Presentació dels documentals al Centre d’Arts Sta. Mònica

Hola! Bona tarda …
Nosaltres som el grup de perruqueria. El formem la Laia, el Domingo i jo, la Soukaina. Primer de tot donem les gràcies a la persona que vem retratar, l’Edgar.
De seguida ens vem posar d’acord amb ell, no vem tenim cap problema, perquè el meu company Domingo és un client de l’Edgar. El dia de la filmació va ser interessant, però ens va agradar més el muntatge del documental.

I per acabar donem les gràcies a la nostra monitora, la Raquel.
Gràcies per la vostra atenció.

RESUM EXPLICACIÓ RETRATS D’OFICI

BOMBERS

Nosaltres som els alumnes del Joan d’Àustria i hem fet el treball sobre els Bombers de Barcelona i som: l’Esfrailen, el Brayan, l’Unai i jo que sóc el Joan.

Ens va costar molt els inicis amb el tema de demanar el permís, perquè després de trucades per telefon i de visitar un dia el parc, finalment ens van dir que havíem de portar una carta, una sol.licitud per fer el treball. Feta la carta quan la vam portar a les oficines dels bombers ens vam trobar en una manifestació dels bombers i clar, aquell dia ja no vam poder-la presentar. Aquell dia ens vam desanimar bastant, vàrem estar a punt d’abandonar i canviar d’ofici perquè el temps se’ns tirava a sobre. Però al final no ens vam rendir i vam presentar la carta al director dels bombers, i ens va donar el permís per fer el treball. A partir d’aleshores ens van ajudar molt a fer el treball i tot va anar sobre rodes.

El dia que vam anar a gravar al parc justament ens vam trobar casualment que aquell dia hi havia un incendi, i clar, quan estàvem filmant, doncs vèiem com es preparaven tots, pujaven als vehicles…. Tenen un treball d’equip impressionant, perquè es un dels oficis que s’ajuden molt entre ells, a l’hora de salvar a la gent, o de preparar tot el material, i que cadascun dels vehicles porti el seu material. Jo crec que la manera d’aprendre el que és treball en equip, és passat un dia sencer al parc dels bombers, i allà veuràs quin treball d’equip tenen, si tenen alguna emergència clar.

Després d’entrevistar el bomber Àlex, els dos sergents també ens van ajudar molt a fer el treball, i vam estar molta estona amb ells, ens van deixar baixar per la barra, i vam estar molta estona fent la broma.

Gràcies a aquest treball, hem pogut aprendre com és la vida rutinària d’un bomber i com funciona una emergència. Volem agrair al sr. Joaquim Rochera cap dels bombers del Parc de Llevant, al sr Jordi Aparici antic cap dels bombers del Parc de Llevant, Joan Pedreny i Abella director dels Bombers de Barcelona, a l’Àlex Fernàndez Cano bomber a qui vem entrevistar, i agrair al tot l’equip directiu dels bombers pel seu suport, ajuda i simpatia.

També gràcies a la nostra tècnica monitora Raquel Cors i el nostre tutor Enric Bernal.

dsc00155

VALORACIONS

– He explicat el treball a la meva mare, vaig explicar com hem treballat i el material que hem utilitzat.

– El que he après és com usar la càmera millor, i també conèixer més oficis, i treballar amb grup

La part que he trobat més interessant ha sigut la part de fer al video però he trobat a faltar més temps per editar el video.

La part que més m’ha agradat dels retrats d’oficis ha sigut quan hem estat muntant el video i la part més interessant quan filmàvem perquè et sorgien un munt d’idees. He trobat a faltar treballar més amb la càmera.

– El treball amb el grup ha estat molt bé pequè ens hem entès. Tothom ha participat i ens hem ajudat molt.

– Aquesta feina ha estat: divertida, entretinguda, pensativa i molt adequada.

– En aquest taller he après les tècniques per filmar millor en càmera de video. També a organitzar-me per treballar bé en grup.

– Personalment he acabat satisfeta de la feina que hem fet.

Tots hem parlat d’aquest treball a casa. Hem explicat el que havíem de fer. Aquest treball el definiríem amb cinc paraules: entretingut, divertit, emocionant, interessant i col.lectiu.

– He après a utilitzar la càmera, he après més coses sobre l’ofici de perruqueria la vida que tenen els perruquers. La Raquel, la professora del taller, ens ha explicat què havíem de fer molt bé. Ens ha ensenyat el món laboral de cara al públic. En el futur m’agradaria fer un ofici.

– Al final hem acabat satisfets de fer aquest treball. Jo em posaria un 6,5 perquè ho vaig fer bé però no vaig poder anar a la gravació. Al treball de grup li posaria un 8,5 perquè hem fet una bona feina.

De nota em posaria un 10, perquè he estat parlant amb molts caps i sergents per fer el treball.

Del treball amb el grup, un 6,5, perquè han treballat més a classe fent el treball que no en hores sense horari de classe.

De les aportacions i visites al bloc em fico un 9,5, perquè he estat mirant molt el bloc i fent aportacions.

Del coneixement tècnic, em fico un 7, perquè m’ha costat una mica aprendrem les normes de la càmera.

I en global fico un 9.

Editant

Ferreteria

FERRETERIA

 

 

 

Nosaltres, el  Christian, l’Olaya i l’Omar vam anar a la ferreteria del carrer Concili de Trento un dimarts 14 de març, va ploure moltíssim aquest dia. Ens estava esperant la senyora Pepita de 83 anys, la mestressa.

Ens va explicar una mica de què treballava abans, era brodadora. Nosaltres estàvem gravant-ho tot, moltes accions i algun pla detall d’objectes i espais : quan entraven clients, quan li fèiem l’entrevista a la senyora Pepita, també gravàvem el soterrani, les caixes , la senyora Pepita baixant per les escales i anant als prestatges a agafar unes caixes, fent claus …

Finalment li vam donar les gràcies per tot. La senyora Pepita ens va atendre molt bé, és una persona molt amable i molt simpàtica, no l’importava gens deixar-nos gravar i ajudar-nos en tot. A la sortida, des de fora, vam gravar els aparadors de la botiga mentre encara estava plovent.

Bombers de Barcelona

– El passat dijous dia 3 de març del 2011, quatre  alumnes de l’Aula Oberta de l’INS Joan d’Àustria, vam anar a fer una visita al parc de Bombers de Barcelona, al parc de Llevant que està situat al carrer Pere IVamb el carrer Castella,  al barri de Poblenou.

Vam passar tot el matí allà, amb els companys Esfrailen Constanza, Brayan Fernando, Unay Hernàndez i jo Joan Roig, acompanyats  pel nostre tutor Enric Bernal amb la nostra professora del treball, la Raquel, i la coordinadora del treball. Vam passar tot el matí al parc, entrevistant a un dels bombers que ens va atendre, gravant les trucades d’emergència que hi havia, parlant amb el sergent i el seu company, molt simpàtics … En el moment d’entrevistar al bomber Àlex, ens va explicar moltes coses, però una que ens va impressionar i també ens va posar la cara trista, va ser que fa 2 mesos se li va morir un company de feina, mentrestant estaven apagant un incendi, va ser molt trist. A més ens va explicar també, que si algun dia l’ha tingut molt trist, a l’hora de sopar sempre es fan comentaris graciosos de l’accident, perquè així és la manera de perdre la por, i guanyar-se més confiança en ells a l’hora d’actuar.

Més tard vam gravar dues sortides, una que va ser anul.lada i l’altra que va ser d’un incendi  que va haver-hi aquella matinada a un edifici de la Rambla Prim amb Rambla Guipúscoa al districte de Sant Martí que per sort no va haver-hi morts. Després l’Àlex, el bomber que vam entrevistar, va haver d’ acompanyar als seus companys per l’incendi, i ens vam quedar amb el sergent, i ell ens va acabar de completar la feina, vam gravar des de fora, com s’obrien les portes i des de dins del parc com es tancaven.  Tot seguit vam pujar a una torre molt alta on els bombers fan proves, per baixar en corda, i en cas d’un incendi, baixar una persona des de dalt.

Quan vam pujar e s veien unes vistes impressionants, però la mala sort és que plovia i ens vam mullar una mica. Després des de dalt vam veure el bomber Àlex ( el que vam entrevistar ) que tornava de l’incendi.

Són uns bombers molt simpàtics, sobretot el sergent i el seu company que ens van fer passar una bona estona rient fent comentaris graciosos, i ens van dir que podíem anar a la tarda mateix  a gravar el lloc de l’accident, on havia l’incendi.

Per la tarda vam anar els 4 companys al lloc de l’incendi, i ens vam veure amb els mateixos bombers, el sergent que ens va atendre a l’últim moment estava dins del camió preparat per si s’hagués de tornar a pujar al pis. Vam pujar a dalt, es començava a sentir un olor de fum impressionant, una dona ens va explicar que quan l’incendi ella estava fora de Barcelona  i la seva filla els va trucar dient que s’estava cremant el seu bloc. De la manera que ens parlava es notava molt afectada i molt preocupada. Vam fer alguns videos de la casa, i després vam baixar amb un bomber que ens va veure aquell matí al parc. Li vam explicar que quan acabéssim aquest treball  els hi faríem una còpia d’agraïment.

Així va ser el nostre dia al parc de bombers. Molt interessant!

Joan Roig

Perruqueria

¿Des de quan fas aquest ofici?

– Fa 18 anys.

– ¿Cóm el vas aprendre?

– A través de la meva mare i en una acadèmia.

– ¿Quan fa que treballes aquí?

– Al barri 10 anys

¿

– Què més t’agrada d’aquet ofici?

– La gent perquè pots parlar amb uns i altres.

¿Quina cosa acostumes a fer?

– Anar amb la meva filla i llegir

– ¿Quin és el teu dia preferit de la setmana ?

– Els divendres perquè és el dia que hi ha més feina.