Els alumnes de 4t d’ESO d’aquest centre, a les classes de socials estem veient la pel·lícula de “Las 13 roses”, ja que l’últim tema que hem estat tractant la crisi de la restauració, la república i la Guerra Civil (1898-1939).
L’argument de la pel·lícula esta inspirant en l’època de la repressió franquista, tot comença l’1 d’abril de 1939, quan acaba la Guerra Civil Espanyola. On molts republicans van fugir del país, però d’altres no van poder o directament no hi van voler, es van quedar per defensar la república, com les nostres noies protagonistes d’aquesta història real.
Veiem com Franco va castigar a tots aquells que tinguessin les mans tacades de sang, a totes les protagonistes les van acabar empresonant al mes de acabar la guerra. Les noies van patir durs interrogatoris policials i finalment les van traslladar a la presó de Ventas.
A les 13 empresonades, les seves companyes les van anomenar “las menors” per la seva poca edat . Estaven acusades falsament d’haver plantejat un atendat contra Franco i per la seva rebel·lió. Elles i les seves famílies estaven tranquil·les perquè pensaven que com a molt els hi caurien uns quants anys de presó, però uns dies més tard de que es celebres el judici es va les van condemnar a mort injustament.
ENIA MANGAS(4tB): Aquesta pel·lícula fa que pensis en les persones que van tindre que viure aquella època tan cruel, l’època de la Guerra Civil. És molt trist pensar que havien de viure en aquestes condicions, no podien estar mai tranquils, tot a arribat a ser tan cruel.. Tortures, empresonaments il·legals, tot això és molt injust. La gent moria per mostrar la seva pròpia opinió.
MOHAMED(4tA): Per una part aquesta pel·lícula m’agradat molt però per un altre part ma donat pena la situació en la que estava aquella gent que ho passava malament i moria gent molt propera a elles. Jo crec que era massa cruel matar a la gent per la seva manera de pensar o ser de diferent religió.
ANNA CANALS (4tA): M’ha agradat molt la pel·lícula però m’ha impactant bastant per la duresa d’algunes situacions i perquè no m’entra al cap que pugui haver gent tant cruel i que pugui fer coses així.
Redactores: Enia Mangas, Carla Vargas i Maria Llera.