Avui us presentem un diàleg de la pel·lícula Insidious.
Aquí teniu el guió que hem fet servir: Diàleg Insidious
Amanda, Laura, Michelle, 3rB ESO
Avui us presentem un diàleg de la pel·lícula Insidious.
Aquí teniu el guió que hem fet servir: Diàleg Insidious
Amanda, Laura, Michelle, 3rB ESO
Som L’Oriol, el Fernando, el Victor i el Sergio i hem fet una “Pel·lícula” d’un que va trair als altres. Hem gravat als lavabos dels passadissos de tecnologia i ens ha costat una mica, però finalment ho hem aconseguit. Esperem que us agradi!
Aquí teniu el guió de la pel·lícula: Guió
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=klVDPS7mwNA[/youtube]
Som l’Alex, el Joao i el Pedro de 3rA. En el nostre grup hem fet el vídeo sobre la gimcana de nadal 2013. Aquell dia 20 de desembre vam gravar les diferents activitats i vam fer algunes entrevistes, amb l’ajuda d’un noi de 1r de batxillerat, l’Israel Jiménez.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KPh0azOZVyA[/youtube]
Alex, Joao i Pedro (3rA ESO)
Hem fet una entrevista a l’àvia del Chema, Antonia Sánchez Sánchez, perquè ens expliqui
una mica més sobre com cuinar, les postres que fa i els plats que fa habitualment.
Guió de l’entrevista: Presentació-Àvia-Chema
David, Yanira, Laura i David 3C
Miriam Marianela León Goméz té 40 anys. Va néixer a Equador, Guayaquil. Va començar a
fer atletisme als 17 anys fins als 20 anys. Va escollir atletisme perquè no podia escollir una altra activitat, ja que l’obligaven a fer una activitat d’extraescolars. Va passar el temps i li va agradar poc a poc, i més quan va guanyar trofeus. També va fer moltes amigues, encara que algunes noies li feien competència. Va sortir al diari tres vegades agafant el trofeu amb les seves amigues que coneixia. Sempre va quedar primera, ja que era la que corria amb més velocitat que totes les demés. Quan va començar a triomfar, va aconseguir un trofeu en un altre lloc que no era el seu país.No va poder anar-hi perquè els seus pares no tenien diners per pagar el viatge i per això hauria de renunciar perquè no podia continuar i apart havia d’anar amb els seus avis i va deixar tot allò relacionat amb l’atletisme ja que no va poder continuar.
1.Quan vas començar a interessar-te per l’ atletisme?
Mai.
2.Per què vas escollir l’atletisme?
Perquè hi havia places.
3. En quina modalitat estaves especialitzada?
En els 100 metres llisos.
4.Fins quan va durar l’atletisme?
Fins als 20 anys.
5.Per què el vas deixar?
Perquè en aquella època no hi havia diners.
6.El trobes a faltar?
Sí.
7.Vas guanyar trofeus?
Sí, 3 trofeus.
8.Vas fer-te famosa o vas sortir al diari?
Vaig sortir al diari.
9.Què aconsellaries al joves que volen ser atletes?
Que lluitin pel que volen fer i siguin els millors.
10.Quin creus que ha sigut el millor atleta de la història?
No en tinc ni idea.
11.Quina alimentació ha de portar un bon atleta?
Menjar moltes verdures.
Tot el món pensa que la vida d’un famós és riquesa i bona vida, festes, amics.
No és del tot cert això: un estudi afirma clarament que una part dels famosos a tot arreu del món té com a causa de mort sobredosi de droga, suïcidis, excés de begudes alcohòliques. Un cas de sobredosi seria el cas de la cantant Amy Winehouse, la llegenda del pop va morir per una sobredosi al seu llit després de tornar d’un concert molt beguda.
Una altra conseqüència és la premsa, la causant de l’estrès, ja que per una bajanada et poden perseguir fins a l’infinit. La premsa rosa és la principal causa d’estrès pels famosos.
La vida d’un famós no dura tota la vida, per aquesta raó un actriu ha d’estalviar per no arruïnar-se en un futur, un exemple seria Samuel Eto’o; el futbolista del Chelsea va estar durant un any anant a platós d’Estats Units fent entrevistes a programes d’esport per guanyar diners, fins que va recuperar l’ estabilitat. Ell mateix va dir que va cometre un error comprant tot aquells Ferraris de col·leccionista, i comprar una nova casa a Miami a la costa.
Ser un actor no vol dir que tot sigui diversió, has de tenir en compte moltes coses; un actor ha de tenir la seva estona triomfadora i la seva estona atenta per no cometre cap error.
Ivan,Pepe,Franco 3rA
La indústria de la música s’està revolucionant, i per això parlaré d’aquest tema, el
marxandatge.
Des de fa un parell d’anys el marxandatge està revolucionant el món de la música i el cinema. Venen de tot, des de samarretes, collarets o bufandes, fins a paper del vàter! Opino que això està bé, no? Tenir una samarreta del teu cantant o actor preferit, però que una samarreta costi 30€?
Ara, cada vegada es fa més i més marxandatge, els nous grups de música tenen de tot! Però no creieu que s’està oblidant una mica el que en realitat importa? La música. Jo crec que sí, ara cada vegada es dóna més importància a la imatge del grup o cantant que a la seva música.
Jo penso que les noves tecnologies també han influït, ja que moltes persones filtren els àlbums abans que surtin a la venda i sense pagar drets d’autor.
En conclusió, gràcies a la pirateria la indústria de la música no és tan música i és més comercial.
Amanda Abril, 3rA ESO
Hem fet un reportatge sobre la recollida de taps que es va fer l’any 2012 i 2013. Entrevistem a Manuel Arenas, coordinador del projecte, i a uns quants alumnes de 1r, 2n, 3r d’ESO.
Alba, Malina, Kristel i Víctor (3rC ESO)
Avui entrevistarem a en Javi Chanivet, que és una de les persones més
apassionades per la muntanya que coneixem. El Javi va ser alumne de l’institut Les Termes.
Quin és el teu nom complet ?
Francisco Javier Chanivet Rojas.
Quants anys tens ?
18 anys.
Tens algun hobbie ?
Tot el que estigui relacionat amb aprendre, conèixer i esports de muntanya són hobbies meus.
Estudies alguna carrera ? Quina ?
No estudio cap carrera, sóc guia de muntanya i d’activitats físico-esportives al medi natural. I ara mateix em trobo estudiant excursionisme i esports de neu.
Quin és el teu ofici ?
Com ja he dit abans, sóc guia de muntanya i d’activitats físico-esportives al medi natural.
Què fas en el teu temps lliure ?
Aprofitar-lo, ja sigui amb la família o amb els amics.
Tens algun model a seguir ?
No, no tinc cap model a seguir, sóc molt impulsiu i faig el que em sembla correcte a mi. No em guio ni deixo guiar-me per altres.
Quina és la tasca més avorrida que t’ha tocat fer ?
Treballar com a monitor en un Club de Golf d’aquí, Sabadell. Eren nois molt consentits sense cap iniciativa per divertir-se.
T’agrada més treballar en grup o individualment ?
Depèn de quin treball sigui; hi ha treballs en què es necessiten més d’una persona. Jo sóc molt individualista, m’agrada fer les coses jo, així tinc constància de tot i m’asseguro d’un bon resultat. Això sí, també m’agrada treballar en grup, ja que t’ho passes millor, aprens dels companys i a més es fa menys pesat el treball.
Has participat en algun concurs ?
Si us referiu a algun concurs televisiu, no he tingut el plaer (rialles). He competit durant bastant temps fent curses d’orientació, l’última va ser un campionat de Catalunya al mes de maig, on vaig quedar 7è. Des d’aquell dia no he tornat a competir a causa d’una lesió al genoll. Ara entreno per intentar tornar aquest hivern.
Segons el teu punt de vista, creus que l’ institut ha canviat molt de quan tu venies aquí?
La veritat és que ha canviat bastant. Quan jo hi era el pati era obert, era d’una altra manera i tot estava menys controlat. Ara sembla que tot ha canviat: no hi ha delinqüència, han fet reformes, han tancat el pati d’abaix per controlar els alumnes i han pujat molt el nivell acadèmic de l’institut.
Quant temps fa que vas estudiar a l’institut?
Vaig sortir de Les Termes fa 3 anys.
Ens podries parlar sobre alguna anècdota que hagis tingut aquí a l’institut?
I tant que podria! Tinc moltíssimes anècdotes! Això sí, no us en contaré cap, ja que la majoria d’anècdotes són cops que l’”he liat” i molt. Això, sentint-ho molt es quedarà al meu cap.
T’agrada viatjar?
M’encanta viatjar, sempre estic d’un lloc a l’altre.
A quins països t’agradaria arribar?
A tots! (rialles) no tinc cap preferència, cada país té els seus encants i la seva cultura i tots em semblen interessants. Ara estic organitzant un viatge per tots el països d’Europa, un interail, que consisteix en un bitllet de tren vàlid per a 30 dies no consecutius per tota Europa.
Per acabar, t’ha semblat interessant aquesta entrevista?
Sí! Ha estat molt bé i ha sigut tot un plaer contestar-la. Moltes gràcies i una forta abraçada, nois!
Víctor Gálvez, Kristel Valeria, Malina Dalia, Alba Nonell (3rC).
Pot ser que el problema sigui meu i no de les xarxes socials, però penso que ja s’ha arribat a
un punt que en fem un mal ús.
Comencem pel Facebook; aquesta xarxa social coneguda per tothom on expliques la teva vida, hi poses les teves dades (algunes innecessàries), i puges fotografies amb poqueta roba i provocatives . I no pensem que potser això que sembla tan divertit els altres ho poden fer servir negativament contra nosaltres, ja que molta gent agrega i accepta sol•licituds de desconeguts , i després apareixen problemes d’enganys i fins i tot ‘ciberbullying’, el pitjor de tot amb persones que creies que eren els teus amics.
I què em dieu d’aquesta que s’ha posat TAN de moda: l’Ask. Pel que sé i he vist, només serveix per insultar i que t’insultin, amb el seu mètode de fer preguntes que no vénen al cas, com si t’agrada aquest o aquesta o si ja no ets verge, i encara hi ha gent que hi contesta.
Jo no obligo a ningú que no faci això, a mi tant se me’n dóna, hi ha persones a qui els agrada que les insultin o fins i tot que les amenacin, pel que sembla, a les xarxes socials.
Tot i que hi ha gent que fa un bon ús d’aquestes i altres xarxes socials com el Twitter o el Tuenti, sigui per estar en contacte amb els amics i la família o conèixer nois i noies, o per estar informat del teu actor o cantant preferit, moltes altres en fan un ús pèssim fotent la gent, entre altres coses. Jo, personalment, no utilitzo cap xarxa social perquè no m’agraden, sóc més de Whatsapp, un altre tema.
Marina Jara, 3rA ESO