Entrevista a Marina Cañero

Marina Cañero és una estudiant de 4t d’ ESO de l’INS Montserrat Colomer. Ella ha tingut un bon rendiment durant la seva etapa a l’ institut, i ara que només li queda un curs i està a punt de finalitzar els seus anys aquí, ens agradaria que ens expliqués com ha sigut el seu pas i quins records en té.
Bon dia, t’ agraïm que malgrat tota la feina que tens, ens puguis dedicar una miqueta del teu temps per respondre’ns unes preguntes. Per començar, volíem començar recordant els primers anys d’institut.

Recordes com et vas sentir els primers dies d’institut?
Si, va ser una sensació molt estranya, recordo que la nit abans de començar 1r ESO estava molt nerviosa i tenia ganes de que fossin ja les 8 del matí per veure com seria el lloc on passaria els pròxims quatre anys, tenia ganes de conèixer els nous companys d’escola, de tornar a veure a la gent de la vinya del sastret, ja que feia 4 anys que no els veia… però també sentia com un alleujament perquè seguiria anant amb els meus amics i amigues.

És molt diferent a com et sents ara?
Si, ara ja és el meu institut on he viscut moltes coses, unes de bones i altres de dolentes, però ara tothom ja ens coneixem, professors, companys… ja portem 4 anys junts i s’han convertit en la meva segona família.

Hi ha molta diferència entre la primària i l’Institut?
No, jo crec que quan vas a sisè de primària tothom diu que anar al institut és un canvi molt gran, si, és molt més seriós que l’escola, però no vaig notar gaire el canvi.

Des de primer fins ara, creus que la dinàmica teva de treball, o la del centre, ha canviat gaire?
No, el primer any vaig anar acostumant-me i els darrers anys han sigut iguals per a mi, tot i així ara a quart si que he notat un canvi, tot és molt més dur i ja no és com a 1r d’ESO.

Quins han sigut els anys en els que has tingut més dificultats, o que t’ha costat més, pels motius que sigui, aprovar-los?
Cap any sincerament, si que cada any havia d’esforçar-me una miqueta més però no he tingut gaires dificultats.

Tot i seguir perfectament els cursos, has tingut sempre temps de fer el que has volgut (extraescolars, activitats….)?
No, molts cops he hagut de prioritzar, no sortir amb els amics per estudiar, quedar-me fins tard fent deures, saltar-me algun extraescolar però no sempre, anava a èpoques.

Quines opinions treus de les sortides o excursions que has fet durant aquests anys?Creus que t’han aportat molt?
He fet moltes sortides i no les recordo totes. Però si que n’hi ha hagut algunes que he aprofitat més que altres com per exemple la sortida a la colònia Vidal que vam fer fa poc, o l’esquiada a tercer… També n’hi ha d’altres que no tant però ja no són sortides de primària que només vas a passar-t’ho bé, sinó que també havia d’estar atenta i escoltar perquè després a classe fer l’avaluació de la sortida.

Hi ha hagut algun professor o professora que t’hagi marcat de forma molt positiva? I al contrari?
Si, n’he tingut de tots dos. Alguns que voldria que seguissin amb mi durant tots els meus estudis. N’hi ha d’altres que no, però aquests casos no m’han afectat negativament sinó tot el contrari m’han fet valorar més altres professors.

Si ara poguessis tornar el temps enrere i situar-te a primer, just quan vas començar, creus que més o menys faries el que has fet, o canviaries algunes coses?
Penso que faria exactament el mateix, perquè en aquell moment ho creia convenient, i gràcies aquests 4 cursos penso que tinc una bona base per seguir amb els meus estudis.

Per finalitzar ens agradaria que ens expliquessis alguna anècdota de l’institut o d’alguna sortida que recordis.
Al llarg d’aquests quatre anys n’he tingut moltes de bones experiències,Per mi una de les més bones va ser l’ esquiada de 3r, va ser genial, anar amb tots els teus amics i amigues a esquiar tres dies és una cosa que no podré fer més cops a la meva vida, a més tot va sortir rodo els professors ens deixaven lliures, ja que ens vam guanyar la seva confiança, vam aprendre a esquiar o a millorar, el temps lliure el passàvem tots junts… ha sigut una experiència que recomano a tots els nois i noies del institut i que si tenen l’oportunitat d’anar, que ho aprofitin.

Bé doncs ha estat un plaer comptar amb la teva col•laboració, moltes gràcies.

Redactors: Hèctor García, Ènia Mangas i Laia Navarro

Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari

SORTIDA INSEMINACIÓ FORESTAL

Els alumnes de 2n ESO de l’Institut Montserrat Colomer han realitzat una sortida al bosc de Sant Esteve Sesorvires per recollir aglans. La finalitat d’aquesta sortida és reconstruir un bosc mediterrani al nostre institut, ja que fa anys es va cremar el bosc del costat de l’Institut.
Durant l’excursió els van anar explicant quin tipus d’arbres hi ha i quines característiques tenen. També els hi van explicar la raó de “construir” un petit bosc mediterrani al nostre institut i com fer-ho. Els aglans els van recollir en dues zones, primer van anar al parc de Can Amat, on van recollir aglans d’alzina i van observar com era aquest arbre i després van anar al bosc del darrere de l’estació. Allà van recollir aglans de roure i també van observar el roure.
Després van venir els jardiners del poble per explicar com ho havien de plantar i com s’havia de cuidar.
El que es vol aconseguir plantant aglans es que no es perdi el bosc mediterrani juntament amb altres espècies d’arbres i animals. Aquest projecte el duen a terme molts instituts, ja que es pot fer a l’àrea d’experimentals, d’aquesta manera s’aconsegueix que els alumnes estudiïn i a la vegada es diverteixin. És un projecte que si funciona pot ser molt productiu.
El tractament que han de rebre els aglans perquè aquest projecte surti bé, s’ha de cuidar molt bé i regar diàriament els aglans.
El bosc mediterrani és un bosc temperat que es caracteritza per el seus estius calents i secs i pels hiverns plujosos. El bosc mediterrani el podem trobar a Espanya, al voltant del mediterrani, a Sud-Àfrica, a algunes zones del sud d’Austràlia, al centre de Xile i a la zona de Califòrnia.

Redactores: Imane Akrour, Judith Martínez i Noemí Subiela

Publicat dins de Sortides | Deixa un comentari

Entrevista a Núria Marqués Soto.

Núria Marqués és una noia de 13 anys de Castellví de Rosanes, que estudia segon d’ESO al INS Montserrat Colomer. Fa natació al club natació Martorell. És una de les promeses per representar a Espanya als Jocs Paralímpics de Brasil 2016. És una persona d’admirar pel seu valor i coratge.

Per què vas decidir fer natació i no un altre esport?
La meva mare des de ben petita em va portar a la piscina, ja que creia que era bo i des de llavors a mi m’ha agradat molt i mi he quedat.

Amb quina edat vas començar la natació?
Amb 9 mesos em van portar a fer natació per nadons, amb 3 anys ja podia fer cursets i m’hi van apuntar, amb 6 o 7 anys vaig entrenar al club de natació de Martorell on estic actualment.

Quantes hores setmanals hi dediques?
Hi dedico 9’15 hores setmanals i dos hores diàries. Fem sobre 3.000 o 4.000 m diaris.

Tens molts inconvenients amb la teva discapacitat a l’hora de competir nedant?
No, cap ni un.

Has guanyat algun premi?
Sí, medalles i copes.

Amb quina edat vas guanyar el primer premi?
Amb 10 o 11 anys.

Quants campionats d’Espanya has participat? Has guanyat algun?
Quatre campionats d’Espanya. De quatre proves que he fet a cada campionat, he guanyat medalla d’or a cada prova.

T’ha costat molt arribar on has arribat?
Bastant, però amb esforç tot s’aconsegueix.

Et prens molt seriosament la natació?
Seriosament no, m’ho passo bé i m’agrada com estic i en quina posició, si no continuaria.

Que sents o quina sensació tens quan nedes?
Em sento bé i deixo de pensar en el cole, els estudis i els problemes.

Qui t’ha animat a seguir nedant?
Els meus pares, el meu germà, els amics i el meu entrenador.

Tens algun ídol o persona que et motivi amb la natació?
No, ídol no en tinc cap.


http://pascalhanrion.blogspot.com.es/2012/01/natacion-retrato-nuria-marques-club.html


http://www.amartorell.com/html2/public/entitats?id=49&showContent=NOTICIES&content=86064
http://www.amartorell.com/html/public/entitats
Redactores: Andrea Herrera i Carla Vargas.

Publicat dins de Entrevistes, Esports | 8 comentaris

Entrevista a Facundo Arbia

El pàdel és un esport de pilota on dues parelles de jugadors s’enfronten. L’objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar. Hem decidit fer-li aquesta entrevista al Facundo Arbia, un noi de quinze anys del nostre Institut, perquè és jugador professional de pàdel.


A quina edat vas començar a jugar a pàdel?
Als deu anys, quan anava a cinquè de primària.
Per què vas començar a jugar a pàdel?
Perquè el meu pare i el meu tiet hi jugaven. Aleshores jo jugava a futbol, vaig provar el pàdel i em va agradar.
Ets l’únic membre de la teva família que hi juga? Si és així, qui hi juga?
No, hi juga el meu pare, el meu tiet, la meva mare i jo. He jugat partits importants amb la meva mare i el meu pare.
Has guanyat algun campionat important? Quin?
Si, a Collbató. Va ser el millor partit que he jugat mai, vam guanyar 400 euros.
Quantes hores a la setmana entrenes?
Tres, entreno sol una hora i dues hores amb l’equip de grans de Sant Esteve.
Qui va ser el teu primer entrenador? Creus que et va ensenyar molt?
Primer va ser el meu pare. Si, quan ja no em podia ensenyar més el meu pare, vaig anar a entrenar fora de Sant Esteve. Quan te’n adones que amb els teus companys d’equip t’avorreixes has de marxar. El nivell comença a ser baix i no aprens prou.
T’influeix el temps que hi dediques en els teus estudis?
Una mica, perquè puc tenir exàmens i he d’anar a entrenar. Per mi el pàdel és més important i els entrenaments mai mel’ s salto.
Has fet mai d’entrenador? En cas afirmatiu, quina edat tenien?
Si, de sis anys a quinze, però no ho considero fer d’entrenador sinó ajudar a l’entrenador, en aquest cas, el meu pare.
Qui és la teva parella de pàdel?
Depèn, en els torneigs de menors la meva parella és Carles Hidalgo i en els torneigs de grans no tinc parella fixa, ja que de vegades jugo amb la meva mare, el meu pare o el meu tiet.
Quina és la teva reacció quan guanyes? I quan perds?
Al guanyar, sento molta alegria, en canvi, quan perdo, intento analitzar el partit i veure en el que m’he equivocat i penso com podria fer-ho millor en el proper partit.
Que els hi diries a aquella gent que diu que el pàdel és un esport avorrit?
La gent que diu això no sap jugar. A mi en canvi si jugo em sembla divertit i entretingut.
Si no juguessis a pàdel quin altre esport t’agradaria fer?
M’agradaria fer futbol perquè sempre hi he jugat i quan vaig començar a jugar a pàdel i vaig veure que se’m donava bé vaig deixar el futbol pel pàdel.
T’agradaria afegir alguna cosa que pensis que és important i de la qual no n’haguem parlat?
M’agradaria que fessin els partits de pàdel a la televisió com fan els de futbol, bàsquet… és a dir com qualsevol altre esport.

Redactores: Nekane Casatejada i Ainhoa Guerrero.

Publicat dins de Entrevistes, Esports | 2 comentaris

Entrevista al president de l’AMPA

La persona a qui entrevistarem és en Josep Ribé Barberan, el president de l’AMPA.
El Josep Ribé és un molinenc de 45 anys que actualment viu a Sant Esteve Sesrovires on exerceix de president de l’AMPA.
L’AMPA és l’Associació de Mares i Pares dels alumnes de l’Institut. Tot i que tothom sap quina associació és la gent no sap que es fa des de dins i per això hem decidit entrevistar el president ja que és el representant d’aquesta associació.
Que suposa ser el president de l’AMPA?
Ser el president de l’AMPA és la persona que coordina la resta de l’AMPA.
Per quina raó ets president?
Perquè el dia que es van votar els càrrecs de l’AMPA ningú més es va presentar.
T’agrada ser-ho?
Si, és una experiència interessant.
T’ocupa molt de temps lliure aquest càrrec?
Si, una gran part del meu temps lliure,sobretot els caps de setmana.
Com funciona l’AMPA?
A l’AMPA hi ha socis: pares, mares i la junta, que són els membres escollits per gestionar l’AMPA. Dins la junta hi ha tresorer, secretari i president més tots els responsables de les altres comissions.
Quants membres sou a l’AMPA?
A la junta som 12 persones.
Quantes famílies formen part de l’AMPA?
Hi ha 262 famílies.
Hi ha quota? Quant val i perquè serveix?
Si, hi ha una quota anual de 20€ per família. Serveix per pagar les activitats que organitza l’AMPA.
Com ho feu per reunir-vos ? Teniu un lloc especial per l’associació on us podeu reunir?
Ho fem via e-mail, ens reunim un cop al mes, al local que tenim al costat de l’institut. –Quines activitats organitzeu?
Cada any es fa la xerrada de principi i final de curs, i per St. Jordi, cada any portem a un escriptor.
A qui van dirigides?
Les xerrades van dirigides als pares i els tallers als alumnes.
Hi ha bona relació amb l’ institut ?
Si, es parla sovint i es fan reunions dos cops a l’any.
Continuaràs amb aquest càrrec el següent curs?
No, ja porto 4 anys i considero que ja he fet prou, i a part crec que s’ha de renovar per aportar noves idees de noves persones.

Redactores: Carla Ferriz i Aina Ribé

Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari

Hola, món!


Benvinguts al lloc on l’avorriment no existeix!!! Aquí hi trobareu informació i notícies interessants sobre el nostre institut i el que l’envolta.

Aquesta és la revista digital del curs 2012-2013 que en forma de Bloc anirem creant alguns  alumnes de 4t d’ESO a la optativa de revista.

Us aportarem notícies sobre sortides, intercanvis, colònies… Entrevistes, passatemps, treballs, novetats, consells.  Parlarem de la digitalització de l’Institut, dels treballs de síntesi i recerca, recomanarem llibres, jocs o sèries. Hi haurà esport, entreteniments i fins i tot una bústia de queixes…

Cada setmana us sorprendrem amb nous temes i avançarem informació sobre el centre i els seus alumnes que esperem que us agradi.

Així doncs; senyores i senyors, petits i grans, alumnes d’ESO i Batxillerat, professors i professores, mares i pares, i a tots aquells que ens vulgueu seguir… volem donar-vos la nostra càlida benvinguda a la revista de l’INS Montserrat Colomer!!!

Publicat dins de General | 2 comentaris