A la ciutat de Terrassa, a la província de Barcelona, hi havia un antic hospital que va albergar a pacients amb malalties respiratòries greus entre els anys 1952-1997. El seu nom era “Hospital del Tòrax”. Actualment aquell lloc és el parc Audiovisual de Catalunya. L’hospital fa 60.000 metres quadrats amb 1500 habitacions.
Va funcionar amb normalitat fins l’any 1997, quan va ser abandonat.
A l’hospital del tòrax els pacients eren persones que tenien malalties de pulmons. L’hospital estava aïllat perquè abans no tenien solució i els pacients eren aïllats, nomes tenien telèfons i la ràdio per comunicar. Les persones eren enviades allà per morir.
En aquells temps va ser l’hospital amb mes suïcidis d’Espanya. Hi ha diversos motius de per què es suïcidaven, un és que no aguantaven el dolor quan no podien respirar, i l’altre era que no podien veure més com morien o es suïcidaven els pacients.
Va haver una història que va succeir a l’any 2004. Va ser que un jove havia robat un fetus conservat en formol de les instal·lacions de l’hospital. Així va néixer la llegenda de la planta 5. Hi havia un magatzem que contenia restes humanes. Mai no es va saber el seu propòsit, però es deia que era per fer experiments per la lluita contra la tuberculosi.
A l’hospital hi ha diferents fets paranormals. Diuen que hi ha crits, veus que parlen i diuen coses. Com per exemple al programa televisiu Cuarto Milenio surt una gravació que diu “me puedo volver a suïcidar”, i coses com que s’obre una porta sola.
L’hospital s’ha aprofitat per fer algunes pel·lícules, com per exemple Fragiles, Los sin nombre i El maquinista que són pel·lícules de por.
http://tu.tv/videos/cuarto-milenio-hospital-del-torax-1-5
Carlos Entrena, Axel Herrero, Héctor Herrero i Xavier Pérez. 3ºB.
