificaría de escandaloso. Se convocó la huelga en los tres institutos públicos blandenses: Serrallarga, S’Agulla y Sa Palomera. Unos seiscientos alumnos respondieron a la llamada. Sólo cincuenta acudieron a la manifestación. ¿Qué ocurrió? No logro entenderlo.

Yo fui una de los que fueron a la paupérrima manifestación. Fue realmente triste. Iba acompañada de cuatro o cinco compañeras. La verdad es que tenía cierto grado de ilusión. Mi primera manifestación. Mi primera oportunidad de mostrar al mundo mis ideas políticas, mi ética. Incluso mis padres me despidieron haciéndome prometer que les llamaría luego para contarles lo sucedido.

Bien, nos reunimos y fuimos al lugar de encuentro, plaza Cataluña. ¡Qué desilusión! Sólo una cincuentena de alumnos estaba reunida allí. Fui directamente a saludar a uno de los organizadores de la manifestación y un buen amigo mío, Miquel. Hay que admitir que se portó. Él y un grupito más de alumnos de los diferentes institutos, entre los que estaba una de mis mejores amigas, leyeron un comunicado. Expresaban su desagrado por lo sucedido, pedían respeto y el fin del fascismo. Sorprendeos, ni siquiera disponían de un mísero micrófono. Hicieron lo que pudieron. Y terminó. No sé si llegó a los quince minutos. Los alumnos se dispersaron. Comenzaba a llover. Y llovía también en mi interior. ¡Qué poca consideración! ¡Qué falta de moral! ¿Qué está pasando en nuestra generación? Aumento del consumo de drogas y alcohol, aumento del fracaso escolar, aumento de la ignorancia generalizada. Incluso están reforzándose movimientos neonazis. Me pregunto, por ejemplo, si la mayoría de los jóvenes sabrá quién es el ministro de economía de nuestro país o el de asuntos sociales o… y si están al corriente de que la tarea que está realizando. Sólo es un ejemplo. Pedro Solbes y el resto de ministro son poco conccidos entre los adolescentes españoles.

Bien, me voy del hilo. Simplemente, reivindico el cumplimiento de los derechos de los ciudadanos. Hay que evitar sucesos como éste, hay que procurar, más que nunca, que no se repitan. Adultos, ayudadnos para que nuestra educación social sea crítica y profunda. Somos unos verdaderos ignorantes y, como consecuencia, vulnerables ante un mundo in extremis inseguro. Gracias y ¡hasta la siguiente catástrofe! Puede ser por la mujer nº 70 muerta a manos de su marido en el 2007 o por un seísmo que finalmente ha arrasado alguna zona pobre de Suramérica o la India, pero nos volveremos a ver.

Laura Sala, 1º de bachillerato

OPINIÓN: "Me tomo la lucha a mi manera"

Domingo 11 de noviembre. Madrid. Muere apuñalado en el metro de Legazpi Carlos Palomino, alias ‘Pollo’, el joven antifascista militante de las BAF (Brigadas Antifascistas), a los pocos días de cumplir los 16 años.

Se convocan manifestaciones en toda España a grito de ‘Pollo hermano, nosotros no olvidamos’. Toda España se moviliza por una causa: la lucha contra el fascismo, contra la imposición de ideas, contra la opresión, contra el derecho a la libertad de expresión…

Gentes con diferentes ideales unidas con un mismo fin: acabar con el fascismo y el racismo.

Día 22 de noviembre. Blanes. Se convoca una huelga a las 12 en plaza Cataluña con la intención de mostrar el desacuerdo con el asesinato. La buena intención abundaba, pero ¿qué pasó? Solo 50 míseras personas, pero de buen corazón, se reunieron para denunciar ese asesinato. Yo desde el primer momento supe lo que pasaría y me opuse a la huelga. Os pudo más el saber que ibais a perder un día de clase que el poneros en el lugar de Carlos. Almenos yo tengo la conciencia tranquila al saber que lloré la muerte de Pollo a mi manera, pero mi orgullo está dolido porque fuisteis incapaces de poner en una balanza vuestras acciones y su repercusión.

El día 22 asistí a clase, lo cual no significa que sea un esquirol, como algunos me juzgaron, medio en broma. Me tomo la lucha a mi manera y como creo conveniente aunque, a veces, no les guste a todos. Doy mi apoyo a los que sí asistieron a la manifestación de Blanes, pues la escasa asistencia no hay que mirarla como una derrota, sino que debe invitar a la reflexión para que en el futuro no pase lo mismo.

¡Salud!

Adrià Hug, 1º bachillerato

Un trabajo que ha costado años

¿Sabíais que en nuestro instituto hay una persona que está archivando los exámenes y boletines de notas desde que iba a P4?

Es Tamara Puerto Rubio, tiene 16 años y va a 1º de bachillerato.
Su madre empezó a guardar las primeras notas cuando ella iba a P-4. Después, Tamara siguió el trabajo de su madre. Desde 1ºde ESO ha ido archivando todos los exámenes y boletines de notas en una carpeta.

¿Vosotros sois tan organizados?

Alina Kobtseva, Diego Martinez
Grabación de voz: Fran Blanco

Josep Sabaté, al Certamen de Jóvenes Investigadores

El curs passat, en Josep Sabaté, un exalumne del centre, va presentar un treball de recerca sobre l’orina, amb el qual va guanyar un premi de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). El mateix treball va ser seleccionat per participar al XX Certamen de Jóvenes Investigadores.
Què és el Certamen?
Des de l’any 1988, l’Instituto de la Juventud (INJUVE-Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) y la Dirección General de Universidades (Ministerio de Educación y Ciencia), amb la col·laboració del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universidad Politécnica de Madrid, organitzen el Certamen de Jóvenes Investigadores, l’objectiu del qual és despertar en els joves un interès per la investigació. La inscripció és lliure. De tots els treballs presentats, un jurat en tria quaranta, que són els que s’exposen al Certamen.
Els treballs seleccionats són d’alumnes de 15 a 20 anys, de tot Espanya. Com que hi ha molts nivells, a partir de l’any que ve, ja no hi deixaran participar els universitaris.
Dels quaranta alumnes que van participar a l’edició d’aquest any, uns 20 eren catalans, ja que a Catalunya el treball de recerca és obligatori en el batxillerat.

Només de la província de Girona n’hi havia dos treballs de Figueres, tres d’Olot, dos de Girona i un de Blanes.
Es donen cinc tipus de premis: 6000 €, 5000 €, 3000 €, 1000 € i una estada a una seu del Centre Superior d’ Investigacions Científiques (CSIC).
A en Josep Sabaté, li van donar un accèssit de 1000 €. No és un dels millors premis, però val la pena participar-hi!

Georgina Duñó, Tania Mariages