Nosaltres som unes alumnes de 3 d’ESO i avui us portem un debat sobre si la llibertat d’expressió té límits o no. Esperem que us agradi!!
Clàudia Garófano, Elisabeth Fernández i Iuliana Ceteras 3rA
Nosaltres som unes alumnes de 3 d’ESO i avui us portem un debat sobre si la llibertat d’expressió té límits o no. Esperem que us agradi!!
Clàudia Garófano, Elisabeth Fernández i Iuliana Ceteras 3rA
Loli: Des de l’abril
Cristina: Al gener farà 2 anys.
Loli: De 7:30 a 14:30.
Cristina: De 8:00 a 15:00.
Loli i Cristina: Doncs que hi ha molt bon ambient
Loli i Cristina: Doncs que la gent vingui amb presses
Loli: Sí.
Cristina: Sí.
Loli: Bé.
Cristina: En general bé, no tenim queixes.
Loli: Molt bona, la veritat.
Cristina: Ens portem molt bé.
Ens vam trobar a dos nens dormint davant del gimnàs a les set o set i mitja del matí.
Loli: Cada dia no.
Cristina: Però hi ha dies que sí.
3rC
Pablo Jaeggi
Carolina Méndez
Selena Fernández
Elena Gallego
Tots sabem que al món hi ha racisme, però mai ens hem posat en la situació de les persones que ho pateixen. La majoria de nosaltres mai hem fet res per evitar-ho i és per això que volem tractar el tema.
De racisme, n’ hi ha a diferents llocs i països. Lamentablement hi ha moltes persones que ho passen malament pel simple fet de ser diferent i això no hauria de passar. Tots som iguals i tots som d’una mateixa raça: la humana.
Del que no ens adonem és que el racisme el provoquem nosaltres mateixos. Ens sentim superiors a algú que és diferent de la majoria. Si reflexionem bé, no té cap sentit i l’únic que aconseguim és fer mal a gent que, al final, són iguals que nosaltres.
Hi ha molta gent que té més dificultats a l’hora de trobar feina simplement perquè és diferent de les altres persones. Per exemple: un home negre no té les mateixes possibilitats d’entrar a treballar en una empresa gran que un home blanc, encara que els dos tinguin un mateix currículum.
La discriminació a una persona diferent és una cosa que fem el humans. Una persona d’un color de pell diferent o d’una religió diferent a la teva es mereix el mateix respecte que algú amb el teu color de pell o de la teva religió. Discriminem i crítiquem a les espatlles a persones que no han fet res i que només són diferents a nosaltres.
Pensem que la gent, sigui d’on sigui es mereix el mateix respecte i no tenim dret a critcar la seva religió o la seva qualitat de vida, simplement pel fet que no sigui igual que nosaltres.
Malick Ngom, Achraf Fakoudi i Xavi Silva.

D’esquerra a dreta: Rap Monster, J-Hope, Jin, Jungkook, Jimin ,V i Suga
Segur que has escoltat parlar sobre BTS, aquesta banda coreana mundialment coneguda, que està tenint molt èxit últimament. Compten amb 13, 4 milions de seguidors a xarxes socials com Instagram, o 17, 3 milions de suscriptors a Youtube. Fins i tot van trencar el récord de visites de Youtube en un sol dia, aconseguint 56 milions de visites amb el seu videoclip “IDOL”, durant les seves primeres 24 hores penjat a la plataforma.
El grup va debutar el 12 de juny del 2013 amb la cançó “No more dream”, en companyia de seva discogràfica anomenada “Big Hit”. Als últims anys la banda ha guanyat molta popularitat, sobretot entre els adolescents.
I tot aquest èxit, a part de pel seu talent, és pels seus fans. Ells s’anomenen ARMY’s, que significa exèrcit en anglès. Els seus fans han creat un himne, el qual canten abans que comenci qualsevol dels seus concerts.
Aquesta banda ha guanyat moltíssims premis, però alguns dels més destacables són “Artista de l’Any” als “Billboard Music Awards”, “Millor exèrcit de fans” als “iHeartRadio Music Awards” i diversos altres a la gala de premis “MTV Millenial Awards”.
La nostra opinió és que és un grup molt complet que té uns balls molt treballats i les seves cançons tenen un molt bon missatge per transmetre. Un exemple és “IDOL”, cançó que tracta sobre estimar-se a un mateix. Fent aquest reportatge, hem descobert noves coses de BTS que abans no coneixíem, i sense dubte ha sigut molt interessant fer aquesta crònica.
Janis Rodrigo, Betsy Rodríguez i Carla Rauh, 3rC
Tots hem jugat a un videojoc alguna vegada, però sabem quin va ser el primer videojoc? I la primera consola? I el joc més venut? En aquest article respondrem aquestes preguntes i algunes més.
El primer videojoc que va sortir al mercat va ser el Space Arcade a l’any 1971. Tot i així, prèviament ja s’havia creat el Pong, però no va sortir a la venda fins l’any 1972. La primera consola de sobretaula no va sortir fins l’any 1984. Aquesta consola es deia NES i la va crear Nintendo. La primera consola portàtil va ser la GameBoy a l’any 1989, creada també per Nintendo.
Hi ha una gran quantitat de gèneres de videojocs com els RPG, els Shooter, Aventura, etc. Als principis dels videojocs el gènere més jugat van ser els videojocs de plataformes, com el Super Mario Bros o el Sonic. Actualment els videojocs més jugats són els Shooter, per exemple el Call Of Duty o el PUBG.
El videojoc més famós és el Super Mario Bros. Els videojocs amb millor crítica són el Super Mario Odyssey i el Legend Of Zelda :breath of the wild. Un joc que es va criticar molt va ser el Bully, perquè tot i que el joc estava ben programat tractava sobre fer bullyng i això no va agradar.
El videojoc més venut és el Tetris amb més de 170.000.000 de ventes. La Play Station 2 va ser la consola més venuda amb més de 155.000.000 de consoles venudes. La consola portàtil més venuda va ser la Gameboy Advance amb quasi 88.000.000 de vendes.
En conclusió, els videojocs formen part de la nostra vida des de fa ja bastant temps. En tot aquests anys han aparegut moltes empreses,consoles i sense aquestes, els videojocs no serien cóm són ara.
Iván Castillo, Pablo Capitán, Héctor Serrano.
Celia Barquín Arozamena tenia 22 anys, era una jugadora de golf espanyola. Era la vigésima campiona d’Europa.
El 17 de setembre d’aquest any Collin Daniel Richard va apunyalar la golfista vàries vegades al cap i al coll. Tot i que la golfista es va defensar perquè l’ assassí presentava marques i ferides a la cara, no va poder fer-hi res i va acabar morint. El cos va aparèixer en un llac d’un camp de golf anomenat Cold Water a l’estat de Lowa. Es desconeix el motiu de l’assassinat. El pressumpta assassí té antecedents. És acusat de robatori amb intimidació.
Però el pitjor de tot, és la forma com els mitjans s’aprofiten de tragèdies com aquestes per treure el profit i pujar l’audiència . A mi em sembla bé que vulguin infomar-nos de coses com aquestes i que sapiguem què passa al nostre voltant, però hi ha una diferència entre informar-nos i aprofitar una tragèdia per interès. Aquest límit acostuma a ser superat en moltes cadenes de televisió i diaris. Això no està bé i hauríem de reflexionar tots i adonar-nos de les coses de les que no ens adonem per la nostra gran ignorància.
REFLEXIONA-HI.
BINTU HYDARA- THAIS ARROYO 2018-10-04
Avui us parlarem sobre la cançó de KIDD KEO (dracukeo).
A la lletra de la cançó es veu que ell sempre és el dominant. Si analitzem més la lletra ens adonem que ell sempre vol a les dones majors d’ edat perquè no vol tenir ell la responsabilitat.
Aquests tipus de cançó és molt masclista ja que infravalora a la dona. En aquest cas veiem que ell sempre porta la iniciativa en la relació sexual. La dona sempre és la seva sotmesa. Ella sempre fa el que ell vol, li agradi o no.
En el vídeo veiem escenes on la càmera enfoca des de a baix per veure que ell és el que mana ja que es fa més gran. Només començar el vídeo ja entren moltes dones a casa seva. A la primera escena ja es veu que ell és el dominant ja que fa de mestre i té més autoritat. A mesura que vas veient el vídeo totes les escenes són les mateixes, moviments de cul aleatoris…
Arribem a la conclusió que aquest tipus de cançó no estan ben vistes. Això no significa que no hi hagi gent que les escolti. Els que l’escolten són masclistes? No, ja que pot ser que els agradi el tipus de cançó. No tothom escolta el mateix i si no t’agrada no l’escoltis.
Alejandro i Hammad
Us presentem un vídeo inspirat en el poema “Vora la mar” de Jacint Verdaguer que han realitzat les alumnes de 4t dESO Marina Bolinches, Júlia Escalante, Laia Martín i Nerea Serrano. Esperem que us agradi!
[youtube]https://youtu.be/9OGWCyG6KV4[/youtube]
Amb aquesta poesia de @heyzulu volem fer arribar a tothom que “No és no”. Si no dic res més és no. Si dic que sí, però després no, és no.
Paula Marco i Míriam Pastor.
En Raúl Morral, un ex alumne de l’institut Les Termes, ens ha vingut a fer una visita i hem aprofitat per fer-li una entrevista. A continuació us deixem el video.
Marta Pérez, Lidia de las Heras, Alba García.