Vam entrar a dins de la carnisseria i vam parlar amb els nois que hi treballaven.
Vam fer unes quantes preguntes i les van contestar sense cap problema: quant cobraven, si els hi agradava la seva feina, etc. Els agrada el que fan però és una feina molt cansada, doncs entren a les 10 del mati i treballen fins a les 10 de la nit, tot el dia.
A més de molt cansat, van di que era una feina una mica difícil, perquè has d’utilitzar els ganivets per tallar la carn de pollastre i de tots el tipus de carn que tenen. Llavors vam fer unes fotos als nois mentre tallaven la carn i treballaven, també vam fer fotos a la tenda i a les neveres. Hi havia una nevera gran que contenia la meitat de carn de vaca, i a l’altra meitat hi havia pollastres i corders. Al costat de cada peça de carn hi havia una mena d’animal de joguina que identificava quin tipus de carn era cada una; també ho vam fotografiar.
D’altres fotografies que vàrem fer: la taula de fusta on tallen la carn, el noi mentre serveix el pollastre a la gent i com el treia de la nevera. Darrere d’ells hi ha un quadre amb un text de l’Alcorà, doncs són musulmans i és una carnisseria islàmica.
La botiga és gran i té molta llum, cosa que ens anirà bé per poder gravar. Vam entrar fins a dins de tot. Ens va cridar l’atenció també veure cartons amb sopa del seu país, begudes i una nevera amb peix congelat.
Els nois van dir que no hi havia ni molta ni poca clientela, que era un dia normal. Desprès de l’entrevista i de fer fotos a la tenda vam marxar cap a casa. Ara esperarem si el propietari de la carnisseria ens autoritza fer el reportatge.
Aquestes són les fotos que va fer en Rafik amb el seu telèfon, després posarem les que va fer Umar amb la càmera bona.
El dimarts l’altre grup va al Zoo per veure si hi poden fer el seu reportatge.

Cristian Febrer Benítez