La Carnisseria Halal

Hola, bona tarda, som els alumnes de l’INS Verdaguer que hem vingut a presentar el nostre treball sobre una carnisseria halal. Els components del nostre grup són: en Cristian, Rafik, Umar, Leo i Imen.
El nostre treball ha con consistit en retratar a un carnisser musulmà. Per això hem rebut l’ajuda del professor cinematogràfic Dani. Gràcies al seu suport constant aconseguírem vèncer totes dificultats de la gravació, que foren moltes donat que mai havíem fet aquesta tasca. En Dani ens ho va facilitar tot i, per això, li donem les gràcies.
Va ser sorprenent veure totes els varietats de carn que manipulen a una carnisseria halal i com hi ha clients de tota mena, musulmans o no. És una feina que ens ha interessat molt i que ens pot servir, doncs hem conegut un ofici que podríem fer el dia de demà.
Finalment, hem editat tot el que filmàrem amb l’Adobe Premiere i aquí en teniu el resultat
Li donem les gràcies al nostre professor Pere, a la Clara, que també ens va ajudar, i al nostre monitor Dani.

El cuidador d’aus

Hola, bona tarda som el grup que ha fet el retrat de l’ofici d’un cuidador de les aus del Zoo de Barcelona. Us presento els meus companys: José Luis, Mehran Masood, Asfahan Ali, Ali Raza i Ghizlane Merroun.
Ens van presentar a en Dani que és un professional del cinema. Amb ell visionarem uns retrats que havien fet uns altres instituts de Barcelona. Després ens va ensenyar a utilitzar la càmera, el micròfon i el programa d’edició Adobe Premiere.
A,b els fonaments tècnics apresos, ens anàrem al Zoo on tinguérem la gran oportunitat d’entrevistar a un dels cuidadors dels animals. El cuidador es diu Carles. Primer, preparàrem un qüestionari amb ell: li preguntàrem els seu horari i totes els tasques feia al llarg de la seva jornada laboral.
En seguida veiérem que per a ell el seu treball era força especial, doncs li agrada estar entre animals malgrat la dificultat que això comporta. No és tan fàcil com sembla treballar-hi, especialment amb les aus, però ell sempre havia somiat conviure amb elles.
Filmàrem nombroses situacions i presses: mentre cuidava els pingüins, els flamencs xilens, preparant el menjar i donant-los, desplaçant-se amb la seva bicicleta pel Zoo, etc. Amb tot aquest material ens dedicàrem a editar el vídeo, que esperem us agradi.
Gràcies a en Dani, al Consorci d’Educació de Barcelona i al Zoo.

El dimarts 1 de març vam anar al Zoo per filmar l’ofici d’un cuidador d’aus.
Primer vam filmar els flamencs menjant petits crustacis marins. En Mehran tenia cura de la càmera i l’Ali s’ocupava dels sons que feien els flamencs.
Desprès vam anar a filmar els pingüins. Ghizlane, José Luís i jo (Asfhan) vam anar a baix, on es guarda el menjar que és tot tipus de peix petit (sardinetes, etc.). Tot seguit vam filmar el cuidador (Carlos) mentre donava de menjar als pingüins i com venien volant ocells lliures de tota mena (principalment gavines) per a també menjar i en acabar tornaven a marxar volant.
Finalment, vam anar a l’aquari de les foques i a d’altres indrets del Zoo per fer diverses preses d’en Carlos en bicicleta i gravacions sols de sons que poguessin servir per a l’edició.

Asfhan Ali

El formador, en Dani, ens va començar explicant que volia gravar un dia amb el grup del Zoo i un altre dia amb el grup de carnisseria. Als del grup meu de la carnisseria ens va dir que teníem que gravar a la tenda i com ho feríem.
Desprès vam fer un descans de cinc minuts i quan vam tornar ens va dir en Dani que aniríem al parc de l’Institut amb la càmera a fer un curt sobre el Parlament per fer pràctiques amb la càmera. Vam anar i ens va ensenyar moltes coses sobre el seu funcionament: les seves parts, com es posa més o menys llum, com fer els plànols (si el volíem gran, petit, centrat, com volíem que surtis el Parlament, si volíem que surtis tot o només l’edifici i la font que hi ha davant), etc. També ens va dir que a l’hora de gravar es necessitaven tres persones: una per fer funcionar la càmera i altres dues per agafar el micròfon per gravar els sons.
Desprès vam tornar a classe i ens va posar un vídeo que sortien dos nois que treballaven de fusters i feien coses de fusta com cadires. En el vídeo solament enfocaven als dos nois que feien el treball però sortien amb poca llum. Finalment ens va posar el vídeo que sortíem nosaltres quan feien el treball de joieria al barri del Raval. Sortíem nosaltres treballant amb les peces i les eines. Ens havia gravat un a un personalment.

Cristian Febrer
22/2/2011

El dimarts vam anar al Zoo del Parc de la Ciutadella per saber el que feia un dels seus cuidadors. Primer de tot vam tenir que esperar-nos en una sala, on vam conèixer a una de les cuidadores i desprès vam conèixer a una senyora que crec que era la cap dels servei d’educació del Zoo.
La cuidadora ens va donar un dossier per conèixer l’horari i com funciona el Zoo, on també hi havia un mapa.
Finalment, vam entrar al Zoo i vam anar fins on estaven els pingüins. Allí vam trobar en Carles, el cuidador de les aus. Ell ens va explicar que era el responsable de gairebé totes les aus que hi havia. Li vam preguntar quin horari tenia i ens va respondre que el seu horari era des de les 6 del matí fins a les 2:30 de la tarda.
Ens va ensenyar els pingüins, tot explicant d’on procedien alguns d’ells i ens va dir que alguns eren d’Amèrica. Tots els pingüins portaven un braçalet a una de les ales per saber la seva identificació.
Ens va ensenyar la cuina on descongelaven els peixos per alimentar els pingüins. Desprès d’una estona va sortir per la porta, a les mans portava un cubell on tenia els peixos descongelats. Un cop a fora, tots els ocells que hi havia se li van apropar i en Carles els donà els peixos de les mans i els ocells se’ls menjaven.
Desprès que tots els ocells marxaren, va anar cap els pingüins. Tots els pingüins es van llençar a l’aigua i se li van apropar. Hi havia 2 pingüins que menjaven apartats dels altres i en Carles els va haver de treure de l’aigua i els va donar de menjar.
Al final, també vam anar a veure el flamencs cubans que eren de color rosa i que, naturalment, procedien de Cuba. Desprès vam anar a veure els flamencs xilens que també eren de color rosa però una mica claret. També visitaren els lleons, els tigres, els ossos, els micos, els hipopòtams i un rinoceront. En acabar tornarem al nostre institut.

Mehran Masood Hussain Akhter
15/2/11

Vam entrar a dins de la carnisseria i vam parlar amb els nois que hi treballaven.
Vam fer unes quantes preguntes i les van contestar sense cap problema: quant cobraven, si els hi agradava la seva feina, etc. Els agrada el que fan però és una feina molt cansada, doncs entren a les 10 del mati i treballen fins a les 10 de la nit, tot el dia.
A més de molt cansat, van di que era una feina una mica difícil, perquè has d’utilitzar els ganivets per tallar la carn de pollastre i de tots el tipus de carn que tenen. Llavors vam fer unes fotos als nois mentre tallaven la carn i treballaven, també vam fer fotos a la tenda i a les neveres. Hi havia una nevera gran que contenia la meitat de carn de vaca, i a l’altra meitat hi havia pollastres i corders. Al costat de cada peça de carn hi havia una mena d’animal de joguina que identificava quin tipus de carn era cada una; també ho vam fotografiar.
D’altres fotografies que vàrem fer: la taula de fusta on tallen la carn, el noi mentre serveix el pollastre a la gent i com el treia de la nevera. Darrere d’ells hi ha un quadre amb un text de l’Alcorà, doncs són musulmans i és una carnisseria islàmica.
La botiga és gran i té molta llum, cosa que ens anirà bé per poder gravar. Vam entrar fins a dins de tot. Ens va cridar l’atenció també veure cartons amb sopa del seu país, begudes i una nevera amb peix congelat.
Els nois van dir que no hi havia ni molta ni poca clientela, que era un dia normal. Desprès de l’entrevista i de fer fotos a la tenda vam marxar cap a casa. Ara esperarem si el propietari de la carnisseria ens autoritza fer el reportatge.
Aquestes són les fotos que va fer en Rafik amb el seu telèfon, després posarem les que va fer Umar amb la càmera bona.
El dimarts l’altre grup va al Zoo per veure si hi poden fer el seu reportatge.

Cristian Febrer Benítez

Ali Raza Khan

Hola, em dic Ali Raza Khan i tinc 14 anys, visc a Barcelona i porto 8 anys a Espanya. M’agrada molt Espanya perquè és distint a altres països i penso que és el millor. Jo estudio a l’INS Verdaguer i estic en la classe de 3r d’ESO. M’agrada jugar a futbol i estar tot el dia al Facebook xatejant amb els amics, i també sortir els caps de setmana i passejar amb ells.

Leo González

Les meves aficions són jugar a futbol amb els amic i sortir amb noies, i també anar molt al McDonald’s. El que més m’agrada és estar junt amb la meva família i amb els amics els caps de setmana. El que no m’agrada és el fred, la cola Pepsi i la cervesa. Em considero un noi molt divertit. Visc a Cornellà de Llobregat.

Cristian Febrer Benitez

Visc a prop del Portal de l’Àngel. Les meves aficions són jugar ha futbol i anar amb els amics a veure els partits del Barça. El que més m’agrada és anar al cinema, menjar fora de casa a un restaurant i jugar amb el meu germà ha futbol. El que menys m’agrada són els dies que plou i fa mal temps. Em considero un noi tranquil, seriós, que no es fica en problemes i m’agrada molt estar amb els meus amics.

Umar Khan

Em dic Umar Khan, sóc del Pakistan i tinc 17 anys. Sóc alumne de 4t d’ESO. M’agrada Dubai, és guapíssim, vull viatjar una vegada a la meva vida, allí viuen els musulmans, hi ha moltes mesquites boniques, m’agradaria veure-les una vegada. M’agrada jugar al futbol, aquest és l’únic esport on s’ha de córrer molt, no sé jugar molt, però ho intento. El bàsquet no m’agrada jugar, no hi tinc interès. M’agrada estudiar, per estudiar molt avui estic a quart d’ESO, després faré batxillerat i aniré a la universitat. M’agraden totes les coses de menjar, però hi ha coses que no podem menjar perquè no tenim permís de la religió, per exemple: porc, ni greix de porc, etc. Les meves aficions són xatejar, trobar diferents informacions de les coses a Internet, i també m’agraden els acudits. Vull ser un home de negocis, tenir la meva pròpia empresa i estendre-la arreu del món.

Ghizlane

Hola em dic Ghizlane i tinc 14 anys. Vaig néixer el 13/2/1996. Estudio a l’INS Verdaguer on faig 3r d’ESO. El que més m’agrada és viatjar, sortir i conèixer gent i llocs nous. I estudiar no diem que molt, però és el que hi ha a aquesta vida. M’agrada molt jugar a futbol, la natació i en el temps lliure doncs sortir amb les amigues i els amics.